L’Ajuntament de Barcelona se suma al llaç groc

Els llaços grocs amb els quals els independentistes reivindiquen la llibertat dels quatre dirigents del procés que estan en presó preventiva —imputats per rebel·lió, sedició i malversació— han passat a formar part del paisatge català. N'hi ha en balconades, carreteres, fanals... gairebé en qualsevol espai públic. L'Ajuntament de Barcelona no és cap excepció i, malgrat la gran càrrega política d'aquests llaços, l'alcaldessa Ada Colau ha permès que pengin a la façana principal del Consistori i en diverses seus municipals.

La popularitat del llaç groc es va estendre quan el 16 d'octubre la jutgessa Carmen Lamela va ordenar l'ingrés a la presó dels líders independentistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart acusats d'un delicte de sedició. El 26 d'octubre, la CUP va accedir al balcó principal del Consistori i va penjar una pancarta que deia: “Llibertat Presos Polítics”. L'equip de govern va instar que es retirés. El 2 de novembre Lamela va ordenar l'ingrés a la presó de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i de la resta d'exconsellers (finalment en quedarien dos a la presó: Junqueras i Joaquim Forn). Llavors el PDeCAT, ERC i la CUP van demanar tornar a col·locar el cartell de la formació antisistema. Barcelona en Comú va donar suport a la petició i al balcó va quedar penjat el missatge. Dies més tard, la Junta Electoral va ordenar retirar la pancarta però, després dels comicis, l'alcaldessa va col·locar un llaç groc ala façana del Consistori i en altres dependències municipals.

Jaume Ciurana, portaveu del PDeCAT, recorda que la seva formació va prendre una altra iniciativa i va confeccionar amb uns folis el missatge “Llibertat presos polítics”. Els van penjar a les finestres dels despatxos del partit. “A nosaltres ens va denunciar un jurista de Saragossa i la Junta Electoral ens va obligar a retirar els folis. Després canviem el missatge: ara demanem la llibertat per al nostre company Joaquim Forn”, aclareix. Ciurana acusa Colau de donar suport “de manera molt limitada la denúncia contra la repressió de l'Estat”. “A l'alcaldessa només l'hem vist amb el llaç groc a la solapa el migdia que va rebre els familiars dels presos. A la tarda ja no el portava”, denuncia. Alfred Bosch, d'ERC, també es mostra favorable a la col·locació de símbols: “A nosaltres ens molesten els presos polítics, no els llaços que recorden la seva existència per delictes inventats”.

Per contra, la líder de Ciutadans, Carina Mejías, afirma: “Hem demanat per activa i per passiva que es treguin els llaços perquè les institucions no són el lloc per reivindicar res ni han d'usar-se per pressionar jutges intentant influir en les seves decisions”. Jaume Collboni, del PSC, antic soci de govern de Colau, remarca que la presó preventiva dels exconsellers i els líders de les entitats secessionistes és “desproporcionada”. Però es desmarca del desplegament de llaços: “L'Ajuntament és la casa de tots els barcelonins. Cal ser molt acurat en col·locar símbols als edificis institucionals que representin el conjunt de la ciutadania. Considerem que és un gest més, entre molts altres, de la senyora Colau cap a l'independentisme”.

Alberto Fernández Díaz (PP) també carrega contra l'alcaldessal: “Colau, amb la seva permissivitat, és l'alter ego independentista a Barcelona. Com retirarà els llaços grocs al carrer si és la primera que l'ha posat a l'Ajuntament?”.

Per la seva banda, María José Lecha, de la CUP, denuncia: “El Consistori ha de condemnar molt més explícitament la situació. No és suficient amb els llaços grocs, s'ha de deixar clar el missatge de condemna a l'empresonament de presos polítics”.

Un portaveu de l'equip de govern defensava aquest dilluns la col·locació dels llaços en les dependències municipals com a “símbol per denunciar la situació excepcional en la qual viu Catalunya”. La mateixa font assegura que el llaç no mostra una postura independentista sinó que “és una posició de drets humans i de llibertat que han defensat organitzacions com Amnistia Internacional”.