Un Rèquiem com a cant a la vida davant de la mort
Albert Guinovart estrena una composició que combina la litúrgia de la missa de difunts amb el seu esperit musical
Encarregar un Rèquiem a un compositor contemporani pot semblar una iniciativa fins a cert punt paradoxal perquè es tracta d'una obra religiosa i perquè és tot un repte tenint en compte la rotunditat dels rèquiems que han deixat per a la història grans compositors, com Mozart, Verdi, Brahms o Fauré. Albert Guinovart, a qui el Palau de la Música i l'Auditori de Girona van fer aquest encàrrec, explica que a l'hora d'asseure's a compondre el seu Rèquiem, va evitar tenir aquesta consciència: “Per descomptat que es tracta d'una composició transcendental, precisament per això vaig evitar pensar-ho, per no bloquejar-me”. L'obra del compositor català s'estrenarà aquest dijous a Palma de Mallorca, dissabte a l'Auditori de Girona i diumenge al Palau de la Música amb l'Orquestra Simfònica dels Illes Balears —amb qui el Palau va arribar a un conveni de col·laboració de dos anys—, sota la batuta de Pablo Mielgo, i el Cor Jove de l'Orfeó Català. Com a solistes vocals estaran Marta Mathéu, el baríton Josep Ramon Olivé i el nen soprano Ferran Quílez, de l'Escolania de Montserrat.
Guinovart, que té una llarga relació amb el Palau de la Música i és estrany que una temporada no protagonitzi algun concert o s'hi interpreti alguna de les seves composicions, és aquest any el compositor convidat de la institució musical, el que suposa que les seves obres s'integren a la programació d'11 concerts, alguns amb ell com a pianista acompanyant i uns altres com a solista. Sempre buscant la barreja de la música contemporània de Guinovart amb les d'autors clàssics, com Schumann, o Chopin, entre d'altres. Aquest dimecres Guinovart interpretarà repertori propi per a piano, com Nocturn (a Pilar Bauona), el Nocturn al Clar de lluna o Arlecchino amb peces de Chopin, Rachmàninov i Poulenc.
En qualsevol cas, l'encàrrec del Rèquiem és l'obra de més envergadura amb la qual s'enfronta en la seva residència al Palau. No és nou per Guinovart, amb un registre musical molt ampli des de la música simfònica, de cambra, moltíssim piano, òperes i musicals, afrontar el tema religiós ja que amb anterioritat va compondre la Missa Brevis i un Te Deum. Però un Rèquiem, com ell mateix comentava en la presentació, és molt especial. Es va confessar poc coneixedor del tema religiós: “La meva religió és la música. Es podria dir que per a mi l'espiritualitat de la vida és precisament la música”.
Carulla: ‘El veritable perjudicat és el Palau’
Tot allò que es relaciona amb el procés judicial pel cas Palau no és plat de bon gust per als responsables de la institució musical que, de fet, solen expressar les seves decisions per mitjà de comunicats. L'últim d'ells, després de la sentència que condemna Fèlix Millet i Jordi Montull a presó i a pagar 18 milions d'euros a la Fundació i una mica més de tres al Consorci, apuntava que el Consorci no recorrerà la resolució mentre que l'Orfeó i la Fundació demanaran aclariments.
Mariona Carulla, presidenta de la Fundació del Palau, ha precisat aquest dilluns: “S'estan publicant moltes coses després de la sentència però vull deixar clar que el veritable perjudicat per tot és el Palau, econòmica i institucionalment, i malgrat tot va seguir funcionant”.
Per afrontar la composició, Guinovart va escoltar tots els Rèquiems que va poder: “Vaig arribar a la conclusió que la idea sobre la vida i la mort a través de la música és molt diferent fins i tot entre els grans compositors que n'han escrit, com poden ser Mozart o Verdi”. Així doncs, el compositor català va optar per imprimir un estil molt personal: “Tant, que sembla un cant a la vida, considerant que la mort és una etapa d'ella”. Per conèixer en profunditat el tipus d'obra, Guinovart ha estat assessorat per Jordi Guàrdia, especialista en litúrgia.
El Rèquiem, de 55 minuts de durada, serà cantat en llatí i segueix la litúrgia de difunts actual per la qual cosa compta amb fragments com el Kyrie eleison, Dies irae o Sanctus, però també introdueix parts noves com el final Ego sum resurrecctio i el penúltim moviment In Paradisum que és una reinterpretació d'un dels temes que Guinovart va compondre per al seu Gaudí, el musical de Barcelona. “Tinc prou ofici per compondre música simfònica i de cambra. L'encàrrec inicial, de fet, s'ajustava més a una composició d'ensemble però donada la potència del Palau amb els cors i l'orquestra de Balears optem per donar el salt i apostar per un Rèquiem. En el qua he compost he renunciat a l'artifici que sol acompanyar la meva música encara que jo crec que se'm reconeixerà", apuntava amb un punt d'ironia.
També és un repte per les 60 veus del Cor Jove de l'Orfeó: “Tenim la sort que els cantaires ja han treballat amb Guinovart des de fa anys i entre ells hi ha una plena entesa musical. Malgrat que es tracta d'un Rèquiem, el lirisme propi de Guinovart casa molt bé amb l'esperit del cor jove”, explicava Esteve Nabona, responsable d'aquesta formació coral.
Sobre la firma
