“No es pot fer cap revolució si no es confia en els filòsofs”

Amb les darreres reformes legislatives com la LOMCE, la filosofia a les aules s’ha vist a la vora de l’extinció. Però alguns decrets autonòmics, com ara el de la Comunitat Valenciana, pretenen impedir que aquesta assignatura mil·lenària desaparegui dels ensenyaments mitjans. Un grup de més de setanta autors, alumnes i professors d’institut i universitat de disciplines com la filosofia, l’astrofísica, les ciències polítiques o la biologia, han recopilat a Per què filosofia, escrit en castellà i català, editat per Neopràtia i la Generalitat Valenciana sota la coordinacíó del professor Sergi Pascual, les seves experiències al voltant de la filosofia per reivindicar la seva utilitat en temps en què les grans empreses tecnològiques del món donen feina a filòsofs teòrics en les seves plantilles.

“El llibre és una forma de recuperar la força que les lleis ens havien tret”, afirma el professor Ángel Vallejo (Còrdova, 1973), promotor de la idea i prologuista de l’obra, bregat en el moviment de reivindicació educativa ara com a representant de l’Assemblea del Professorat de Filosofia al País Valencià i abans com a membre de la junta directiva de la Red Española de Filosofía.

Pregunta. Es dona la paradoxa que quan vostès van començar al País Valencià en la seva lluita per reivindicar l’assignatura de filosofia, Catalunya era el referent en què mirar-se, però ara estem en la situació inversa.

Resposta. El de Catalunya ha estat un cop molt fort. Al País Valencià ens mirem al mirall de Catalunya perquè va ser capaç de renunciar a hores de català per impartir filosofia, mantenint l’estructura de la LOE. Però, de sobte, una de les conselleres d’Educació de la Generalitat va dir que li anaven a fer un gran favor a la filosofia traient-la de la fase general de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) —només s’examina qui vol—. Filosofia ha perdut l’estatus que tenia a Catalunya. Ara el País València, amb el nou decret, està al capdavant entre les autonomies que més i millor l’han blindat. El nostre vaixell insígnia, Història de la Filosofia, apareix com a obligatòria en totes les branques del Batxillerat, excepte en art, i la filosofia de quart d’ESO és d’oferta obligatòria, a diferència d’altres autonomies. Les pioneres van ser Extremadura i les Illes Balears. Nosaltres hem copiat el model balear, amb l’avantatge que la nostra lluita ha aconseguit que als alumnes els compensarà examinar-se a les PAU d’Història de la Filosofia, en donar-los nota.

El gran error de la filosofia, dins el poc poder que té, és haver-se quedat ancorada en l’arcaic, amb mètodes obsolets de memorització”

P. Com a autocrítica, quins errors han comès els professors de filosofia?

R. Des de com s’organitzen els currículums escolars fins a com la universitat planteja els exàmens. La filosofia occidental és una assignatura que té 2.500 anys, així que és molt fàcil recórrer al bagul dels records. S’ha fet passar per la pedra del que és abstrús un alumnat que cada vegada necessita més explicacions sobre noves preguntes. Hauríem de centrar-nos en la conjuntura actual, tractant els problemes que obre la ciència i els generats per la societat democràtica, amb mètodes d’investigació i debat que interessin l’alumne per motivar-lo a investigar i millorar la seva pròpia societat. L’error de la filosofia, dins el poc poder que té, és haver-se quedat ancorada en l’arcaic, amb mètodes obsolets de memorització.

P. En països com França, la filosofia de la selectivitat pregunta per idees generals de la vida, com ara la llibertat, la seguretat i la felicitat. Per què Espanya segueix ancorada en els comentaris de text?

R. Ens encantaria el model francès. Per això es necessiten entre quatre i vuit hores de filosofia tots els anys, com l’alumnat francès, per desenvolupar una filosofia de veritat. És un cicle complet i no només una assignatura. A França, a més, comencen a experimentar la filosofia a preescolar, com es veu en la pel·lícula Només és el principi. Per instaurar-ho, la filosofia necessita una importància major, però aquí ens l’estem traient. La filosofia ensenya tres coses: llegir, escriure i argumentar lògicament. De vegades això és molt difícil, perquè no hi ha una assignatura de Filosofia fins a primer de Batxillerat. Ens trobem moltes persones que només han tingut un curs de filosofia en la seva vida, mentre que a França porten vuit o deu cursos. No només es tracta de revisar l’examen de la PAU, sinó de replantejar el sistema de Batxillerat en el seu conjunt.

P. Impartir filosofia a primària significaria una revolució educativa?

R. La postura clàssica de Plató és que no es pot ensenyar filosofia a gent menor de 35 anys perquè és una eina crítica tan potent que, si la dones a gent jove amb molta empenta, la seva capacitat crítica portaria al fet que els sistemes caurien pel seu propi pes. Una altra idea, com reflecteix Maite Larrauri en el llibre, diu que no pots ensenyar a un alumne a destrossar el món abans de saber què és el món. No la comparteixo. La filosofia té un vessant creatiu. Si el llenguatge i el raonament lògic són la base per a una bona filosofia, com més es desenvolupin tots dos, més capacitat filosòfica es tindrà. No és el mateix ensenyar a un adolescent a primer de Batxillerat sense haver tingut cap formació filosòfica, que algú que des de la infància ha treballat conceptes com la llibertat, la bondat, la solidaritat, l’existència o la mort.

P. Es compleixen 50 anys del Maig del 68, que va portar la filosofia al carrer. Ens cal una revolució similar per mimar la filosofia com fan els nostres veïns?

R. Aquesta filosofia encara està per arribar. El 15-M molts intel·lectuals van prendre els carrers, però es va dissoldre molt ràpid i va produir unes reaccions que han anat a pitjor, com la LOMCE. El 15-M ha estat un primer intent i ha generat una fam filosòfica. Però ara sota les llambordes ja no hi ha la platja, sinó cables de fibra òptica. Les xarxes mouen grans masses amb consignes, no pamflets. La consigna és antifilosòfica, tanca l’espai de reflexió, deixa el pensament enrere i la revolució no roman. El problema és que molts intel·lectuals no es volen implicar prou, i a més vivim un context en el qual es persegueix el delicte d’opinió. Seguim sent molt controladors, estem molt restringits a les lleis. No es tracta de trencar-les, però tampoc es pot respondre només amb la llei a determinats desafiaments. No es pot fer una revolució si no es confia més en els filòsofs i els intel·lectuals i sense que ells es vegin capaços de proposar coses.

P. A Catalunya la filosofia ha arribat a les pantalles de televisió amb molt d’èxit. L’aposta per ficcions com Merlí, de TV3, ha posat en valor l’ofici de filosofar a les aules?

R. La sèrie és molt popular entre l’alumnat. Malgrat la urpada de les lleis, la gent segueix volent la filosofia, i alguna cosa hi ha tingut a veure Merlí. Capta l’essència de la classe de filosofia, en la qual el mestre no és mai el protagonista, sinó l’alumne, que ha de desafiar el docent amb l’autonomia del seu pensament. Retrata la nostra implicació perquè l’alumne traslladi la filosofia a la vida real i que no es quedi només a l’aula. Es crida l’atenció de l’alumnat, fent que ells mateixos construeixin les seves pròpies pautes, molt lluny de l’autoajuda, que diu que hi ha pautes prefixades que cal reconduir. Merlí fa molt bé això, desafia constantment un alumnat que no és passiu, mostrant el que ha de ser la classe de filosofia.

P. PISA s’ha convertit en una referència per als dissenyadors dels programes educatius. Si la filosofia s’inclogués en les seves proves, li aniria millor a l’assignatura a casa nostra?

R. Li aniria bé acadèmicament, amb més presència, però no sé si els professors estaríem d’acord de figurar a PISA. L’informe estableix classificacions que no reflecteixen l’educació, mesura unes competències per classificar, no per millorar. Ens aniria bé, però implicaria aprofitar-se d’un sistema que no ens agrada. Volem millorar perquè ho valem. Aquí s’ensenya molta gramàtica i poca lectoescriptura, s’obliga a llegir coses que no agraden, és pura tècnica, algoritmes aplicats a la llengua. En aquest context, molt probablement Espanya milloraria en lectoescriptura i capacitat analítica, però no comprem la idea d’aparèixer en l’informe.

P. Ens preocupen les implicacions ètiques de les futures aplicacions de la intel·ligència artificial, però no sembla que ens preocupi tant que la filosofia estigui en perill d’extinció a les aules. Què tem més?

R. Encara que llevem la filosofia a les aules, la filosofia no desapareixerà. Però en un món en què l’alumnat accedeix a les xarxes socials i és pres d’uns algoritmes que desconeix, si no donem una formació tecnològica i filosòfica, seran presoners. La intel·ligència artificial és imparable, però la tendència que la filosofia desaparegui a les aules també. Em fa por que ens quedem sense armes intel·lectuals, sense pensament crític, enfront d’aquest monstre que sembla facilitar-nos la vida, i que de fet ho fa, però que de vegades ens la complica enormement. Com més es reforci la intel·ligència artificial, tant més necessari és reforçar les eines ètiques i filosòfiques per als alumnes. Com més avanci la tecnologia, més cal reforçar la llibertat intel·lectual i la capacitat crítica de les persones per no estar a mercè del progrés de la tècnica.