Sergi Roberto reivindica la Masia en la victòria del FC Barcelona contra el Llevant

Al Barça no li convé tallar el seu cordó umbilical amb la Masia. No es tracta de retreure el fitxatge de Coutinho, imprescindible per alimentar la parella Messi-Luis Suárez, novament golejadora enfront el Llevant, sinó de reivindicar a jugadors de la pedrera com Sergi Roberto. El polivalent jugador català és un referent de la classe mitjana blaugrana, ara mateix sobrecarregada de futbolistes amb un futur incert i que en el seu moment van costar molts diners, migcampistes com André Gomes, Arda Turan o Aleix Vidal. Els centres de Sergi Roberto van ser un regal de Reis per al gallet de Messi i de Luis Suárez.

La societat Sergi Roberto-Luis Suárez és tan o més productiva que la formada per Jordi Alba i Messi. L’aportació dels laterals va resultar decisiva per abatre el Llevant en una tarda desagradable en què l’afició va preferir el sofà al seu seient al Camp Nou, amb ressaca possiblement per les festes de Nadal. La gent blaugrana no va a l’estadi ni tan sols quan s’intueix la titularitat de Dembélé, encara despistat, mancat de fons i de confiança, necessitat d’afecte després de la seriosa lesió que va patir a Getafe.

Valverde va procurar precisament que l’excitació provocada pel fitxatge de Coutinho no rebaixés les expectatives pel retorn de Dembélé. Al voltant de l’inèdit davanter francès hi ha més dubtes que sobre el migcampista brasiler, segurament perquè l’exjugador del Borussia Dortmund va ser contractat com a resposta immediata a la fugida de Neymar,, perquè no decaigués més la marca Barça. Una situació semblant a la viscuda amb Paulinho.

Així doncs, el partit contra el Llevant, previ a la presentació de Coutinho, arribava que ni pintat per donar protagonisme a Paulinho i Dembélé en una jornada condicionada, d’altra banda, per la visita copera dijous que ve del Celta, la sanció a Busquets i la reaparició de Mascherano, potser que en el seu adeu abans d’incorporar-se a la lliga de la Xina. I al Jefecito li va tocar córrer, defensar, cedir dos córners seguits, exigit pel Llevant, un equip fort, físic i intens amb López Muñiz.

La ferotgia del Llevant va quedar palesa en la falta de Lerma a Messi quan el 10 va entrar en joc després que Dembélé es recollís de forma reiterativa, tímid amb la pilota, malgrat la seva alineació com a extrem dret, la posició clàssica del 7. Quan Dembélé es va posar de cara a Oier, va reptar el seu marcador i va aprofundir per Sergi Roberto, va arribar el gol de Messi després d’una nova assistència —la cinquena— de Jordi Alba.

La novetat va ser que la passada del lateral esquerrà, després del rebuig a centre de Sergi Roberto, va ser amb el cap i la rematada del davanter va donar en el pal esquerre d’Oier (29 pals en 29 partits) abans d’arribar a la xarxa: 1-0. No obstant això, el partit es va mantenir obert una estona per la falta de finor i contundència blaugrana i per les bones transicions del Llevant. Lerma la va fallar amb la dreta abans que Dembélé posés a prova Oier. La pressió va ser millor que l’elaboració en un discontinu FC Barcelona sempre pendent de les acceleracions de Messi.

Les faltes sobre el 10 van ser reiteratives i també molt selectives perquè variava l’infractor en un intent d’empetitir l’argentí, la tàctica anunciada per López Muñiz, el tècnic del castigat Llevant, sempre molt solvent a camp foraster, tant que només havia perdut un partit a la Lliga, en el Villamarín. Encara que no estaven Morales, Roger, ni Campaña, la presència de Doukouré, Lerma, Postigo i Lukic va ser especialment intimidatòria per Messi.

La solució va arribar per la banda dreta, sense la participació del 10, en una pilota posada de primera per Sergi Roberto després d’una obertura preciosa de Mascherano i la rematada com Déu mana de Luis Suárez. Una jugada preciosa per posar el 2-0 abans del descans i permetre les filigranes de Messi i, fins i tot, de Paulinho, mentre Dembélé es canviava al costat esquerre per sorprendre el Llevant. El partit es va anar refredant, amb un FC Barcelona cada vegada més apàtic i dispers.

Els blaugranes van tenir sort de l’omnipresent Ter Stegen, una assegurança de vida pel Barça, excel·lent en dues intervencions, després que la graderia es posés reivindicativa políticament i ovacionés Dembélé, substituït per Semedo. El marcador i el calendari convidaven a descansar i el Barça es va gronxar amb el partit guanyat a partir de dos centres de Sergi Roberto i rematat amb un tercer tant del perseverant Paulinho, ja amb el debutant Arnaiz a la pista del Camp Nou.

Sergi Roberto és un símbol per als nois de la Masia, el jugador que dona fe de la pedrera en l’equip de Messi, autor de 16 gols en 15 partits contra un Llevant estèril al Camp Nou (12 partits, 12 derrotes), reduït per Ter Stegen i Vermaelen. Malgrat Dembélé, el cartell de la jornada només donava per a una victòria tranquil·la a la Lliga, tot esperant la Copa, i entremig de la presentació de Coutinho. El brasiler arriba per posar la màgia a un equip que sense Dembélé ha fet de la victòria la seva rutina: 27 partits invicte des que va perdre la Supercopa.