Inquietud a Catalunya per l’absència de Govern

L’activitat de la Generalitat de Catalunya està sota mínims després de la intervenció dels comptes catalans per part del Ministeri d’Hisenda, el setembre passat, i el cessament del Govern i la dissolució del Parlament després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, a l’octubre. Amb ambdues mesurades el Govern de Mariano Rajoy intentava posar fre a la deriva independentista del Govern català, però no és una solució innòcua. Es gestiona el dia a dia d’una manera molt més feixuga, atès que tot ha de rebre el vistiplau dels ministeris i del Consell de Ministres, però el que més preocupa és la paràlisi en el disseny de plans i estratègies de futur.

Sectors tan diversos com el món econòmic, l’educatiu, el veïnal, el sindical o de les entitats socials mostren la seva inquietud davant aquesta pèrdua d’impuls. Cadascun aporta la seva visió sobre la situació a Catalunya però el clam és unànime perquè es formi un Govern al més aviat possible, torni l’activitat legislativa al Parlament i s’intenti una via negociada que solucioni el desafiament català.

“S’han d’evitar incerteses que frenin el creixement. Cal recuperar l’estabilitat institucional i, des de la lleialtat i el respecte a la llei, es pugui governar Catalunya”, demanen des de Foment del Treball. La patronal catalana, que presideix Joaquin Gay de Montellá, posa en valor alguns indicadors com l’evolució de l’ocupació o els bons resultats del port de Barcelona, tot i la certa baixada en l’economia durant l’últim trimestre de l’any passat, i creu que sobre aquesta base, i amb un Govern estable, hi ha expectatives de més creixement.

Per a Javier Pacheco, el secretari General de CCOO de Catalunya, la necessitat de tenir un executiu és urgent perquè és la principal eina “per construir els marcs de concòrdia que ara calen a Catalunya”. El líder sindical recorda que la descentralització és la fórmula per poder respondre a les necessitats de la ciutadania i, per tant, tenir un Govern propi és “la millor manera” d’atendre una situació social que segueix sense aixecar completament el cap després de la crisi econòmica.

“L’aturada a la Generalitat ha posat en greu perill molts serveis i programes socials. Només es pot resoldre la situació des de la negociació i el diàleg", afegeix Francina Alsina, presidenta de la Mesa del Tercer Sector Social, la plataforma que aglutina més de 3.000 entitats socials a Catalunya. No obstant això, continua Alsina, la simple restitució de l’autogovern no és suficient per tornar a la normalitat. “Insistim que els conflictes polítics només es poden resoldre políticament, apostant per la negociació i el diàleg, denunciem la judicialització de la vida institucional i cívica del nostre país”, critica.

Aquesta visió també la comparteix Jaume Padrós, el president del Col·legi de Metges de Catalunya. “És un error enorme traspassar a la justícia el que és un problema polític”, assegura. Per a Padrós, l’aplicació de l’article 155 “no ha portat la normalitat política, sinó més tensió”. Per exemple, per comprar qualsevol equipament mèdic, o fins i tot un fàrmac, expliquen fonts sanitàries, “s’ha de fer una declaració que asseguri que aquesta despesa no té relació amb cap activitat il·legal”.

La patronal Foment fa una crida a  no frenar el creixement amb més incertesa

El metge fins i tot va més enllà i advoca perquè es respecti la voluntat de les urnes. “Pot agradar més o menys, però és el que els ciutadans han decidit. Si no, el problema es farà més gran. Puigdemont hauria de poder constituir Govern, perquè és el que han decidit els ciutadans. No se l’ha jutjat i quan es faci, ja en parlarem”, afegeix.

Des del potent moviment veïnal a Catalunya també veuen l’absència d’un Govern com una de les causes que impedeixen lluitar contra les xacres que afecten els catalans més necessitats. “Existeix un divorci entre la realitat política i la social. O posem aquest element en primer pla o errem qualsevol intent de construir una societat més igualitària”, explica Jordi Giró, president de la Confederació d’Associacions veïnals de Catalunya (CONFAVC). “No és bo per als ciutadans, sobretot per aquells que més ho necessiten. Això implica renúncies d’uns i altres per tirar endavant”, afegeix el líder veïnal.

Sense un Govern i sense un legislatiu en plena forma hi ha moltes qüestions que estan en el congelador. Belén Tascón, la presidenta de la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC), posa com a exemple el decret d’educació inclusiva, aprovat l’octubre passat. “Volem un Govern que pugui elaborar uns pressupostos que permetin millorar les polítiques educatives. No podem estar d’acord amb estratègies que l’única cosa que pretenen és dilatar en el temps la seva formació”, afegeix.

“L’eficiència de la nostra feina va molt més enllà de la simple gestió. L’acció social requereix la proximitat a l’hora de dissenyar polítiques i de posar en marxa mecanismes de rendició de comptes”, explica Sonia Fuertes, presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social.