El futur del Quart Cinturó, pendent del Pla de Mobilitat del Vallès

El Quart Cinturó comença a moure’s després de diversos anys de letargia. L’oposició d’alguns municipis i les retallades del 2011 van dilatar la implementació d’aquesta via, que connectaria el Baix Llobregat amb el Maresme passant pels dos Vallès i evitant Barcelona. Però les administracions han tornat ara a moure fitxa en aquesta artèria. La Generalitat està elaborant un pla de necessitats de mobilitat del Vallès per veure si aquesta via és necessària. El Govern, titular de la infraestructura, ha adjudicat l’estudi per definir el traçat del tram que falta per dibuixar.

Aquesta autovia orbital —també coneguda com la B-40 o Ronda Vallès— va ser ideada en els anys 60 per connectar les ciutats de la segona corona metropolitana. Des de llavors només s’han construït els trams que uneixen Mataró i Granollers (la C-60) i els que connecta Abrera amb Olesa i Viladecavalls amb Terrassa. Segueix en construcció, no obstant això, el segment entre Olesa i Viladecavalls, que el Ministeri de Foment va parar amb les retallades el 2011. El 2015 es van reprendre uns treballs en aquest tram, que està previst que finalitzin el 2019. Llavors, estaran en servei els dos extrems de l’autovia.

Una altra història és el gran tram central, el que ha d’unir les capitals vallesanes: de Terrassa a Granollers, passant per Sabadell. La forta oposició d’alguns municipis, especialment Sabadell, va provocar la paralització del projecte —que va sortir a exposició pública el 2010 com una gran autovia de tres carrils per sentit— i l’estudi d’impacte ambiental va caducar el 2013, cosa que va obligar a començar de nou els tràmits administratius.

El passat mes de juny, Foment va adjudicar la redacció de l’estudi d’aquest tram, de 35 quilòmetres, amb un cost previst de 403 milions. Però la història sembla repetir-se i els municipis afectats van criticar la licitació perquè ajuntaments i Generalitat treballen des de fa mesos en la redacció del Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV). I és que, malgrat les discrepàncies que genera el Quart Cinturó, en el que tots estan d’acord és que primer cal fer una anàlisi de les necessitats de mobilitat de la comarca. “En funció de la demanda es definiran les necessitats de transport, ja siguin plataforma per a autobusos, l’orbital ferroviària o el Quart Cinturó”, resumeix Ricard Font, secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, que preveu que el PEMV estigui llest el primer trimestre del 2018.

”Falten infraestructures”

Una altra coincidència és la diagnosi que fan de la situació. “Hi ha una falta d’infraestructures dins de la comarca i de connexió entre els dos Vallès”, apunta el president del consell comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, que “com a alcalde” (de Castellar del Vallès) està a favor del Quart Cinturó, però s’absté de pronunciar-se com a president comarcal perquè no hi ha una posició unitària.

Sabadell està en contra de la polèmica via. “No és necessària una gran infraestructura que connecti els dos Vallès, el que cal és millorar les que ja existeixen i fer intervencions amb cirurgia. Sempre es pensa només a fer grans obres, però hi ha un dèficit d’inversió en petites obres que poden suposar grans millores”, defensa l’alcalde Maties Serracant, que dues dècades enrere va ser un dels líders de la campanya contra el Quart Cinturó. Serracant aposta per millorar la carretera C-155 entre Granollers i Sabadell o per crear rondes exteriors que desviïn el trànsit.

Serracant posa també el focus en la xarxa ferroviària i en propostes com una via orbital ferroviària (com el Quart Cinturó, però amb tren), fomentar els enllaços entre les línies ja existents i a “explotar la potencialitat de la R7 de Rodalies”. En la mateixa línia s’expressa, a l’altre costat del tram de la B-40 licitat, l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, que rebutja que el Quart Cinturó es concebi com una via exclusiva per al vehicle privat. Mayoral aposta per la connexió entre la R4 i la R8 de Rodalies a l’altura de Barberà del Vallès.