Kubrick, la idea de república i l’ocultisme, al CCCB

Sense col·lecció, ni peces estrelles per exposar a les seves sales, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) té un ric patrimoni que ha anat construint amb els anys. Tants com 24, que són els anys que fa que va obrir les portes en ple Raval. Aquest patrimoni no és un altre que el debat sobre el present, sempre canviant, sobre el qual ha llançat llum des del 1994. Això ha fet que el CCCB sigui un equipament únic, original i necessari. Un patrimoni que se seguirà generant durant la temporada vinent, que es va presentar ahir dilluns i en la qual destaquen noms propis, com el del director de cinema Stanley Kubrick; temes tan apassionants com la influència de l'esoterisme en l'art contemporani; la presència dels mems humorístics a les xarxes; una qüestió molt més seriosa com és el debat sobre la idea de la república i la seva vigència, des del mite de la cova de Plató fins als nostres dies; i el terrorisme gihadista i les seves repercussions, prenent com a punt de partida els atemptats del mes d'agost a Barcelona i Cambrils. Tots aquests temes estaran presents en exposicions, trobades i debats a partir d'ara i durant tot l'any.

L'eix de tota la temporada és la necessitat i la reivindicació del que s'ha anomenat “nova Il·lustració”. “Es viu amb la sensació que el pensament il·lustrat racionalista, paradigma de comprensió del present establert com a hegemònic, no recull tots els relats i aspectes per entendre la realitat”, explica Vicenç Villatoro, director del CCCB, que defensa que la programació del centre “participa d'aquesta necessitat de tornar a imaginar el món i donar un marc a les noves narratives que es converteixen en un dels nostres eixos programàtics”.

Això es tradueix en exposicions com La llum negra (des del 15 de maig), que aborda el rol de les tradicions secretes, l'ocultisme, la màgia, l'esoterisme i el misticisme en l'art des dels anys cinquanta i com han influït en les formes de creació contemporània. A la mostra, de manera cronològica, es podran veure obres d'artistes com Harry Smith, Barnett Newman, Agnes Martin, Antoni Tàpies, Joseph Beuys i Gusmao & Paiva, entre d'altres.

L'altra exposició destacada del 2018 és la que se centra en la filmografia del gran Stanley Kubrick (a partir del 18 d'octubre) i la seva actualitat amb pel·lícules com la pertinent sàtira política que parla de l'imaginari de la Guerra Freda que és Doctor Strangelove o 2001, la pel·lícula més complexa que s'ha fet mai sobre el destí de la humanitat i la intel·ligència artificial. “A partir de les seves pel·lícules, una mena de joc entre literatura i cinema, es tractaran temes del present”, explica Villatoro. Aquesta exposició, que ha viatjat per diferents ciutats, al CCCB tindrà una versió específica del crític Jordi Costa i mostrarà maquetes, guions, manuscrits i dibuixos del director.

Pressupost idèntic

Més que per anys, la programació del CCCB s'ordena i segueix una sèrie d'eixos que no s'acaben amb el final d'un curs. Per això, l'exposició sobre el canvi climàtic (ja l'han vist 30.000 persones) continua fins al 29 d'abril i alguns dels debats programats aquest any seguiran abordant aquest assumpte. El que també té continuïtat és el pressupost de 10 milions d'euros, cosa que va fer que Villatoro es lamentés: “Me n'aniré de la direcció amb el pesar de no haver aconseguit fer un salt quantitatiu important”. Entre els números negatius hi ha el descens d'un 15% de visitants (383.365 el 2017) per “factors conjunturals” d'obres a l'espai i reducció d'activitat, i ha descartat que fos per causes estructurals. Això sí, augmenta molt el públic virtual i la itinerància de les produccions del CCCB.