‘Estiu 1993’, triomfadora d’uns Premis Feroz amb reivindicacions del paper de la dona al cinema

Estiu 1993, la pel·lícula que suposa el debut de Carla Simón en el llargmetratge, ha estat la gran triomfadora de la cinquena edició dels Premis Feroz 2018, en una gala que ha tingut com a protagonistes les dones gràcies a les nombroses reivindicacions dels guardonats. La cinta, protagonitzada per David Verdaguer i Bruna Cusí i que és també una de les preferides de cara als Premis Goya i Gaudí, ha obtingut un total de quatre premis, inclosos els de millor drama, millor direcció i guió (tots dos per a Carla Simón) i el de millor actor de repartiment (David Verdaguer).

Per darrere han quedat altres pel·lícules com La llamada, el salt a la gran pantalla de Javier Ambrossi i Javier Calvo (que l'any passat ja van triomfar en les ficcions televisives gràcies a Paquita Salas), amb dos premis: a la millor comèdia i el millor tràiler. El mateix nombre de guardons s'han emportat El autor —amb Javier Gutiérrez com a actor protagonista i Adelfa Calvo com a actriu de repartiment— i Handia —millor música i cartell.

Enguany els Premis Feroz han inclòs un altre cop la ficció televisiva entre les categories de nominats, en la qual Vergüenza ha pres el relleu de Paquita Salas gràcies als seus quatre premis. Javier Gutiérrez ha repetit com a millor actor, i ha estat acompanyat per Malena Alterio com a millor actriu i Miguel Rellán com a millor actor de repartiment —a més de ser la millor sèrie de comèdia.

La zona, de Jorge i Alberto Sánchez-Cabezudo, ha seguit de prop aquest treball, amb dos reconeixements més com a millor sèrie dramàtica i amb el premi a millor actriu de repartiment per a Emma Suárez.

Aquests premis, amb els quals la premsa especialitzada reconeix la millor collita de l'any en cinema i sèries, s'han lliurat en una gala patrocinada per Gas Natural Fenosa que ha tingut lloc al Complex Magariños de Madrid i que ha estat conduïda pel còmic Julián López i retransmesa per Movistar 0.

Més enllà dels premis, l'autèntic protagonisme de la gala ha recaigut en una reivindicació femenina que ja s'esperava des de l'inici, ja que se sabia que tots els premis els lliurarien només dones, actrius i directores del cinema espanyol.

Els abusos, al punt de mira

El primer a obrir foc ha estat el presentador de la gala, Julián López, que ha utilitzat la ironia per abordar els casos d'abusos sexuals al cinema. "Aquí a Espanya no hi pot haver un Harvey Weinstein perquè ell rebia en batí i convidava a una copa i aquí els productors no conviden a res", ha comentat amb humor.

En aquesta mateixa línia d'humor, ha continuat explicant la seva teoria de per quin motiu no s'han donat noms d'abusadors en el cinema espanyol. "És que sempre anem amb deu anys de retard i aquí s'estan comprant encara el batí", ha assenyalat entre algunes rialles dels assistents. López també ha fet alguna referència a la situació política a Catalunya, amb alguna broma sobre el fet que "cada vegada que es fan menys pel·lícules sobre la Guerra Civil, més a prop estem d'una".

Durant la gala, les premiades —els homes no han fet cap al·lusió en els seus discursos— han al·ludit a aquesta lluita per la igualtat en el sector cada vegada que han pujat a recollir el seu guardó. Adelfa Calvo ha demanat a les actrius que "no les jutgin pels anys, el pes o el físic, sinó per la igualtat com els actors"; Emma Suárez ha desitjat que "tots els que haguessin de recollir els premis fossin dones" i Natalie Poza ha indicat que els personatges femenins "no estan esgotats sinó els discursos que no tenen lloc". "Fa un any un director em va dir que ho tenia complicat per fer de protagonista al cinema. Sense rancor", ha culminat.

Altres dones que han presentat premis també s'han pronunciat sobre aquest tema. Per exemple, l'actriu Marian Álvarez ha comentat que les gales són "l'únic lloc on es paga el mateix als homes i les dones: res", mentre que l'expresentadora dels premis, Silvia Abril, ha destacat que aquest any la gala està "presentada per un home i els premis els donen les dones, com a La Vuelta a Espanya".

Per la seva banda, Belén Rueda ha reconegut que "l'ideal seria no fer actes especials, perquè això voldria dir que les dones tenen el mateix paper que els homes", mentre que Leticia Dolera ha parlat del paper d'"hostesses" que han tingut en la cerimònia. "És difícil ser actriu, però si, a més, estàs viva i fas anys...", ha lamentat, després d'afirmar que aquest any les directores només han estat un 7% del total.

Homenatge a Verónica Forqué

Superat l'equador de la cerimònia, Rossy de Palma ha lliurat el Premi d'honor, que en aquesta edició ha estat per a l'actriu Verónica Forqué, que ha definit, després de recordar una anècdota juntes del rodatge de Kika, com a algú que "ho té tot: té talent, i és amable i espiritual".

Forqué, que ha recollit el premi emocionada i que ha rebut un llarg aplaudiment dels assistents, ha repassat els noms de tots els directors que ha tingut al llarg de la seva carrera. "Encara no he fet pel·lícules amb dones, però m'agradaria fer-ne una abans de morir-me", ha afirmat, i ha tingut un record per al seu pare, el cineasta José María Forqué.

Pedro Vallín, president de l'Associació d'Informadors Cinematogràfics d'Espanya, ha fet un discurs ple de comparacions entre pel·lícules actuals i del passat —amb una picada d'ullet a la situació de Catalunya com a Star Wars—, i ha desitjat que "tant de bo l'any que ve sigui una dona qui aixequi una copa celebrant que hi ha més dones que expliquen romanços [directores] que no pas homes".