‘Narcotour’ al cor de la venda de l’heroïna
Els veïns del Raval organitzen una visita al barri barceloní per denunciar la proliferació de pisos dedicats a traficar amb estupefaents
"Ara hi ha 50 narcopisos [immobles que van ser ocupats per camells i que fan servir per vendre droga] al Raval. Ningú ho soluciona. Volen desesperar-nos, fer-nos fora de casa. Necessitem que algú ens doni un perquè", assegurava en Carlos (ningú en aquest barri vol revelar el seu cognom). Ell llançava dimecres un crit d'ajuda a qui el volgués sentir. És un dels veïns que per desig o necessitat ha acabat vivint en aquesta part del cor de Barcelona, just al costat de la icònica Rambla.
La vida al Raval sempre ha estat canalla i complicada. Des de fa un any s'ha convertit en "impossible". Els veïns tenen poc o res a perdre i dimecres van fer un ultimàtum. Una desena va preparar una protesta original i hi van convidar 35 mitjans de comunicació sota un programa cridaner: Narcotour al Raval, un recorregut de dues hores on van mostrar, almenys, vuit punts on conviuen la misèria, la brutícia, la droga —a vegades la prostitució— i la delinqüència. Una combinació que es converteix en letal quan s'hi afegeixen la gentrificació i la pressió immobiliària que s'han apoderat de la zona i que, com critica en Carlos, expulsa els veïns.
Els membres d'una entitat que s'acaba de constituir, l'Associació de Veïns de l'Illa Robadors-Picalquers-Roig (carrers on hi ha, hi ha hagut i, si ningú ho arregla, hi haurà narcopisos), van fer de guies improvisats d'aquesta visita que ensenyava el costat més lleig i brut del barri.
En Luis, propietari d'un pis del carrer d'en Roig, sap com actuen els narcotraficants: "Estan organitzats. Tenen còmplices passejant pel barri i detectant pisos que ocupen en un tres i no res". El rostre dels veïns és de malestar i indignació. La seva mirada, de por genuïna. No dubten ni un segon a contestar una pregunta per la resposta de la qual han acumulat mesos d'experiència: "Com es viu sent veí d'un narcopis?". La Rosi, del carrer de Sant Vicenç, viu davant d'un local reconvertit en un "narcopis de tres plantes" pel qual passen addictes —alguns diuen que més d'un centenar l'hora— gairebé constantment. "El local s'ha incendiat dues vegades i és ple de bombones de butà i de bicicletes que tunegen constantment", denuncia la Vanesa, del mateix carrer. Així mateix, detalla: "Hem après el modus operandi de tots. La majoria de clients no tenen diners. Per cada bicicleta robada els donen l'equivalent a 10 euros. O el que és el mateix, per un speedball, una combinació de cinc euros d'heroïna i cinc de cocaïna i tot en vena", aclareix la Vanesa.
La droga al Raval es distribueix per carrers. "Abans, només n'hi havia al Raval Sud i ara a tot el barri", somriu l'Eli. També per nacionalitats: "A la majoria de pisos els que venen són dominicans i romanesos. Hi ha molts consumidors que són turistes de motxilla italians i, capítol a banda, els filipins", destaca la Vanesa. La veïna del carrer de Sant Vicenç remarca que, fins ara, aquesta última nacionalitat era la que treballava més discretament. "Ells venen shabú. Venen desenes de filipins en bicicletes. Fan un soroll molt peculiar amb la boca i no tenen res més a dir. Al cap d'un segon se'n van amb la seva mercaderia", remarca.
El narcotour va començar al número 22 del carrer d'en Roig, l'edifici on van conviure tres narcopisos i on van començar les queixes veïnals. Fa setmanes que aquests pisos es van tapiar. A l'escala hi segueix havent xeringues, quilos de brutícia i sang que esquitxa les parets. A dos carrers, a Robadors, la Laura denuncia el que suposa viure envoltada de bordells. "Potser no es droguen però pugen i baixen noies i clients contínuament. Hi ha baralles, explotació sexual i, al mig, jo, que haig de passar amb el cotxet del meu fill".
En Carlos va anunciar que a la primavera es farà una trobada nacional de veïns víctimes dels narcopisos: "Ens reunirem els veïns del Raval amb els del Puente de Vallecas i Lavapiés de Madrid i altres barris de Sevilla i València".
L'Ajuntament de Barcelona va crear a la tardor una comissió per afrontar la problemàtica. El Consistori admet que la proliferació va començar el 2016 quan diversos camells es van concentrar al barri després que diverses operacions dels Mossos fessin disminuir el tràfic de la Mina a Sant Adrià del Besòs. El Consistori manté que la policia autonòmica és la que té competències en matèria d'investigació de delictes. La Guàrdia Urbana és només un col·laborador amb qui van fer el 2017 46 entrades a domicilis i 60 detencions. En moltes ocasions els immobles, propietat de fons voltors o bancs, es tornen a ocupar i utilitzar per tornar a vendre.
