La costosa reinvenció del Barça

El futbol del Barça es mira amb els ulls de Messi des que es va morir Cruyff i va marxar Neymar. La directiva es va espantar i es va entregar decididament al 10. Les condicions que va posar per renovar el seu contracte no només van ser econòmiques, sinó que pel seu estatus de millor jugador del món va demanar un equip capaç de competir pels títols, com passava en els millors temps de Luis Enrique i Guardiola. A l'espera del partit contra el Chelsea i de la final de Copa, la resposta ha estat magnífica a la Lliga. Messi ja no corre, sinó que juga i mana, més visionari i protagonista que mai, icona del FC Barcelona.

El president Bartomeu no va esperar ni un moment a respondre a la fugida de Neymar per no impacientar Messi. L'import dels fitxatges ja supera els 222 milions ingressats del PSG pel fitxatge del capità del Brasil. El saldo ja és negatiu (-122,5 milions, -207 amb variables) i la massa salarial supera el 80%, xifra especialment preocupant per a una directiva que des de la seva arribada ha condicionat la seva continuïtat a un exercici econòmic sense pèrdues després de denunciar Laporta per malbaratament. La clau és guanyar temps amb les victòries per vendre bé la marca Barça. I l'equip de Messi funciona molt bé amb Valverde.

La mà de l'entrenador ha estat més important que la cartera del president si es té en compte que la majoria d'incorporacions han tingut fins avui un paper secundari per diferents raons, exceptuant Paulinho. Coutinho es va reincorporar a l'hivern, a Dembélé l'han condicionat les lesions, Marlon està cedit al Niça, Deulofeu va marxar al Watford, Yerry Mina gairebé no va convocat i Semedo és suplent de Sergi Roberto. A partir de la sensatesa, Valverde s'ha guanyat la vella guàrdia blaugrana i especialment Messi. La foto de l'alineació titular segueix sent molt semblant a la que va conquistar Berlín contra la Juve el 2015.

Alves ha estat substituït per Sergi Roberto, Umtiti ocupa el lloc de Mascherano i el tècnic utilitza la posició de Neymar per rotar la plantilla i equilibrar un equip que es partia amb el trident a París i Torí. El planter es va conjurar després de la caiguda a la Supercopa. Únicament ha perdut un partit de Copa amb l'Espanyol que no va tenir transcendència perquè va remuntar al Camp Nou. El poder dels futbolistes es va constatar l'1 d'octubre, quan van voler jugar davant Las Palmas en contra del criteri de la junta de Bartomeu. La disputa del partit a porta tancada en una jornada impactant a Catalunya no va evitar la dimissió dels directius Villarrubí i Monés.

El caràcter competitiu de l'equip es prioritza si és necessari a la cultura i a l'estil futbolístic del Barça. Hi ha una part important del barcelonisme que denuncia la pèrdua constant de la càrrega simbòlica de l'entitat, fins al punt que el més que un club funcionaria més com un valor comptable, a l'efecte de negoci, que no pas com un valor institucional de tota la vida des que el va fundar Gamper. No és casual que els personatges que més identificació produeixen en aquest sector, com Guardiola, Xavi i fins a cert punt Òscar Garcia, siguin avui fora del Camp Nou i siguin també els més criticats pels màxims rivals del Barça.

La sortida de Zubizarreta i abans de Begiristain han convertit la secretaria tècnica en un càrrec més executiu que no pas ideològic, sense que se sàpiga gaire bé qui marca la línia o cus els diferents equips del club més enllà de procurar acontentar Messi. Els dirigents no adverteixen cap desnaturalització i es remeten al pla engegat per Pep Segura, l'home fort del futbol, especialment interessat a augmentar la captació i el control de talent, així com la seva potenciació des d'una òptica molt més àmplia i evolucionada que la viscuda en temps de Cruyff.

La directiva defensa la necessitat de consolidar el filial a Segona i de complaure Messi amb els fitxatges i els diners que facin falta: al Barça B hi han invertit 6 milions, mentre que la xifra del primer equip és de 324,8 milions (443 amb variables) després de l'opció de compra per 30 milions més 9 de variables acordada amb el Gremi per Arthur. Hi ha qui vol veure en Arthur un nou Xavi i en Coutinho un substitut d'Iniesta si se'n va a la Xina, mentre que Umtiti s'allotja en la demarcació de Puyol.

“La millor manera de ser fidels al nostre ADN futbolístic és amb fitxatges estratègics com els que fem”, es defensen al Camp Nou. “És qüestió de temps”. Passa que alguna promesa de la Masia, com Eric García o Sergi Gómez, no han volgut esperar, disconformes amb la política del club, que està més a gust amb les compres que no pas amb les apostes del planter, avui simbolitzat en Aleñá. Més que promeses, es busquen socis per a Messi, els ulls del Barça.