Cale i Paco: confessions de dos policies corruptes en un Kia

Cale i Paco saben que no han de parlar gaire per telèfon. Per això, només pregunten per les assignatures que ha suspès el nen. O pel proper viatge amb la dona. Si cal discutir negocis bruts, el millor és buscar un entorn segur. Com l'interior d'un cotxe. Al Kia Sorento de Macu, un albanès xerraire dedicat suposadament al tràfic de cocaïna, l'inspector antidroga Calixto M. G. i el policia jubilat Francisco Ll. M. es van despatxar ben a gust. Durant mesos, un dispositiu instal·lat pels Mossos al tot terreny va captar les converses en què detallaven els seus plans per portar centenars de quilos de cocaïna a Espanya a través del port de Barcelona.

Calixto M. G., de 52 anys, ara a la presó provisional, era inspector del veterà Grup I de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (UDYCO) de la Policia Nacional, especialitzat en grans confiscacions. Està acusat de dedicar-se, en les seves estones lliures, a fer justament el contrari. Les seves expectatives laborals estaven dipositades al port. Creia que, si hi aconseguia una plaça, podria extreure directament la mercaderia sense haver de pagar “els corresponents suborns a estibadors, empreses de logística i altres operadors de seguretat”, detalla un informe d’Afers Interns del cas Romeo, que ha tret a la llum la corrupció policial a l'entorn dels molls.

El 26 de setembre del 2016, mentre esperen que un soci colombià enviï dos vaixells —“llapis”, els anomenen, un d'ells amb 1.100 quilos de cocaïna—, Cale puja al Kia de Macu. L'inspector confia que el traslladin aviat a la comissaria del port. “Si ens surt, quan sigui aquí ja no depenem de ningú. Surto per la porta i el Paco treu el cotxe. A mi no m’aturaran”. El presumpte traficant respon que “amb cinc o sis treballs l'any” n'hi haurà prou per guanyar molts diners. En una altra conversa, al desembre, l'inspector es vanta de la seva facilitat per moure's per les instal·lacions portuàries. Ignora que l’escolten. “M'ho estic treballant, conec el cap d'operacions i hi estic entrant ara gairebé cada dia. Tinc accés lliure quan vulgui”.

Francisco Ll. M., de 55 anys, jubilat anticipadament del CNP per un “trastorn adaptatiu” i amo de diverses empreses, es deixava caure encara més sovint pel tot terreny. Si Cale era el cap i estrateg, Paco era a peu de carrer; “s'embrutava les mans”, il·lustren fonts de la investigació. El policia parla de preus —“recorda que ens surt a nosaltres per 25,8 euros”— i tipus de cocaïna, com la King Coca. “És boníssima perquè val per fumar i per al nas, escata de la bona”. Paco es presta a viatjar ell mateix als països d'origen de la droga quan Cale treballi al port. “Si fa falta la vaig a buscar a Cadis i hi tornem un altre cop també amb mariners de Santo Domingo i triomfarem sí o sí. Quantitats grans, som els reis del mambo. I tot per fora, i aquí amb les nostres empreses a funcionar”.

Però els llapis no arriben. El soci colombià està tenint problemes al seu país. Cansats els uns i els altres d'esperar —també els investigadors—, finalment la jutgessa ordena la detenció de tots els implicats el setembre de 2017.

El sumari revela que les sospites sobre Cale i Paco venien de lluny, per bé que mai van servir per apartar-los del servei. I menys encara per obrir-los una causa penal. Afers Interns admet que, fins al 2009, va rebre quatre avisos sobre activitats dubtoses. El 2005, una informació confidencial va assenyalar que Francisco Ll. M. —llavors destinat a la UDYCO— oferia protecció a discoteques i clubs de prostitució a través de les seves empreses de seguretat. El 2008, la Guàrdia Civil va alertar dels vincles d'un detingut per tràfic d'haixix amb Cale: l'inspector podria haver “facilitat material tècnic a l'organització per executar amb garanties les partides de contraban de droga”

Aquelles sospites van quedar arxivades en un calaix. I Cale i Paco, convertits —presumptament— en caps d'una banda de traficants, i les seves activitats van sortir a la llum gràcies a dues confessions i a una casualitat. El gener del 2016, els Mossos van rebre un correu anònim alertant de les activitats de Juan Carlos Duarte, un conegut traficant colombià. “Està coronant a Barcelona per via marítima importants càrregues de cocaïna. Els escric per aquí per por de represàlies, ja que hi ha gent molt coneguda a Barcelona amb ell i policies que li donen protecció”. El missatge es va enviar des d'un compte de Hotmail a nom de Puyolcat, encara que la policia va esbrinar que el seu autor és un marroquí que viu a Ceuta.

El segon indici va arribar caminant: el mes d’abril, Javier Z. es va presentar a la comissaria del Vendrell per denunciar que l’havien amenaçat de mort i el seguien. Va confessar que havia participat en una descàrrega de cocaïna al port el 2015. Com a cap de magatzem, va permetre que un camió entrés a la seva empresa logística i que uns individus traguessin d'un contenidor procedent del Brasil quatre bosses d'esport. Allà viatjava la droga. A cap de pocs minuts, algú li va lliurar mig milió d'euros, que va gastar immediatament comprant empreses, cotxes i una casa. Li van proposar tornar a fer-ho. No va voler. I van començar les pressions. Va assegurar que dos dels que el van animar a seguir van ser Cale i Paco.

La coincidència que va tancar el cercle va ser Vapores Suardiaz, l'empresa de Javier Z. En una operació antidroga anterior —batejada com a Julieta—, els Mossos van trobar papers d'aquesta empresa al magatzem del narcotraficant Duarte. Els investigadors disposaven de bon material per iniciar Romeo. Les converses del KIA Sorento van fer la resta.