‘La forma del agua’ i Guillermo del Toro conquisten els Oscar més mexicans

El teatre Dolby i el món sencer amb prou feines podien contenir el riure quan Warren Beatty i Faye Dunaway van sortir altre cop a presentar l'Oscar a la millor pel·lícula. Aquesta vegada no hi va haver dubtes. La forma del agua, una història d'amor amb un monstre, una protagonista muda i una ambientació sinistra, és la pel·lícula de l'any per a l'Acadèmia de les Ciències i les Arts Cinematogràfiques. I està dirigida per un mexicà, Guillermo del Toro, que, a més, es va endur el premi al millor director.

L'Oscar de Guillermo del Toro per La forma del agua és el quart per a un director mexicà en els últims cinc anys. Del Toro ha conquistat l'elit de Hollywood amb una rondalla que tenia tots els elements per no haver-se fet mai, com va comentar amb humor des de l'escenari. “Soc un immigrant, com els meus companys i com molts de vosaltres”, va dir. La pel·lícula té, a més, cert simbolisme sobre l'acceptació de l'altre. “Una de les millors coses que fa la nostra indústria és ajudar a esborrar les línies a la sorra”, va dir Del Toro.

Mèxic va entrar per la porta del teatre Dolby, va pujar a l'escenari en el primer minut i ja no en va baixar. Hi ha hagut molts moments de reconeixement dels llatinoamericans en aquests últims anys, detalls, premis per a directors, cançons. Però res com el que es va veure diumenge. Eiza González i Eugenio Derbez van sortir a presentar; la cançó Recuérdame va ser interpretada sobre l'escenari pels cantants Miguel iNatalia Lafourcade i l'actor Gael García Bernal. L'Oscar va ser per a aquesta cançó. L'Oscar d'animació va ser per a Coco, la rondalla mexicana, inapel·lablement mexicana, que ha conquistat els Estats Units. El director, Lee Unkrich, va dir sobre l'escenari que és important que “els nens puguin veure personatges que viuen i parlen com ells”. Per primera vegada, no és un tòpic.

Per donar perspectiva sobre la importància del moment, allà hi havia Rita Moreno, la primera llatinoamericana que va guanyar un Oscar (West Side Story, 1962). Moreno acostuma a explicar com havia de forçar el seu accent i com, pel seu to de pell, va ser condemnada en la seva carrera a ser l'actriu ètnica de torn, fos quina fos aquesta ètnia. Minuts abans de començar la cerimònia, les actrius Eiza González i Gina Rodríguez es feien una foto amb Moreno al lobby del teatre Dolby. Sobre l'escenari, va rebre una ovació. Hollywood ja havia descobert els directors mexicans. Aquest va ser l'any en què va abraçar Mèxic, independentment del que passés amb Guillermo del Toro.

Oscar: Guillermo del Toro, millor director

Sobre l'escenari es va sentir “Viva México” i també “Viva Latinoamérica”. El primer Oscar de la història per a Xile va arribar finalment per la commovedora Una mujer fantástica, una pel·lícula fàcil d'anar a veure al cinema a Los Angeles, que ja és molt per a la categoria de pel·lícula estrangera. A l'escenari van pujar els veritables padrins del cinema xilè actual: Pablo Larraín i Juan de Dios Larraín, el director Sebastián Lelio i l'extraordinària Daniela Vega. L'elit de Hollywood va reconèixer Vega amb una ovació especial quan Lelio va esmentar el seu nom. Lelio va destacar davant de la premsa que la història passa en un país “on l'Estat no reconeix l'existència dels transsexuals”. “Espero que aquest premi i l'amplificació que suposa ajudi a donar rellevància a un assumpte que és urgent. Un transsexual no és una persona de segona classe”.

L’Oscar de Guillermo del Toro per La forma del agua és el quart per a un director mexicà en els últims cinc anys

És difícil recordar una edició dels Oscar en la qual els premis a la millor interpretació no tinguessin cap emoció. Cap d'ells. Els premis per a Sam Rockwell (Tres anuncios en las afueras) i Alison Janney (Yo, Tonya) en les categories secundàries i per a Gary Oldman (Darkest hour) i Frances McDormand (Tres anuncios) en les principals van ser pràcticament per aclamació, després que els quatre haguessin guanyat tots els premis de la indústria.

Weinstein i el #MeToo

A banda de Mèxic, els Oscar del 2018 seran recordats com els de l'any del #MeToo, per descomptat. D'alguna manera la cerimònia més important de Hollywood havia de reconèixer el profund canvi de cultura, impensable fa només sis mesos, que ha destapat, primer, l'extensió inaudita de l'assetjament sexual a la indústria del cinema i que després ha intentat liderar una cultura de redempció que s'està estenent a tots els àmbits de treball.

Igual que va fer Chris Rock fa tres edicions amb la polèmica sobre l'absència de nominats negres, el presentador Jimmy Kimmel va abordar l'elefant a l'habitació des del principi. L'estatueta de l'Oscar, va dir, “és l'home més respectat de Hollywood”. “Té les mans on les pots veure i no té penis”. També va fer referència a Harvey Weinstein, ja que la caiguda d'aquest depredador sexual ha precipitat el canvi. Per al nivell que ha aconseguit #MeToo, les referències de Kimmel a l'assumpte van semblar un tràmit, però un tràmit necessari.

L'Acadèmia tenia preparat el seu propi reconeixement al que està passant en la indústria. Van sortir a l'escenari Ashley Judd, Annabella Sciora i Salma Hayek, tres de les víctimes amb els relats més inquietants sobre Harvey Weinstein. A les dues primeres els va destruir la seva carrera als anys noranta. A Hayek, va estar a punt. Les tres dones van presentar un vídeo en el qual veus com Ana du Vernay, Mira Sorvino o Kumal Nanjiani explicaven que Hollywood ha començat de manera decidida a mostrar a la pantalla protagonistes dones, afroamericans, mexicans, indis…

Oscar: Frances McDormand, millor actriu protagonista

Aquest ha estat i és l'any de Coco, The big sick, Wonder woman i La pantera negra. Grans èxits impensables fa només un any, com va dir Kimmel. Geena Davis recordava que després de Thelma i Louise (1991) semblava que tot canviaria en la representació de les dones a les pel·lícules, i no va ser així. El segment va venir a ser la manera de desitjar que “la promesa d'aquesta nit”, com va dir Hayek, no sigui una anècdota d'aquí a 27 anys més. Tot va acabar amb un moment televisiu únic. Des de l'escenari, Frances McDormand va proporcionar “una mica de perspectiva”. Va demanar a totes les dones nominades en totes les categories en aquests Oscar que s'aixequessin perquè tothom veiés qui i quantes eren.

Kobe Bryant va guanyar un Oscar pel curt Dear Basketball, potser l'únic premi que la ciutat de Los Angeles encara no li havia donat a l'antiga estrella dels Lakers. Es va premiar el documental Icarus, que revela la trama de dopatge olímpic a Rússia organitzada per l'Estat. James Ivory va rebre el primer Oscar de la seva carrera pel guió adaptat de Call me by your name. És la persona de més edat que ha rebut un Oscar, als 89 anys. En té un menys que l'Acadèmia, que aquest diumenge va celebrar el seu 90è aniversari i els seus 90 Oscars. Potser també va iniciar el camí per resistir uns quants més.

Oscar: Gary Oldman, millor actor protagonista