Un foc destrossa Pacha Platja d’Aro, una icona de la Costa Brava

Un foc ha destruït completament la discoteca Pacha de Platja d'Aro, tancada des de feia anys però que havia viscut una etapa de màxima popularitat durant la dècada dels vuitanta i noranta del segle passat. L'incendi, que s'ha desencadenat poc abans de la mitjanit, ha estat molt virulent i fins a set dotacions dels Bombers han estat treballant-hi fins gairebé les tres de la matinada per apagar les flames. No hi ha hagut cap persona ferida.

El local, en estat de deixadesa, havia estat ocupat en diverses ocasions per persones que hi entraven a buscar sopluig. Fonts de la policia local han informat que actualment almenys una persona hi vivia amb regularitat. De fet, quan els bombers van arribar al lloc dels fets, els agents de la policia local van informar-los que un home s'havia pogut escapar de les flames il·lès i que dins de la discoteca ja no hi quedava ningú. Les causes del foc encara s'estan investigant, però es descarta que l'inici pugui haver estat un curtcircuit, ja que la connexió elèctrica estava desactivada. La hipòtesi més probable és que la persona que vivia dins del local hagi encès un foc per escalfar-se i que les flames s'hagin descontrolat i estès per l'edifici.

La discoteca Pacha, situada a tocar de la carretera que va de Platja d'Aro a Sant Feliu de Guíxols, havia estat un dels temples de la festa nocturna a la Costa Brava. El local tenia dues plantes i una terrassa i fugia del model d'espai fosc i recòndit que, sovint, envolta els clubs nocturns. Va ser inaugurat el 1974 per Kiko Riera, que va importar a la Costa Brava la marca de les dues cireres amb què Ricardo Urgell endolcia les nits d'Eivissa. Pacha va créixer en paral·lel a altres locals de festa de Platja d'Aro, com és el cas de Maddox, Paladium o Tiffany's. Pintada de blanc immaculat, la imatge estiuenca de Pacha era un atractiu perquè als noctàmbuls no els fes mandra agafar el cotxe per sortir del centre de Platja d'Aro i anessin cap a s'Agaró. També Paladium, a l'altre extrem del municipi, havia fugit del nucli urbà.

L'estil musical de Pacha va anar evolucionant amb el pas dels anys. El llibre Nit d'Aro, del periodista gironí Xavier Castillón, explica que el pop, el rhythm-and-blues, el rock i el flamenc eren la banda sonora d'uns primers anys de gresca, quan no era estrany veure personatges com Paco de Lucía, Joan Manuel Serrat, Julio Iglesias, Quico Pi de la Serra i Georges Moustaki a Platja d'Aro. El ballarí Antonio Gades fins i tot hi va obrir una pizzeria. Mentre les seves veïnes Paladium i Maddox tancaven portes, a la dècada dels noranta la música electrònica va donar un reimpuls a Pacha. Va ser una època bonica, però curta. Com la joventut.

El local es va anar pansint fins al punt que el propietari, que també és l'amo de la discoteca Atyco (rebatejada com a Paladium Down), s'havia plantejat obrir-hi un hotel. L'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro havia aprovat la qualificació d'ús hoteler de la finca.