Els agricultors llancen un SOS per l’alerta de sequera

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'empresa pública de la Generalitat encarregada d'executar les polítiques del Govern en matèria d'aigües, fa mesos que alerta de la sequera que amenaça Catalunya. L'ACA admetia el 27 de desembre que els embassaments interiors es trobaven al 45% de la seva capacitat total. A les xarxes socials, el missatge de l'empresa pública és encara més apocalíptic i llança un SOS a la ciutadania: “Com que no podem provocar la pluja, hem d'insistir que cal tancar les aixetes. L'aigua és un recurs escàs. Que no se'ns escapi”.

El Servei Meteorològic de Catalunya ha alertat que el desembre ha estat un mes molt sec. Malauradament, no és una excepció. Durant els mesos de setembre, octubre i novembre ha plogut un 30% menys del que acostuma a fer-ho a la tardor. Els agricultors ja han alertat que l'absència d'aigua repercutirà en les collites. “Podem anunciar que la collita d'oliva s'ha reduït prop d'un 50% a la zona sud de Tarragona a causa de l'absència de pluja”, avisava ahir el responsable de comunicació del sindicat agrari Unió de Pagesos, José Carlos Vicente. Aquesta tardor ha estat la tercera més seca a les comarques catalanes del delta de l'Ebre des del 1905. Segons l'observatori de l'Ebre, només han caigut 53,3 mil·límetres d'aigua, una quarta part del que acostuma a ploure en aquesta època de l'any. Si els embassaments redueixen un 5% més la seva capacitat, la Generalitat es veurà obligada a activar l'alerta de sequera i es començaran a aplicar restriccions.

Vicente avança que si continua com fins ara, la collita de cereal serà la propera que es veurà afectada. “L'absència d'aigua farà que o no neixi o el que neixi ho farà de forma molt feble”, va lamentar ahir. El dirigent d'Unió de Pagesos adverteix que l'absència d'aigua no només afecta els cultius de secà: “Els de regadiu pateixen perquè es gasta molta més energia en bombaments i altres tasques i això fa augmentar els costos de producció”.

Vicente manté que “dependrà de la zona”, però les variants novells són les que, de moment, tenen més a perdre. “Tampoc podem oblidar el desastre que estan patint els ramaders. Molts, davant l'absència de pastures, han hagut d'abandonar les muntanyes i comprar pinso i aliments que augmentaran els costos d'explotació dels ramats d'animals”, lamenta.

Pere Roqué, president de l'Associació d'Empresaris Agraris de Lleida (AELL), assumeix que als pagesos només els queda una carta: “A Catalunya ens ho juguem tot a si neva poc o molt. Si neva, es notarà als pantans quan arribi la primavera i potser ens lliurem que la Generalitat hagi de declarar l'alerta per sequera i anunciï restriccions”. Roqué assegura que els seus companys a “Múrcia i Alacant ja preveuen que la propera campanya de la fruita es veurà afectada per l'absència d'aigua”.

Des d'Unió de Pagesos, Vicente reflexiona que cada vegada és més evident que “hi ha períodes incontrolables”. “És obvi que el cultiu de secà cada vegada serà més complicat amb èpoques de sequera tan perllongades. A més, sense pluja, el regadiu també es fa cada vegada més impossible perquè ara necessitem donar suport al reg durant quatre mesos, mentre que en època de sequera haurem d'ampliar en set o vuit mesos aquests suports”, sentencia. Per a Unió de Pagesos és fonamental el paper que tindrà la ciència en el futur i el disseny de llavors que no necessitin tanta aigua.

A la resta d'Espanya, la situació no és millor. Els embassaments peninsulars van tancar l'any amb les reserves al 38,15%. Els pantans no es trobaven en nivells tan baixos en aquestes dates des de l'any 1995, quan estaven al 34,71% de la seva capacitat.

En una visita a la depuradora del Baix Llobregat, els responsables d'Aigües de Barcelona van explicar la setmana passada que una de les opcions per combatre la prealerta de sequera és la reutilització de l'aigua. El cap de planta de la depuradora del Baix Llobregat, Javier Santos, alertava que la situació és la “pitjor dels últims 50 anys perquè ha plogut poc i malament”, informa Josep Catà.

La depuradora pot tractar més de 300 milions de litres al dia —unes 100 piscines olímpiques— a la seva estació regeneradora d'aigües residuals. A plena capacitat, el ritme de regeneració arriba a 2.000 litres per segon, que en èpoques de sequera poden servir per recarregar la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí i fer apta per al consum humà l'aigua que anteriorment havia estat residual.

Malgrat la seva capacitat, actualment a la planta només es regeneren 60 milions de litres al mes, un 0,7% del que podria fer a ple rendiment.