L’FMI alerta de la dependència de la banca espanyola de la liquiditat del BCE

Cinc anys després d'assenyalar el forat de Bankia, l'FMI ha tornat a examinar la banca espanyola. El resultat és que les entitats estan més ben preparades i són més resistents. Tot i això, alerta de l'excessiva dependència de la liquiditat del BCE, la seva elevada exposició al deute públic i la baixa rendibilitat. En opinió del Fons, la retirada de les injeccions de l'Eurobanc podria augmentar els costos de finançament de les entitats. A més, adverteix que els bancs necessiten uns 22.000 milions per millorar la qualitat del capital, segons el test tancat el desembre del 2016, que inclou el Popular.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ja no assenyala com a perillosa cap entitat, com va fer el 2012 amb Bankia. No obstant això, en el seu informe quinquennal sobre la banca espanyola, l'FMI sí que adverteix de la persistència de riscos en el sistema financer. Algunes institucions segueixen sent “vulnerables”, conclou, amb unes crítiques sobre el sistema que no són noves.

L'anàlisi de la institució posa èmfasi en l'elevada dependència que tenen els bancs espanyols de la liquiditat del BCE. Un 6% del seu finançament procedeix de l'Eurobanc, recorda. En una sola entitat, que no esmenta, aquesta xifra arriba al 17% en el tancament del 2016. Encara que reconeix que el finançament del sector ha millorat molt, l'FMI té dubtes sobre la capacitat dels bancs per aconseguir finançament en un context de tensió als mercats.

Segons el Fons, la banca va aprofitar les injeccions del BCE per millorar la seva rendibilitat comprant bons del Govern espanyol. És el que en l'argot es coneix com a carry trade: que et deixin diners al 0% per adquirir títols que rendeixen fins a un 3%. Encara que l'FMI assenyala que ara aquestes operacions s'han reduït, sosté que “en aquest context la substitució de finançament del BCE per la del mercat majorista [sempre més cara] seria perjudicial per a l'estabilitat dels bancs espanyols”. L'organisme fins i tot afegeix que “podrien patir tensions de liquiditat si el BCE comencés a retallar el subministrament”. No obstant això, fonts oficials espanyoles defensen que Frankfurt sabrà gestionar aquesta retirada de suports gradualment, cosa que disminuirà l'efecte negatiu per a les entitats.

D'altra banda, l'exposició de la banca al deute públic podria comportar pèrdues, subratlla l'informe. El motiu: les carteres de bons perdran valor a mesura que pugin els tipus. Segons el Fons, les carteres de deute públic espanyol suposen un taló d'Aquil·les, fins i tot en l'escenari econòmic previst més probable. Així, doncs, insta les autoritats a fer un estricte seguiment d'aquest problema.

Fonts de l'Administració matisen que els bancs podrien aguantar els títols fins al venciment per no tenir tantes pèrdues. Altres fonts oficials insisteixen que el BCE farà una pujada de tipus molt esglaonada i permetrà així que els bancs assumeixin les pèrdues gradualment.

L'FMI també destaca que les 14 entitats més importants (incloent-hi el Popular) depenen excessivament dels instruments de capital de menys qualitat, com els fons de comerç i els crèdits fiscals diferits (deduccions d'impostos futures per pèrdues del passat). Aquests números vermells procedeixen dels mals anys de la crisi i el seu desgravament es pot apuntar com a part del seu capital regulatori. Segons els càlculs de l'organisme, els bancs espanyols hauran d'elevar en 160 punts bàsics el seu capital regulatori per complir la nova legislació que entrarà en vigor el 2019, anomenada CRD IV en el sector, que exigeix substituir aquests instruments de més mala qualitat per d'altres amb més capacitat per absorbir pèrdues. Això suposa augmentar el seu capital al voltant d'un 10%, és a dir, uns 22.000 milions, segons expliquen fonts financeres. Després d'absorbir BMN, Bankia té un elevat volum de crèdits fiscals.

El test d'estrès realitzat analitza els bancs sobre tres escenaris: normalitat econòmica, estancament i dura recessió. En una situació de crisi intensa, “diversos bancs” es van mostrar incapaços de complir amb el requisit de capital mínim i “uns pocs” van suspendre les exigències de capital de més qualitat. La nota conclou que els resultats han estat “dispars”.

11.000 milions de dèficit

En els escenaris adversos, el dèficit de capital és d'un 1% del PIB, és a dir, uns 11.000 milions. L'FMI no esmenta entitats. Tampoc dona pistes, com va fer el 2012. No obstant això, cal recordar que la prova es va fer amb el tancament del 2016, i que des de llavors han succeït fets molt significatius: la fallida del Popular, que va acabar en mans del Santander després d'ampliar el capital en 7.000 milions; l'absorció de BMN per Bankia; la sortida a borsa d'Unicaja i els 500 milions que ha captat Liberbank per enfortir-se. Aquestes millores han fet que bona part de les deficiències que s'han trobat ja s'hagin esmenat, segons fonts oficials. “És una situació superada. Només el Santander ja ha recaptat 7.000 milions”, afirmen.

Pel que fa a la rendibilitat, aquesta encara està per sota del cost de capital i alguns bancs mostren menys capacitat per absorbir tensions addicionals sobre els seus marges, afirma l'FMI. No obstant això, els homes de negre admeten que la rendibilitat de les entitats espanyoles ha evolucionat millor que la de les europees i, a més, es veu afectada per haver de provisionar més que els seus competidors. En els tests d'estrès la rendibilitat cauria des del 0,8% sobre els actius ponderats per risc fins a un interval entre un -0,6% i un -0,8% en els escenaris adversos.

Encara que els dos bancs internacionalitzats, Santander i el BBVA, obtenen marges més elevats que la resta, gràcies sobretot a Amèrica Llatina, aquestes dues entitats presenten una rendibilitat lleugerament per sota de la dels bancs considerats globalment sistèmics, apunta l'FMI.

I finalment recorda que la banca té ben provisionats els crèdits, amb una ràtio del 58%, en línia amb la mitjana europea. No obstant això, el Fons alerta que cinc entitats en tenen una de només el 40%. Una dècada després de la crisi financera, els bancs han millorat, però encara arrosseguen problemes.