El Tribunal de Drets Humans condemna Espanya per maltractaments als terroristes de la T4

La imatge es va publicar a tot arreu: un membre d'ETA, Igor Portu, estava estirat en un llit d'hospital amb el coll immobilitzat, ingressat a la UCI amb un col·lapse pulmonar, dues costelles trencades, pneumotòrax i hematomes per tot el cos, hores després que l'hagués detingut la Guàrdia Civil. Segons el terrorista, havia estat torturat greument en una pista forestal amb un altre etarra, Mattin Sarasola. Segons els agents, tots dos s'havien resistit violentament a la detenció i havien hagut de fer servir la força física per reduir-los. L'Audiència Provincial va donar la raó a Portu i Sarasola i va condemnar quatre guàrdies civils per tortures i lesions el desembre del 2010. El Tribunal Suprem, un any després, va revocar la condemna i va determinar que no hi havia proves de tortures i que tot havia estat una denúncia falsa dels terroristes. El Tribunal Europeu de Drets Humans, en una sentència publicada avui dimarts, obliga Espanya a indemnitzar Portu i Sarasola amb 30.000 i 20.000 euros, tot i que exclou que es tracti d'un cas de tortures.

"L'existència de les lesions (...), que no han estat negades pel Tribunal Suprem ni pel Govern espanyol, s'han produït quan els denunciants estaven en mans de la Guàrdia Civil", assenyala la institució europea. "Ni les autoritats nacionals ni el Govern han ofert cap argument convincent ni creïble que serveixi per explicar o justificar aquestes lesions. Les lesions descrites han de ser atribuïdes a l'Estat".

Però, per altra banda, "com que els denunciants no han al·legat que les lesions hagin tingut cap conseqüència a llarg termini, (...) el tribunal considera que el que va passar no es pot considerar tortura. Dit això, sí que és prou seriós per considerar-lo tracte inhumà i degradant".

El tribunal europeu assenyala, a més, que fins i tot suposant que la tesi del Tribunal Suprem sobre el fet que les lesions es van produir durant l'arrest pugui ser acceptada, l'alt tribunal no ha explorat si el recurs a la força física per part dels agents de la Guàrdia Civil durant l'arrest era estrictament necessari i proporcional o si les lesions més greus que va patir Portu van ser imputables als agents responsables de la seva vigilància o detenció. "Aquestes omissions han suposat que els tribunals nacionals no han establert els fets i totes les circumstàncies de manera tan completa com ho haurien d'haver fet i com era la seva obligació".

La institució amb seu a Estrasburg assenyala també que els forenses de l'Institut de Medicina Legal Basc que van examinar Portu i Sarasola el mateix dia dels fets van concloure que la versió dels agents de la Guàrdia Civil no era compatible amb la majoria de les lesions que havien patit.

La sentència –dictada per set magistrats, entre els quals hi ha l'espanyol Luis López Guerra, i amb un vot particular– conclou, per això, que l'actuació d'Espanya suposa una violació de l'article 3 (prohibició de tractes o penes inhumans o degradants) del Conveni Europeu de Drets Humans del Consell d'Europa, en aspectes substantius i processals. 

Portu i Sarasola van ser detinguts el 6 de gener del 2008 a Mondragón (Guipúscoa) portant pistoles i munició. Un any abans, el 30 de desembre del 2006, havien posat una bomba a l'aparcament de la T4 de l'aeroport de Barajas (Madrid) que va provocar la mort dels equatorians Carlos Alonso Palate i Diego Armando Estacio, que estaven dormint als seus cotxes. Per aquest atemptat, que va trencar una treva que havia mantingut la banda terrorista des del març d'aquell any, els dos etarres van ser condemnats més tard a 1.040 anys de presó.

Dues versions d’una detenció

Era diumenge de Reis. Quinze agents de la segona companyia del grup d'acció ràpida de la Guàrdia Civil eren a Mondragón (Gipúscoa) per fer tasques de reconeixement sobre la zona. Dos joves amb motxilla els van fer sospitar. Acabaven de baixar de la muntanya. Els agents van decidir revisar el que portaven i identificar-los. A partir d'aquell moment, les dues versions difereixen del tot.

Els dos terroristes asseguren que la detenció es va fer sense violència, que els agents van trobar pistoles i munició en una de les motxilles, que els van emmanillar amb les mans al darrere i els van introduir en dos vehicles Nissan Patrol (cadascun d'ells acompanyat per dos agents) i que els van portar a una pista forestal; però allà els van insultar –“fill de puta, et matarem” –, els van empènyer, els van clavar puntades de peu i cops de puny a tot el cos, a un d'ells li van ficar el cap al riu i els van tornar a portar al cotxe per dur-los als calabossos de la caserna d'Intxaurrondo (a Sant Sebastià). Aquella tarda, durant els escorcolls dels seus domicilis a Lesaka (Navarra), Portu va començar a trobar-se molt fatigat i gairebé no podia parlar. El van portar davant del metge forense i allà el van hospitalitzar d'urgència i el van ingressar a la UCI de l'Hospital de Donostia.

Els guàrdies civils asseguren, per la seva banda, que mai van dur els terroristes a cap pista forestal. Que ells es van resistir amb violència a la detenció a Mondragón i que va ser necessari fer servir la força física per dur-la a terme. Les lesions de tots dos s'haurien produït per la seva pròpia resistència: perquè van intentar fugir i els van haver de reduir. Neguen qualsevol tipus d'agressió física ulterior en els trasllats i contextualitzen les denúncies formulades pels membres d'ETA en l'àmbit de l'estratègia que l'organització terrorista dissenya per als seus membres: la denúncia de tortures falses com una forma més de lluita contra l'Estat espanyol.

Les lesions de Portu, que va ser qui va acabar a la UCI, s'haurien produït així: quan els van cridar l'alto, el terrorista va córrer carrer avall. Un agent va sortir corrents al darrere, el va atrapar i va caure a sobre el terrorista, i al damunt va caure un altre guàrdia civil de l'operatiu. Diuen que la cursa va ser explosiva, pendent avall, en esprint, i que una vegada a terra Portu es va seguir resistint a l'actuació policial, per la qual cosa els agents van haver d'esforçar-se a fons per aconseguir detenir-lo, aferrant-lo per totes les extremitats on era possible, pel coll, els cabells, els braços… Van aconseguir arrestar-lo reduint la violència extrema que va emprar el detingut. Una vegada emmanillats tots dos, els haurien conduït en un sol cotxe (no en dos) directament a la caserna d'Intxaurrondo.

L'Audiència Provincial de Gipúscoa condemna per tortures

El tribunal va donar crèdit en part al relat dels terroristes, que van sostenir que havien estat torturats i maltractats en totes les fases de la detenció i el trasllat. Segons l'Audiència, en moments posteriors a l'arrest no havia quedat acreditat cap maltractament (i van absoldre els agents acusats), però sí que van apreciar tortures en aquell primer moment.

En els fets provats de la sentència apareix l'episodi de la pista forestal, on haurien conduït els dos terroristes per agredir-los. A Sarasola, segons la sentència, “li van col·locar una pistola a la templa, li van dir que li farien com a Mikel Zabalza, el van empènyer, el van llançar pendent avall i, quan era a terra, li van clavar una sèrie de puntades al tronc i a les cames, a més de cops de puny per tot el cos, i li van arribar a col·locar una bota del peu al cap”. A Portu, també segons la resolució, li van clavar puntades de peu a les extremitats inferiors, cops de puny al ventre i un altre cop, molt fort, a l'altura d'una costella, i en repetides ocasions li van submergir el cap en un riu que hi havia a prop i li van fer empassar aigua.

El tribunal va valorar com a consistent la declaració de Portu i Sarasola i va assegurar que quedava avalada amb els testimonis d'alguns testimonis (entre els quals el d'un veí de Mondragón proper a l'esquerra abertzale, que va assegurar que havia vist la detenció i que s'havia fet pacíficament, i l'alcalde del poble del costat, també amb vincles abertzales, que va dir que existia per allà una zona amb esplanada i rierol com la que els terroristes descrivien com el lloc de les tortures). Sobretot, l'Audiència va entendre que les lesions acreditades dels terroristes no eren “compatibles amb la dinàmica exposada pels agents de la Guàrdia Civil en les seves declaracions”.

L'Audiència de Gipúscoa va condemnar Juan Jesús Casas, el sergent al comandament de l'operatiu, per tortures greus i lesions a quatre anys i mig de presó i a vuit d'inhabilitació; José Manuel Escamilla, a dos anys i mig de presó i vuit d'inhabilitació; Sergio García i Sergio Martínez Tomé, també per tortures greus, a dos anys de presó i vuit d'inhabilitació. Va absoldre la resta dels agents de l'operatiu, 11 en total.

El Tribunal Suprem absol els agents

Un any més tard, el novembre del 2011, la sala penal del Tribunal Suprem va absoldre els quatre agents de la Guàrdia Civil condemnats i va criticar, a més, l'activitat probatòria de l'Audiència de Gipúscoa. L'alt tribunal va considerar que no havia quedat desvirtuat el dret a la presumpció d'innocència, “per no haver resultat degudament acreditada la comissió dels delictes de tortures o lesions”. “També s'ha de tenir en consideració, segons l'informe tècnic de la Guàrdia Civil, que l'estratègia de presentar denúncies falses i la prèvia elaboració de kantadas s'aprèn en l'anomenada eskola i tot activista d'ETA està obligat a posar-la en pràctica”, va assenyalar el Suprem.

La sentència, de la qual va ser ponent el magistrat José Ramón Soriano, no va donar credibilitat als testimonis per les seves vinculacions amb l'entorn abertzale i per “inexactituds” i “contradiccions” en les seves declaracions. Sobre els denunciants, assenyala que les seves declaracions no són versemblants. “Concretament, en les seves declaracions afirmen que els policies els van clavar puntades i cops de puny en un nombre abundant sense pensar que aquesta sorprenent i increïble quantitat d'agressions haurien de deixar rastre necessàriament, i la seva absència és el que aconsegueix devaluar o desqualificar el seu testimoni”.

El Constitucional, més tard, no va admetre a tràmit la petició d'empara de Portu i Sarasola, que van recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans, que s'ha pronunciat avui.