El Barça guanya en una mala tarda amb Coutinho

El Barça viu de Luis Suárez i Messi. Tots dos solucionen els partits bons i dolents, també els pitjors, com el de diumenge contra l'Alabès. No hi ha cap campionat en què el líder no tingui un dia horrorós, jornades que serveixen per mesurar el seu caràcter i la seva sort, dies en què es mira el comportament de l'àrbitre, partits que, segons com es resolgui, marquen el desenvolupament de la Lliga. Les diferents circumstàncies van jugar a favor del Barça mentre l'Alabès reclamava un fora de joc previ d'Alcácer en el gol de Messi i un penal d'Umtiti amb el 2-1. La llei de Messi es va imposar curiosament quan es va retirar Coutinho i el Barça va recuperar la racionalitat i fiabilitat habituals amb Valverde.

L'Alabès va rebentar la festa preparada a l'estadi per celebrar la titularitat de Coutinho. L'afició va agrair la presència del brasiler, que duu el número 14. Calia mantenir la tensió i la il·lusió perquè l'equip no s'acomodés amb el lideratge de la Lliga. L'avantatge és tan ampli que convida a despistar-se abans d'hora, sobretot en partits aparentment senzills, com la visita de l'Alabès, l'últim visitant que es va endur una victòria al Camp Nou. Així que Valverde procura donar al·licients a cada partit, pocs tan interessants aquest diumenge com el d'incloure en la mateixa alineació Coutinho i Iniesta, quan es debat si el brasiler substituirà el capità del Barça.

Així doncs, van jugar tots dos, Coutinho i Iniesta, el brasiler com a extrem dret i el manxec d'interior esquerre, mentre descansaven Sergi Roberto, Alba i Busquets. Tampoc va estranyar a ningú que no rotés Messi, el fil conductor de l'equip a la Lliga. El 10 va fer una estona el tafaner, pendent de com jugava Coutinho, recollit com a volant quan l'equip no tenia la pilota, i el futbol no s'encenia al Camp Nou. La falta de fluïdesa, profunditat i continuïtat blaugrana contrastava amb la intensitat de l'Alabès. Abelardo va bastir un equip fort, solidari i seriós.

El Barça no desequilibrava i l'Alabès aguantava bé. I quan els blaugrana no ataquen bé, defensen pitjor, mal col·locats i permeables, retratats en cada transició, només redimits per Ter Stegen. El porter va rebutjar dues rematades de gol i va quedar vençut davant d'un xut de Guidetti, després que el davanter rematés malament i li sortís bé una pilota perduda per a Messi. Sense Busquets, els barcelonistes no trobaven el lloc al camp i el 10 s'expressava més amb les mans que no pas amb els peus, enfadat i ben amunt per la saga d'ajudes de l'Alabès. Tot i que li costava preparar la passada, el de Rosario era l'únic capaç de posar Pacheco contra les cordes.

No hi havia cap futbolista capaç de cosir l'equip: Coutinho se sentia estrany a la banda dreta, Paulinho no sumava, Rakitic no trobava el fil del partit i Iniesta tampoc desequilibrava. Sense joc, tampoc s'apreciava entusiasme ni calor en un Barça desconcertat. Ni a les bones ni a les males podien els blaugrana amb l'Alabès. A Valverde no li va quedar més remei que intervenir des de la banqueta i va canviar els dos laterals: Sergi Roberto i Jordi Alba són fonamentals al Barça. A l'equip, excessivament lent i imprecís, poc profund, li faltava aire i empenta, un canvi de marxa i un retorn als orígens, de manera que el tècnic va fer seure Coutinho a canvi d'Alcácer.

Llavors va aparèixer Iniesta pel marge esquerre i va fer una jugada marca de la casa, per la seva delicadesa, pel domini de l'espai i del temps, rematada de manera inapel·lable per Luis Suárez. I poc després Messi, conscient de la importància del xut, del moment crucial del partit, va transformar un lliure directe davant del clam del Camp Nou. Els jugadors de l'Alabès van reclamar fora de joc d'Alcácer en l'acció anterior a la falta i després es van queixar reiteradament per unes mans clares dins de l'àrea d'Umtiti. Ningú va fer cas del seu dolor després d'un partit coral esplèndid, només abatut per les individualitats de Suárez i Messi.

L'arribada dels davanters del Barça, alimentats per un Iniesta excepcional, va resoldre un partit molt complicat pel plantejament de l'Alabès, excel·lent en la defensa del joc interior blaugrana i penalitzat per Iglesias Villanueva. El desenvolupament del joc obliga, en qualsevol cas, a pensar que el virtuós Coutinho no serveix per jugar en qualsevol posició del Barça. El secret de la defensa del Barça és el seu atac i diumenge la seva ofensiva va ser nul·la amb Coutinho fent de 7. Tot i que no és una qüestió de rivalitzar amb el capità, el millor va ser Iniesta.