La implantació del casc, un maldecap per a l’hoquei patins

Els impactes de pilota, els cops d’estic, les caigudes i les topades són accions cada cop més freqüents en l’hoquei patins. Comencen a ser un maldecap greu. “Cada setmana tenim entre 10 i 15 lesions al cap, sumant els més de 500 partits que es juguen i els entrenaments”, explica Carles Altimiras, president del Comitè Català d’Hoquei Patins. Les dades estan basades en les actes arbitrals i que es faciliten a la mútua per atendre els jugadors lesionats.

La Federació de Patinatge (FCP) va crear un grup de treball, la Comissió de Prevenció de Riscos en Hoquei Patins” i pretén solucionar el problema amb la imposició de l’ús obligatori del casc per part de tots els jugadors i jugadores abans de dos anys.

Amb aquest projecte la Federació vol evitar accidents recents, com la lesió del davanter del Citylift Girona, Oriol Garcia, que va rebre un cop d'estic fortuït a la cara durant el partit de quarts de final de la Copa del Rei contra el Barça. Va necessitar 40 punts de sutura per guarir les dues ferides que es va fer; com la d’Alejo Rivas, jugador de l'Hoquei Club Burguillos, que va patir una terrible agressió per part d'un rival durant un partit, on va rebre un cop d’estic al front i va necessitar 4 punts de sutura; o la d’un jugador aleví de l’Hoquei base del FC Barcelona, que va rebre un fort cop de pilota durant un entrenament amb l’equip juvenil blaugrana que gairebé li va fer perdre la visió d’un ull.

Altimiras, que és un dels principals implicats a resoldre el problema, té molt clar que les lesions al cap són molt difícils de curar. “Una lesió al braç, un cop a la cama o una fractura d’os s’arreglen fàcilment, però una ferida al cap té més dificultats per curar-se sense seqüeles”, afirma. Des de la Federació, per tant, hi ha una clara intenció de protegir els jugadors i l’esport: “No volem que s’alteri la qualitat de vida dels jugadors després de l’hoquei”.

Aquest casc, com informen des de la FCP, tindrà un model adequat i homologat per a l’hoquei patins, a més d’una normativa sobre la seva utilització en competicions i partits oficials.

També deixen clar que en la creació i el disseny del casc hi participaran jugadors. “Volem fer un casc ben ajustat i compensat, en què el jugador no perdi la visió. Fins ara, el fabricant ens ha demostrat que no es perd visibilitat, però es faran proves objectives i xerrades per explicar quins avantatges tindran els jugadors amb el casc”, assegura Altimiras.

Encara que aquest és un projecte pensat per a les dues temporades vinents, s’haurà de passar un període de transició fins arribar a la seva obligatorietat. Tot i això, són molts els professionals que es dediquen a l’hoquei patins que han mostrat la seva opinió sobre aquest tema, i n’hi ha per a tots els gustos.

De totes maneres, per a Altimiras, la implantació del casc no s’aturarà. “Volem que el casc formi part de l’equipatge d’un jugador, com les genolleres o les canelleres. No hi ha arguments per dir que no al casc, qui hi vagi en contra fracassarà”, sentencia el president del Comitè Català.

Sergi Panadero (FC Barcelona) i Guillem Trabal (SL Benfica), dos dels considerats millors jugadors del món a les seves respectives posicions, estan a favor de la implantació del casc i creuen que és una decisió totalment encertada.

“L’hoquei patins, en l’àmbit del cap i la cara, és un esport molt perillós”, afirma Trabal. El porter del Benfica, però, creu que els jugadors que fa molts anys que juguen sense casc tindrien moltes dificultats: “Crec que s’hauria d’implementar progressivament, des de les categories inferiors fins a les sèniors”.

Un dels últims lesionats ha estat Oriol Garcia, del Citylift Girona, que va rebre un cop a la Copa y va necessitar 40 punts de sutura per guarir

Panadero, que fa tres mesos va rebre un fort impacte de bola al pòmul que li va fracturar l’os maxil·lar esquerre, tot i ser partidari de la implantació del casc creu que aquest és un tema que costa. “Hi ha molts jugadors que no veuen clar posar-se un casc quan mai se n’han posat un però, per desgràcia, van passant coses i crec que ara és un bon moment perquè prevalgui més la seguretat dels jugadors. Cada vegada hi ha més lesions i amb el casc es podria solucionar”, assegura el davanter blaugrana.

Altres jugadors com Dani Rodríguez (CP Taradell) i Oriol Garcia (Citylift Girona), i l’entrenador Francesc Linares (CP Voltregà), no són partidaris de la implantació del casc. Consideren que és un error. Dani Rodríguez, assegura que veu bé tot el que sigui protegir els jugadors, però no n’és partidari. “Els casos de problemes greus són mínims. Crec que l’hoquei canviaria completament i es perdria l’essència d’aquest esport”, explica l’exjugador CP Voltregà. L’Oriol Garcia hi està totalment en contra. “Els cops a l’hoquei són normals i que es vulgui implementar el casc, per a mi, és com si es volgués sobreprotegir l’esport. Es perdria l’essència de l’hoquei”, sentencia.

El jugador del Citylift Girona afegeix: “S’evitarien més les lesions al cap, però la visió lateral, clau en aquest esport, es perdria”. L’entrenador del CP Voltregà considera que cops de bola i cops d’estic a la cara a l’hoquei hi han sigut sempre. “Crec que el que volen protegir i el principal problema són els ulls. I no crec que s’hagi de cobrir tot el cap per tapar només els ulls”, afirma Linares. I també pensa el mateix que l’Oriol: “El casc reduiria molt la visibilitat lateral al jugador”.

Que s’incrementi el nombre de cops i de lesions a l’hoquei patins podria fer pensar que cada vegada és més dur i cada vegada els jugadors fan més faltes. Però no és així. L’hoquei ha evolucionat al llarg dels anys, el que vol dir que aquest cada cop és més ofensiu, es juga més a pista oberta, la pilota es mou a molta més velocitat del que es feia temporades enrere. També s’ha incrementat el nombre de llançaments per partit, i en definitiva, ara hi ha menys duresa que la que hi havia abans. Aquesta evolució és el que segurament ha provocat que els cops rebuts al cap dels jugadors vagin a més.

Amb el darrer canvi que es va fer de la normativa de l’hoquei (fa cinc anys), el contacte que hi havia abans ha anat desapareixent. Per aquest motiu, ara mateix el reglament “obliga” els àrbitres a xiular més faltes de les que es xiulaven abans.

“L’hoquei patins cada cop és més tècnic. Ara s’evita molt més el contacte, i això fa que s’assenyalin més faltes”, expliquen fonts de la Federació. Com a conseqüència que es xiulin més faltes, a l’hoquei patins han agafat molta importància els llançaments de penal i de faltes directes. Aquestes accions a pilota parada tenen més transcendència a l’hora de decidir partits i, fins i tot, títols.

Hi ha molts jugadors que no veuen clar posar-se un casc quan mai se n’han posat un però, per desgràcia, van passant coses i és un bon moment perquè prevalgui més la seguretat Sergi Panadero (FC Barcelona)

El nivell ha pujat i els partits són més de tu a tu, però alguns professionals de l’hoquei patins tenen diverses opinions i tots coincideixen en el mateix: avui dia els penals i les faltes directes són factors que determinen els resultats.

Sergi Panadero (FC Barcelona) pensa que en l’hoquei d’avui, aquests llançaments acaben sent molt decisius. “També hi ha molts partits que es poden trencar abans i no són tan transcendents. Però si que s’està veient que a torneigs com la Copa del Rei o la Copa d’Europa tenen un pes important, perquè et trobes amb equips de molta qualitat, amb un gran nivell a la porteria, i costa trencar els partits. Molts equips d’un nivell inferior saben que si poden allargar els partits i arribar al final amb opcions tindran aquesta opció de forçar alguna falta que provocarà la falta directa o penal que els pot fer entrar al partit o empatar-ho, i molts equips juguen amb això”, afirma.

Dani Rodríguez (CP Taradell) opina que com que hi ha tanta igualtat la pilota parada i els penals poden decantar un partit completament o poden fer entrar al partit un equip que estava fora: “Tenen una importància molt alta. Estic seguríssim que tenir un bon porter a l’equip ajuda molt. Tenir un bon llançador i que tingui una efectivitat molt alta que l’equip tingui moltes més possibilitats de guanyar títols i de guanyar partits. Perquè realment són situacions que decanten molts partits”.

L’entrenador del Voltregà, Francesc Linares assegura que els ara mateix els penals i les directes tenen molta transcendència. “Molts entrenadors estudiem els porters per trobar els seus punts dèbils. Si tens un jugador especialista tens molt a guanyar, però es difícil”, destaca. A més, considera: “Ara mateix equip contra equip ens defensem, ens posem forts, ens coneixem, tots correm, hi ha molts jugadors que tenen molt cos i tapen molt bé, llavors has d’esperar una situació d’aquest tipus”.

El porter Guillem Trabal, que va fer una tesi doctoral sobre el porter d’hoquei patins en la falta directa a l’OK Lliga, explica que en estudis i investigacions científiques, que escassegen en aquest esport, la influència global en l’àmbit d’una competició tipus una lliga regular no presenta cap influència. Expert en el tema, però, afegeix: “En una Copa del Rei on juguen equips amb un nivell molt igualat les faltes directes i els penals acaben sent molt importants. Són partits molt igualats i amb un nivell molt alt i aquests llançaments són oportunitats molt bones que tenen un percentatge d’eficàcia superior a situacions de contraatac o d’atac posicional”.

Pensa també que quan hi ha un partit igualat potser hi ha un equip que d’entrada és una mica inferior al seu rival i les pilotes parades els hi donen oportunitats reals d’arribar a porteria i poder marcar. ”Arran de la importància d’aquestes jugades i de l’especialització i l’enorme qualitat que tenen els llançadors, exigeixen als porters tenir informació per poder estar preparat i no veure’t tan sorprès. És molt important conèixer les característiques dels rivals”, sentencia el porter.