Condemnats a una multa de 990 euros els pares que van conviure més d’un mes amb el seu fill mort

La jutgessa ha condemnat Bruce Edwin Hopkins i Schrell Darlene Hopkins –el matrimoni nord-americà que va conviure més d'un mes amb el seu fill de vuit anys mort i amb els seus altres dos fills en un pis de Girona– com a autors d'un delicte d'homicidi per imprudència menys greu, amb l'agreujant de parentiu, a la pena d'11 mesos de multa amb una quota diària de tres euros, és a dir, a pagar 990 euros. La parella va mantenir durant el judici que el seu fill “només va estar malalt un dia”, que es pensaven que dormia i que van ser conscients que havia mort quan van entrar els Mossos al seu pis el 5 de gener del 2016.

El fiscal, Enrique Barata, va sol·licitar durant el judici, que es va fer a finals de novembre, una pena de tres anys i tres mesos de presó per als pares, de 41 i 40 anys i naturals de Detroit, per considerar-los culpables d'un delicte d'homicidi per imprudència greu amb l'agreujant de parentiu. Per Barata, “van prioritzar el seu plantejament religiós, moral o ètic a la vida del menor”. El nen, Caleb, va patir una crisi asmàtica que es va aguditzar amb una simptomatologia progressiva de deteriorament “i els pares, tot i veure-ho, no el van portar a l'hospital ni van trucar a emergències. No van fer res, es van dedicar a resar i va acabar com va acabar”, va mantenir.

Per la seva banda, l'advocat de la defensa, Christian Salvador, va demanar l'absolució perquè, segons va mantenir, sempre van donar al nen la cura i el tractament necessaris, tant tradicional com homeopàtic, i per considerar que no tenien responsabilitat directa en la mort.

La sentència de la jutgessa del penal número 1 de Girona considera provat que en una data no determinada, entre finals de novembre i principis de desembre del 2015, el menor va patir una crisi asmàtica d'intensitat no determinada que requeria assistència mèdica especialitzada. Els seus pares, amb qui convivia i de qui depenia, “que eren conscients d'aquest agreujament de la seva salut i desconfiaven del sistema sanitari, van ometre la conducta deguda de portar-lo a urgències hospitalàries o demanar ajuda a tercers, i van provocar amb aquesta inactivitat l'agreujament que desembocaria en la defunció del seu fill, sense que consti un dia concret de la seva mort”.

La resolució determina que la declaració dels pares va ser “clara, precisa i congruent”. Tots dos van manifestar que el seu fill “havia tingut una crisi asmàtica, però es va recuperar i se'n va anar a dormir i ja no es va despertar”. Segons la jutgessa, “no existeix cap prova directa” del que mantenien les acusacions, és a dir, que “els pares, sent conscients del greu risc de la seva salut amb resultat previsible de mort, van ometre la conducta deguda de portar-lo a l'hospital perquè el sotmetessin al tractament adequat”, ja que la família Hopkins vivia en situació d'aïllament. Els nens no estaven escolaritzats i no es relacionaven amb ningú, fins al punt que cap dels veïns ni la propietària del pis on vivien van poder determinar l'última vegada que van veure el nen amb vida ni es van poder imaginar què passava a l'interior de l'habitatge”.

En cas de no pagar, per cada dues quotes no satisfetes se'ls imposarà un dia de privació de llibertat. A més, també els condemna a pagar les costes processals. La sentència no és ferma i es pot interposar un recurs davant d'aquest jutjat perquè el resolgui l'Audiència de Girona en un termini de 10 dies.