El jutge troba un desviament de tres milions per al procés en els papers que volien cremar els Mossos
Els diners procedeixen suposadament dels diners del FLA que l'Estat va donar a la Generalitat per afrontar deutes i impagaments
El jutjat de Juan Antonio Ramírez Sunyer, del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que investiga delictes relacionats amb el referèndum il·legal de l'1 d'octubre a Catalunya, ha destapat anotacions comptables que sumen aproximadament tres milions d'euros procedents de l'Estat i desviats al procés separatista. El descobriment l'han propiciat els papers (30 caixes plenes de documents en un furgó) que volien cremar efectius dels Mossos d'Esquadra en una incineradora a Sant Adrià de Besòs, en ple fragor separatista, segons fonts de la investigació.
El furgó dels Mossos amb les caixes de papers destinades al foc va ser interceptat el 26 d'octubre per la Policia Nacional
El furgó es dirigia el passat 26 d'octubre a aquesta planta quan va ser interceptat per agents de la Policia Nacional, que van decomissar les caixes després d'un tens diàleg amb els Mossos que anaven en el furgó que les transportaven. Els Mossos van exigir una ordre judicial als agents de la Policia Nacional, que van ser alertats prèviament sobre aquesta missió. Amb el furgó aturat, l'ordre va arribar en qüestió d'hores a Barcelona procedent de Madrid i signada per la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que porta ara la causa contra l'excap de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, i una de les seves subordinades.
Les primeres investigacions apunten al fet que aquests més de tres milions procedeixen del Fons de Liquidació Autonòmica (FLA) que va habilitar el Govern central per a totes les comunitats arran de la crisi i per afrontar deutes i impagaments de la Generalitat. Aquests diners són diferents del que suposadament han rebut associacions independentistes com Òmnium Cultural en subvencions del Govern de l'expresident Carles Puigdemont i que en aquest moment està investigant, en suport de la Guàrdia Civil de Catalunya, la Unitat Central Operativa, la UCO. Són uns diners de les arques de l'Estat desviats a una finalitat il·lícita, assenyalen fonts de la investigació.
Quan el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro va decidir intervenir els comptes de la Generalitat a mitjans de setembre (dels quals responia el llavors vicepresident Oriol Junqueras, avui empresonat a Estremera), va anunciar, alhora, que el seu departament vigilaria especialment el destí dels lliuraments de diners estatals a la Generalitat. Segons aquests mitjans, els papers trobats tanquen el cercle d'un desquadrament que també és de tres milions i que havia estat observat per Hisenda en analitzar els comptes de la Generalitat, una vegada intervinguts. I apunten al fet que aquests diners van ser desviats al procés.
Aquests tres milions són diferents dels diners en subvencions que suposadament han rebut associacions independentistes com Òmnium Cultural
El jutge substitut de Ramírez Sunyer, que s'acaba de reincorporar al jutjat després d'una baixa mèdica, va trucar fa un mes a l'Advocacia de l'Estat per oferir-li intervenir en el procés en qualitat de possible perjudicada, i davant de la sospita que els diners són del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) de l'Administració General de l'Estat, i en aquest cas no específicament de la Generalitat, la qual cosa pot constituir un altre delicte de malversació de fons públics.
L'Advocacia de l'Estat ja s'ha personat al jutjat núm. 13 i la intenció és demanar al jutge Ramírez Sunyer que s'inhibeixi d'aquest aspecte a favor del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa matriu dels gairebé 40 processos judicials que hi ha oberts en aquest moment a jutjats i tribunals de Catalunya i Madrid. Pretén que sigui Llarena, el jutge que té a la presó Junqueras i els Jordis, qui assumeixi aquesta nova malversació, que és un dels tres greus delictes, a més dels de rebel·lió i sedició, que ja indaga aquest magistrat del Suprem. El delicte de malversació comporta penes de fins a vuit anys de presó.
La UCO, que rastreja presumptes desviaments de diners públics de la Generalitat amb finalitats independentistes, ha trobat fins ara pagaments en publicitat prosecessionista del Govern de Puigdemont i subvencions milionàries durant anys a associacions amb finalitats separatistes. La investigació de la UCO, molt complexa, ja està donant fruits, segons fonts jurídiques. L'associació Òmnium Cultural, presidida per Jordi Cuixart, empresonat a Soto del Real amb Jordi Sànchez (expresident de l'ANC), és suposadament la més beneficiada. La UCO també investiga si empresaris nodrits amb adjudicacions de la Generalitat han pagat a canvi de sufragar actes il·legals. Alguns ja els té sota la seva lupa.
Els embargaments del Tribunal de Comptes
També la Fiscalia del Tribunal de Comptes obrirà una investigació sobre aquests desviaments de diners públics una vegada se substanciï la causa penal. El Tribunal de Comptes, quan descobreix un ús il·legal de diners públics, obre un expedient que pot concloure en una exigència de la devolució dels diners sota pena d'embargar als responsables les seves propietats, fins a aconseguir la total restitució dels diners. La casa de l'expresident Artur Mas, al carrer Tuset de Barcelona, està ara embargada per afrontar els gairebé 5,3 milions que va malversar la Generalitat durant el seu mandat amb destinació al referèndum il·legal del 9 de novembre del 2014. Mas, i els altres set alts càrrecs del seu Govern investigats pel Tribunal de Comptes per aquest assumpte, només ha aconseguit reunir 2,9 milions, pagats per l'ANC. La casa se li ha embargat pels diners que falten.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.