L’expulsió de llogaters de finques úniques s’estén per Barcelona

“Ens ha arribat l'ona expansiva de la bomba atòmica del lloguer”. Gràficament va descriure aquest dissabte una veïna l'arribada de l'onada d'expulsions de veïns de Sant Andreu de Barcelona. Es presentava el Sindicat d'Habitatge del barri i, després d'explicar el cas dels primers inquilins que s'han organitzat —els de les vuit casetes d'un mateix propietari del carrer de Pons i Gallarza— no van trigar a aflorar altres testimonis.

“Aquí els lloguers són més baixos que la mitjana, i no tenim tants pisos turístics, però també comencem a tenir problemes, l'especulació urbanística s'estén del centre cap als barris. Ja hi ha fons d'inversió comprant edificis sencers a Sant Andreu i veïns que pateixen assetjament immobiliari”, va relatar Noemí Tudela, exercint de portaveu del Sindicat. “Quan el dret a la propietat topa amb el de l'habitatge, els veïns ens hem d'organitzar i ajudar-nos per buscar solucions”, va defensar des d'una organització que encara no ha celebrat assemblees però que ja està en contacte amb altres entitats que defensen el dret a l'habitatge, com 500 x 20 o el Sindicat d'Inquilins, que recopilen casos per tota la ciutat.

Acostumats com estem a conèixer l'assetjament que pateixen inquilins de finques de propietat vertical dels districtes de Ciutat Vella o l'Eixample, durant la presentació del Sindicat van parlar els veïns de les casetes que hi ha a la cantonada entre els carrers de Pons i Gallarza i Renart. Unes cases de planta baixa i pis construïdes a mitjan segle XIX on viuen vuit famílies: des de parelles joves amb fills, fins a l'anciana senyora Pepita, el contracte de la qual es va signar el 12 d'agost del 1936, un mes després del cop d'estat contra la República que va donar lloc a la Guerra Civil.

“No sabem on pagar el lloguer, estem indefensos”

Els veïns es van posar en guàrdia el novembre passat, quan un home va picar a les seves portes, es va presentar en nom del “nou propietari” i els va oferir diners per marxar. L'administrador de finques els va dir que no tenia constància de cap compra. Però l'hereu de la propietària, morta a l'abril, sí els va dir que volia vendre. De res va servir que li diguessin que eren els primers interessats a comprar-les. Qui relata la seqüència és Miquel Espinosa, un dels afectats. Les vuit famílies són inquilines i amb contractes en vigor (el que venç més ràpid ho fa a l'octubre).

El passat 29 de desembre, un missatger que va sortir xiulant va deixar una carta sota la porta d'aquestes vuit famílies. Era de l'administrador de finques, els comunicava que al gener deixava de gestionar-les. Va arribar el gener: dia 1, 3, 5... i a ningú se li va cobrar el lloguer. Els veïns s'han curat en salut i han fet els tràmits preceptius per pagar el lloguer davant del jutjat: primer carta a les finques (sense resposta), després burofax (tampoc) i després gir postal (tampoc), prossegueix el relat Roger Ramírez, convençut que la idea del propietari és que els inquilins acumulin tres mesos d'impagament per poder-los desnonar.

Mentre, es repeteix l'esquema que han relatat els inquilins d'altres finques: no aconsegueixen esbrinar la identitat del nou propietari. Encara no està registrada la transacció. “No sabem on pagar el lloguer. Volem denunciar la situació d'indefensió i desprotecció”, alerten. I demanen més implicació de l'Ajuntament.

El telèfon del Sindicat d'Inquilins no para de sonar. Edificis de barris tan dispars com Poble Sec, Vallcarca o Gràcia. Fins i tot des de fora de Barcelona, a municipis com Sant Joan Despí hi ha ara un edifici amb 150 veïns afectats per una pujada del 50% de la renda.

Amb la tempesta perfecta del lloguer assotant des de fa ja dos anys, la novetat, considera Jaime Palomera, no és tant que sorgeixin casos de pujades desproporcionades o de compra d'edificis sencers, com que “els barris perifèrics també comencin a organitzar-se”.

Des de 500 x 20, sorgida de la venda de pisos socials a un fons, alerten que el perfil d'afectats abasta tota la societat: “Ja no són només persones sense recursos, tots estem en risc”, afirmava una portaveu.

També a la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) estan alarmats davant del fenomen. La seva presidenta, Ana Menéndez, creu que “l'expulsió de veïns i la bombolla del lloguer és el problema més greu que viu la ciutat” i crida a “afrontar-lo com un problema social i no individual”.