Cremar fotos no és un crim

La jurisprudència d'un país és fruit de les seves lleis i de la seva història. El 1985, amb prou feines una dècada després que s'estrenés la Monarquia parlamentària, el Tribunal Suprem va dictaminar que cremar una foto del Rei constitueix un delicte d'injúria. Dues dècades després, en una manifestació independentista catalana, dos encaputxats van fer el mateix amb un gran retrat de la parella reial. El cas va arribar fins al Constitucional, que va avalar la condemna per injúries a la Corona per a Enric Stern i Jaume Roura. El Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, acaba de sentenciar, no obstant això, que la crema d'aquesta foto no intentava lesionar la dignitat o la fama de Joan Carles, sinó que va ser una crítica política al que representava, a més que en cap moment va haver-hi incitació a la violència. Es va tractar, en definitiva, segons els jutges europeus (entre els quals n'hi ha un d'espanyol), d'un acte de llibertat d'expressió, garantida per la Convenció Europea de Drets Humans i la Constitució espanyola.

L'aplicació d'aquest dictamen és urgent. La justícia i la societat espanyoles han de modificar els seus criteris sobre aquest tipus d'actes perquè, més enllà que resulten grollers, incívics i desagradables, la llibertat d'expressió és un valor bàsic de les societats democràtiques.

Ja en el seu moment el Constitucional es va mostrar dividit respecte a aquest cas i van ser els magistrats titllats de conservadors els que van imposar el seu dur criteri. Benvinguda sigui en aquestes dates la decisió d'Estrasburg, que suposa una mica d'aire fresc en un país obstinat a endurir penes i erosionar la llibertat d'expressió. Criminalitzar certes conductes i recórrer abusivament als tribunals per dirimir el que només són provocacions o actes incivils no és la manera de defensar institucions democràtiques que, per definició, han d'estar obertes al debat i la crítica.