La Guàrdia Civil entra a les seus de l’ANC i Òmnium

Agents de la Guàrdia Civil han entrat per ordre del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa contra el procés sobiranista, a les seus a Barcelona de l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i el Centre de Telecomunicacions CTTI a l'Hospitalet de Llobregat, segons han informat fonts policials.

Es tracta d'unes diligències emmarcades en la investigació dels esdeveniments relacionats amb el referèndum independentista, que es va dur a terme, malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional, l'1 d'octubre, segons les mateixes fonts. Cap a les 9.00 del matí, aproximadament, hi han arribat sis guàrdies civils de paisà amb un requeriment del jutge Llarena per sol·licitar informació. S'han reunit en una sala amb Marina Roig, l'advocada de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural i actualment a la presó preventiva, informa Nacho Viglione, des de la seu de l'entitat independentista.

Jordi Pina, l'advocat de Jordi Sànchez, ha explicat que el Suprem ha ordenat que es bolquin les dades del correu electrònic del seu client. Assegura que és una peça secreta que existia i que els ho van comunicar fa uns dies. "Se'ls ha facilitat tot l'accés als ordinadors perquè en puguin fer còpies, com és normal; no hi ha més transcendència, no té més interès, en cap cas ens preocupa el contingut, no hi ha res sorprenent o extraordinari", ha afegit. Pina ha demanat: "Dieu-li a la gent que no cal que vingui aquí a concentrar-se per res. Que la diligència té lloc amb total normalitat". L'advocat de Sànchez ha assenyalat també que el seu client "no es planteja deixar l'acta, demà aniré [a la presó de] Soto del Real a parlar amb ell, tornarem a parlar de tot això, però fins a la data no ens hem plantejat que deixi l'acta".

Segons les fonts jurídiques consultades, aquesta "peça secreta" podria tenir a veure amb el finançament de l'1 d'octubre, sobre una possible investigació ad hoc dels comptes de totes dues associacions independentistes per aclarir la seva possible aportació econòmica al procés, o sobre les fiances dels membres de la Mesa i del Govern per sortir de presó o per evitar entrar-hi, o si pot haver-hi hagut algun tipus de finançament il·legal de partits independentistes. En tot cas, són hipòtesis basades en filtracions recents a l'entorn judicial, ja que Llarena ho manté en total secret i, a més, en el seu moment ja va ordenar a la Guàrdia Civil que investigués les associacions i els seus líders, informa Reyes Rincón.

Per la seva banda, el vicepresident de ANC, Agustí Alcoberro ha destacat la normalitat de les diligències dins del procediment. "No suposa cap salt qualitatiu", i també ha demanat a la gent que no vagi a la seu de l'entitat. "No volem que vinguin, a l'inrevés. No hi ha cap tipus de conflicte".

Les entrades a les tres seus es fan just quan fa 100 dies que són a la presó els líders de les dues entitats, les principals organitzacions mobilitzadores de l'independentisme. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, coneguts com els Jordis, van entrar a la presó el 16 d'octubre per ordre de la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela. La magistrada, que ja va demanar informació sobre els comptes de tots dos col·lectius, els imputa un delicte de sedició per suposadament dirigir i fer una crida a les masses el 20 i 21 de setembre per impedir, sense aconseguir-ho, que es dugués a terme l'escorcoll de la Conselleria d'Economia de la Generalitat en l'anomenada operació Anubis contra l'organització del referèndum il·legal d'autodeterminació de l'1 d'octubre.

El 22 de setembre, desenes de voluntaris van buidar la seu de ANC, traient multitud de documents en caixes de cartró davant la possibilitat d'un possible escorcoll. Suposadament es tractaria de tot el material destinat a la campanya per al referèndum de l'1 d'octubre que guardaven a la seu de Barcelona, segons va detallar el mateix Jordi Sànchez.

El CTTI ja va ser escorcollat per agents de la Guàrdia Civil el 20 d'octubre, malgrat que un dia abans de l'1 d'octubre, els investigadors van accedir a aquestes mateixes instal·lacions amb un altre mandat judicial per desactivar desenes d'aplicacions informàtiques que estaven pensades per al vot telemàtic durant el referèndum —que finalment no es va poder activar—, així com per al recompte. Els tècnics del cos estatal van aconseguir aturar el sistema en nombroses ocasions, tantes com van aconseguir reactivar-lo els promotors de la votació.