Només quatre districtes de Barcelona tenen lloguers per sota dels 800 euros

L'escalada del preu dels lloguers sembla que no tingui final. Es miri com es miri (dades del quart trimestre o fent la mitjana del 2017) a Barcelona només hi ha quatre districtes amb lloguers per sota dels 800 euros al mes. Són Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu. Aquestes són dades oficials de la Cambra de la Propietat basades en les fiances dipositades, les mateixes dades que després publica l'Institut Català del Sòl (Incasòl) de la Generalitat. Al tancament del 2017, el lloguer mitjà a la capital catalana era de 877 euros, gairebé un 10% més que el 2016. Però si ens fixem només en el quart trimestre, la mitjana dels deu districtes va ser de 889,6 euros, fregant els 900.

La Cambra alerta en el seu informe anual que els preus no han parat de pujar des del 2013 i superen els del pic del 2008 (813 euros). Són, doncs, quatre anys de pujades consecutives. I es fixa en la diferència entre l'increment del cost de la vida (un 1,1%) respecte al dels lloguers, que fa que la pujada real sigui del 8,38%.

L'augment ha estat generalitzat a tots els districtes, on els preus han pujat entre un 6% i un 12%. Una de les novetats que subratlla l'informe és que els districtes que tenen els lloguers més econòmics són els que registren pujades més pronunciades, "cosa que els anys anteriors no passava".

L'informe també subratlla l'increment de nous contractes, que atribueix a la rotació que ha provocat la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), que ha escurçat els contractes de cinc a tres anys. Així, el 2017 ha disparat el nombre de contractes amb un augment de gairebé 5.000 (49.953), quan el 2016 se'n van signar 42.182. El districte on es fan més contractes és l'Eixample (21%), seguit de Sant Martí (12%) i Ciutat Vella (11%). Del total de contractes, el 75% corresponen a pisos que es troben en edificis que tenen més d'un propietari. I el 25% són de propietat vertical. Aquestes últimes són les finques susceptibles que les compri un fons d'inversió, i les que s'han fet més conegudes en els últims anys per l'expulsió de veïns.

La Cambra conclou que l'actual problemàtica dels lloguers "no respon a una dinàmica de bombolla, sinó a desajustos constatables entre l'oferta i la demanda, que, sens dubte, reclamen un pla de xoc en el mercat de l'habitatge, tant de lloguer com de propietat, a tot l'àmbit metropolità [...] que faciliti l'accés a l'habitatge a les famílies amb rendes moderades i baixes".