Els preus del lloguer es col·loquen per sobre de l’era de la bombolla

L'Alicia té 26 anys, viu a Barcelona i treballa en una empresa en atenció al públic. Feia 10 anys que vivia en pisos compartits, però al febrer va decidir anar a viure amb la seva parella. Va començar a buscar un habitatge de lloguer. “El panorama que he trobat ha estat desolador”, explica. En aquests mesos ha vist de tot. “Vam anar a visitar un pis petit perquè ens va semblar que el preu estava bé”, recorda. Uns 30 metres pels quals demanaven 550 euros al barri del Born. “Era un setè sense ascensor. Un colomar reconvertit en habitatge. El bany era un armari. Tot vell. I encara així, hi havia 20 persones esperant per veure'l”, recorda.

Pis rere pis, van passar els mesos, explica l'Alicia. Els habitatges millor cuidats i amb una mica més d'espai no baixaven dels 900 euros al mes. Al final, van aconseguir casa al juny. “És al Raval. Un sisè sense ascensor. Era d'uns amics que marxaven i ens ho van recomanar. Ens han mantingut el preu: 560 euros. Però hem hagut de posar un aval bancari, abonar una assegurança i pagar a l'agència l'equivalent a un mes. I ens han advertit que no arreglaran res del que s'espatlli. Així i tot, crec que hem tingut molta sort”, comenta resignada. Els seus amics comencen a marxar de Barcelona. Senten, diu, que els preus els estan expulsant.

Segons les dades del portal d'habitatge Idealista, en sis ciutats (Barcelona, Las Palmas, Palma, Madrid, Sant Sebastià i Girona) els lloguers ja són més elevats que fa una dècada. I si es mira l'apartat de lloguer d'habitatge de l'IPC que publica l'Institut Nacional d'Estadística, la imatge és més dràstica: els preus en 48 províncies són superiors als de maig del 2007. A les 10 províncies més poblades, la inflació acumulada del lloguer és d'entre un 5% i un 15% des del 2007, abans de la crisi.

Un informe de la Universitat de Barcelona (UB) estima que aquest any les rendes seguiran pujant. En concret, ho faran un 8% de mitjana a Barcelona i entre un 13% i un 14% a Madrid.

L'autor de l'estudi, el professor d'Economia Gonzalo Bernardos, explica com durant la crisi la caiguda del valor dels pisos va fer que molts propietaris decidissin optar per llogar-los, de manera que entre 2007 i 2013 l'oferta va créixer el 65%. No obstant això, la tendència s'ha revertit. “De cada deu contractes de lloguer que van vèncer l'any passat, sis han sortit d'aquest mercat i han passat al de compravenda”, explica Bernardos. Els propietaris tenien els pisos en el congelador, és a dir, en lloguer, davant la baixada de preus de la compravenda. I ara volen aprofitar que s'han reactivat, especialment entre inversors.

“Entra en joc l'efecte psicològic de molts propietaris que no van voler vendre per menys del que els va costar. A Barcelona ja hi ha barris que han recuperat el valor d'abans de la crisi, per la qual cosa el propietari decideix no renovar el contracte de lloguer i vendre. I això fa que quedi menys oferta”, assegura el catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, José García-Montalvo.

L'oferta disminueix i la demanda segueix creixent. “S'ha produït un canvi psicològic de molta gent, que no pensa que llogar és tirar els diners”, apunta García-Montalvo. A més, també es lloga per necessitat, davant la posició de la banca, que malgrat obrir la mà segueix uns criteris molt estrictes en la concessió d'hipoteques.

I quin és l'impacte real que tenen els lloguers turístics en tot això? Els allotjaments per a viatgers que es lloguen a plataformes com Airbnb o Homeaway redueixen l'oferta per a lloguers de llarga estada? L'Ajuntament de Barcelona va encarregar un informe que concloïa que sí influeix, ja que aquestes cases per dies suposen el 7,7% de tot el parc de lloguer de la ciutat. Patronals i immobiliàries, per contra, neguen l'efecte i assenyalen que els barris en els quals més han pujat les rendes no són els que més apartaments turístics tenen. El veritable impacte, defensen, l'ocasionen els milers d'habitatges buits que hi ha i que no surten al mercat.

No obstant això, segons un informe del portal Fotocasa realitzat amb enquestes a propietaris, el 74% dels titulars que van posar algun habitatge en lloguer turístic a portals d'Internet asseguren que van obtenir més ingressos que en arrendar-lo a inquilins de llarga durada. La clau, assenyala un altre estudi d'una empresa d'intermediació de lloguers, Alquiler Seguro, radica en els dies que s'habita la casa. A Madrid, per exemple, amb turistes és necessari aconseguir una ocupació mitjana d'entre 15 i 18 nits al mes perquè surti igual de rendible que un arrendament a llarg termini. A Barcelona, baixa a una forquilla d'entre 12 i 15 nits.