La crisi i la venda en línia buiden un de cada tres locals comercials

Cada vegada és menys rendible tenir una activitat comercial a les plantes baixes de les zones urbanes que no són eixos comercials. La crisi i l'auge del comerç per internet han portat molts comerciants a abaixar la persiana, i en molts casos ningú està disposat a ocupar l'establiment. A Catalunya ja hi ha 30.281 locals comercials que estan buits, un 7,1% més que fa tres anys, segons un estudi presentat dimarts per l'associació de comerciants RetailCat i la immobiliària Amat. Els impulsors de l'informe asseguren que uns 10.000 ja es podrien rehabilitar com a habitatges però demanen la implicació de les administracions.

Más información

Només quatre districtes de Barcelona tenen lloguers per sota dels 800 euros

“No tenim 4.000 euros per canviar de pis”

“En un sol carrer del meu municipi, al Baix Llobregat, vaig descobrir que el que abans eren una oficina bancària, una immobiliària, una botiga de perfums, una de roba, una de llaminadures i una agència de viatges, ara són locals comercials buits”. Així va resumir la situació, aquest dimarts, el president de l'associació RetailCat, Joan Carles Calbet, en la presentació de l'estudi Què fem amb els locals buits dels carrers no comercials?

L'associació de comerciants i la immobiliària Amat van voler obrir un debat per donar solució a dos problemes que tenen els municipis catalans, especialment Barcelona. D'una banda, la transformació del sector del comerç, revolucionat per l'auge de la venda electrònica. I, de l'altra, la creixent demanda d'habitatge de lloguer, que ha fet que els preus estiguin pels núvols.

La primera de les problemàtiques va a l'alça. En els últims temps ha crescut un 7,1% el volum d'establiments que no s'utilitzen per a res des de fa com a mínim cinc anys. Només a Barcelona hi ha entre 8.000 i 10.000 locals buits; a l'Hospitalet de Llobregat, 4.088; i a ciutats com Reus o Sabadell, més de 1.000 i 400, respectivament.

Els comerciants expliquen aquest fenomen per l'increment de les compres per internet i pel canvi d'estratègia de les grans marques. En comptes d'apostar per dispersar-se al territori, les empreses concentren la seva presència als centres de les ciutats, on promocionen la seva imatge amb les anomenades botigues insígnia (flagship stores), i incrementen la inversió en la venda en línia.

Per tot això, des dels últims anys s'ha intensificat l'activitat als eixos comercials del centre de les ciutats, mentre que els eixos perifèrics es van quedant deserts. L'ocupació mitjana a Catalunya dels locals als eixos comercials és del 90,5%, mentre que a la perifèria no arriba al 69%.

Segons els comerciants, ha arribat el moment de redibuixar l'oferta comercial de les ciutats i de donar un ús més eficient als locals que sobren. La vicepresidenta de la immobiliària Amat, Joana Amat, va assegurar en la presentació de l'informe que aquests establiments podrien ser una solució a la gran demanda de lloguer que hi ha a ciutats com Barcelona. El 2017, el lloguer mitjà a la capital catalana es va situar en 877 euros, un 10% més que l'any anterior.

“La situació és d'emergència social, i aquesta pot ser una de les solucions: ja hi ha uns 10.000 locals buits que es podrien convertir en habitatges”, va afirmar Amat. La vicepresidenta d'aquesta immobiliària considera que aquests pisos tindrien com a llogaters ideals joves i gent gran. “S'està expulsant els joves de l'Àrea Metropolitana, que no poden pagar el lloguer, i alhora hi ha un increment de la gent gran que viu sola i que està amuntegada en pisos alts sense ascensor o amb poca mobilitat”, va argumentar Amat, que va fer valer el fet que els locals estan situats a les plantes baixes.

Però la proposta dels comerciants i del sector immobiliari topa amb les reticències de les administracions. Amat, que fa anys que presenta aquesta proposta als Ajuntaments, va explicar que la resposta sol ser la mateixa: el canvi d'ús de comercial a habitatge podria disparar el preu i fomentar l'especulació. “Això no és especulació, és negoci, és donar-li un ús diferent a una cosa que no s'utilitza, per donar-li valor”, va defensar. “Esperem que les administracions entenguin el missatge i s'hi impliquin”, va demanar Calbet. “El que és absurd és que no donem cèdules d'habitabilitat a aquests locals però, en canvi, hi hagi pisos antics amb moltes infraccions que sí que en tenen”, va afegir Amat, que va considerar que la inversió per rehabilitar aquests establiments és molt baixa i, en canvi, la rendibilitat i l'eficiència estan assegurades.