Puigdemont es refugia en els seus fidels per mantenir viva la investidura

L'obstinació de Carles Puigdemont per aconseguir que el tornin a investir president de la Generalitat i mantenir així el seu desafiament contra l'Estat no s'explica només per la tenacitat que li reconeixen fins i tot els seus adversaris. Al seu voltant té un grup de col·laboradors que li fan d'ulls i orelles per suplir la distància de 1.300 quilòmetres que hi ha entre Barcelona i Brussel·les. D'orígens i interessos diversos, són l'últim reducte que ovaciona l'expresident quan, com dimarts passat, defalleix i expressa la desesperació de la seva situació. Alguns són diputats de Junts per Catalunya, però, abans de res, són puigdemonistes.

Malgrat que Puigdemont és un home avesat a les noves tecnologies, hiperconnectat, la llunyania amb la realitat catalana li passa factura. Ell participa via Skype en les reunions del grup parlamentari de Junts per Catalunya, l'anomenada llista del president. Però, com és evident, no té marge de maniobra, tal com va quedar demostrat en l'ajornament de la sessió d'investidura de dimarts, malgrat que el seu nucli més proper negociava amb Esquerra.

"L'èxit de l'estratègia de Madrid [per desmuntar Puigdemont] depèn exclusivament del fet que ell es vagi quedant sol i això, de moment, no està passant”, explica una font propera a la llista del president. En els “moments de debilitat” —com els va anomenar el mateix Puigdemont dimarts després que es difonguessin els seus missatges amb l'exconseller Toni Comín— és aquest grup el que li ha donat suport i l'ha convidat a continuar en la seva croada per restituir el “Govern legítim”. També reben la complicitat de tertulians com Pilar Rahola i de directors de digitals independentistes com Vilaweb (Vicent Partal) o El Nacional (Josep Antich), que s'encarreguen d'amplificar el discurs de l'entorn de l'expresident.

El cercle de Puigdemont va més enllà del grup parlamentari de Junts per Catalunya. Però el seu origen és precisament el projecte darrere de la confecció de la llista del president. Després del fracàs de la candidatura unitària de l'independentisme per a les eleccions del 21-D, l'expresident i els seus col·laboradors més propers al Govern es van posar a treballar en un moviment polític independentista, ciutadà, fora de la lògica de partits, a l'estil de la confluència que va portar Ada Colau a conquerir l'alcaldia de Barcelona.

Als seus promotors els agrada explicar que Puigdemont arriba a la confluència per petició popular. La veritat és que des del principi diverses persones properes a l'expresident, i ell mateix, es van dedicar a promocionar a les seves xarxes socials el manifest que va impulsar la llista i va rebre més de mig milió de signatures.

Elsa Artadi, actual portaveu del grup de Junts per Catalunya al Parlament i excoordinadora interdepartamental de la Generalitat, i Jaume Clotet, director de Comunicació del Govern, són dues de les persones que fan costat a Puigdemont des del minut u. Si bé la formació refusa parlar de plans b respecte a la investidura, Artadi és qui està més ben posicionada per protagonitzar el que seria una “presidència tècnica”. No obstant això, el col·lectiu es decanta més per fer unes altres eleccions que no pas per una altra sortida.

Artadi va ser pupil·la de l'exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. Va trencar el carnet del PDeCAT abans de la campanya del 21-D. Va tenir un paper central en el Govern destituït però no l'estan investigant i això li dona marge de maniobra. Un avantatge que no tenen, per exemple, els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, que ja van ser a la presó preventiva per la causa contra l'independentisme. Això condiciona les seves possibilitats per encapçalar l'Executiu, però tots dos són peces clau dins del relat de Puigdemont: la restitució del Govern.

Clotet, amb l'historiador Agustí Colomines, són dos dels pares del relat de Junts per Catalunya. Les línies per les quals es mourà l'expresident es poden llegir en els articles de Colomines, que també és un alt càrrec de la Generalitat. L'hagiògraf del procés va ser al costat d'Artur Mas (va dirigir la fundació convergent CatDem entre el 2007 i el 2013), després va intentar apropar-se a la líder del PDeCAT, Marta Pascal, i ara és a l'ombra de Puigdemont.

Els germans Piqué també juguen un paper clau dins del cercle de l'expresident, en un punt tan transcendent (i fins ara reeixit) com és el de la comunicació. Joan Maria, excap de premsa d'Artur Mas, és el portaveu del “Govern a l'exili” i s'encarrega de les relacions públiques internacionals del procés. Va ser rellevat en el marc de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Ramon Maria va ser el pare de la imatge de la campanya de Junts per Catalunya.

Els independents

La confecció de la llista, que el PDeCAT es va veure obligat a acceptar per evitar un desastre electoral, va permetre que Puigdemont tingués carta blanca per envoltar-se de qui volgués, sense haver de fer els típics equilibris partidistes. Això garanteix una entrega total a les tesis de l'expresident. En el fons no hi ha cap fissura, però les formes comencen a mostrar que la convivència de les diferents sensibilitats pot generar alts i baixos.

Entre els independents, ara diputats, figuren, per exemple, la historiadora Aurora Madaula o Francesc de Dalmases, exmembre del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum. Tots dos van ser promotors del manifest que va donar origen a la candidatura i els seus posicionaments són més a prop d'una plataforma que d'un partit. Una mostra d'això és que, amb els diputats Quim Torra (exlíder d'Òmnium) i Laura Borràs, exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes, van fer l'indici de donar suport a la CUP en la seva protesta a l'hemicicle per la decisió del president del Parlament, Roger Torrent, de suspendre la sessió d'investidura. Després, tots van anar a saludar la gent que hi havia concentrada al voltant del Parlament.

La llibertat de Puigdemont per dissenyar la llista també explica la preponderància de diputats com Eduard Pujol (exdirector de RAC1) o l'alcalde de Valls, Albert Batet. Pujol va fer de portaveu durant la campanya. Batet, de gran ascendència dins del món municipalista del PDeCAT, és un dels principals suports de l'expresident. La CUP no ha vetat el seu nom i el veu com el candidat legítim. Però més enllà de l'àmbit estrictament polític, Puigdemont té suports més fraternals. Aquest és el cas de l'empresari gironí Josep Maria Matamala. La xarxa de suport sembla suportar un Puigdemont que agafa el telèfon per esplaiar-se i donar-se per acabat políticament.