El preu dels pisos cau a Barcelona des de l’octubre per la crisi política
L'habitatge es devalua a la ciutat un 1,7% en aquest període, davant del creixement del 4,2% al conjunt d'Espanya
La crisi política a Catalunya ha acabat afectant els preus de l'habitatge. El clima d'inestabilitat política ha frenat l'accelerada que experimentava el valor dels pisos a Barcelona. Segons la firma de taxació Tinsa, l'últim trimestre de l'any el preu de l'habitatge acabat a la capital catalana –tant nou com de segona mà— es va reduir un 1,7%, davant de l'augment generalitzat del 4,2% al conjunt d'Espanya. L'empresa ho atribueix a l'aturada de les compres per part d'inversors, que s'ha estès a la resta de compradors arran de la “situació política”
La frenada en el preu de l'habitatge s'ha donat tant a Barcelona com al conjunt de Catalunya, on el valor dels pisos ha passat de créixer un 12,5% interanual el tercer trimestre a un 8,9% el quart. Just el contrari del que ha passat a la Comunitat de Madrid, on els preus han seguit escalant del 13,2% al 15,1% en el tram final de l'any. “La situació política ha impactat negativament en els preus de l'habitatge a Barcelona l'últim trimestre”, ha afirmat en un comunicat el director del Servei d'Estudis de Tinsa, Jorge Ripoll, que considera que s'està produint una “acumulació de la demanda”.
Aquesta aturada en les compres ha afectat principalment part d'inversors, però Ripoll ha advertit que ja ha començat a “traslladar-se a altres perfils de comprador”. “Si la incertesa s'allarga, aquesta situació en principi conjuntural podria arribar a ser endèmica i derivar en una contracció que no es pot descartar que acabi afectant la resta d'Espanya”, ha afegit. L'observació de Tinsa coincideix amb la d'immobiliàries com Tecnocasa, que a l'octubre ja va apreciar un descens en les compravendes del 25% i, especialment, una baixada “significativa” de la demanda per part d'inversors, que xifrava en un 40%, aproximadament. La companyia d'habitatges d'alta gamma Mónica Rüsch també va emetre un comunicat davant de “l'absència temporal” d'inversors a Barcelona, que a la pràctica suposava la desaparició del mercat de segona residència a la capital catalana i un descens de preus de prop del 10% en les propietats de luxe.
Segons Tinsa, “la incertesa ha passat factura a l'evolució del mercat residencial a la ciutat de Barcelona”. Els preus de l'habitatge s'han reduït un 1,7% l'últim trimestre de l'any, fet que no es produïa des del segon trimestre del 2016. Aquesta baixada ha estat “notable”, segons la taxadora, als districtes de Ciutat Vella i les Corts, on els valors han caigut un 5,8% i un 5,5%, respectivament. Així i tot, Barcelona havia estat creixent a un ritme vertiginós, la qual cosa la manté en el conjunt de l'any com la segona ciutat on més creixen els preus, només superada per Madrid (+17,1%) i per davant de Palma (+13,7%). Des que va marcar un mínim el segon trimestre del 2013, les propietats de la capital catalana s'han revaloritzat gairebé un 42%. Això sí, Sant Sebastià ha tornat a fer el sorpasso i s'ha situat com la ciutat més cara d'Espanya.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Más información
Arxivat A
- Declaració Unilateral Independència
- Llei Referèndum Catalunya
- Referèndum 1 d'octubre
- Legislació autonòmica
- Autodeterminació
- Referèndum
- Generalitat Catalunya
- Catalunya
- Habitatge
- Govern autonòmic
- Conflictes polítics
- Eleccions
- Política autonòmica
- Comunitats autònomes
- Administració autonòmica
- Legislació
- Urbanisme
- Espanya
- Política
- Administració pública
- Justícia
- Procés Independentista Catalán
- Independentisme