Carme Chacón, Carles Santos...

Aquell “Capità, mani ferms” de Carme Chacón passant revista —embarassada de set mesos— a les tropes de l’Afganistan l’abril de 2008 com a ministra de Defensa —la primera en la història d’Espanya— probablement sigui la imatge més recurrent de la política catalana que va morir als 46 anys. La militant del PSC va trencar motlles políticament i també en les seves apostes personals, com la que la va portar a afrontar un embaràs i un part amb el risc que això suposava a causa de la cardiopatia que tenia i que va acabar provocant la seva mort el 9 d’abril. Com a dona política va ser la que va estar més a prop de liderar el PSOE.

Más información

Les dotze més sonades

Va néixer a Vinaròs, però Carles Santos —mort el 4 de desembre— es va vincular a Barcelona fortament per dos fets: per la seva formació al Conservatori del Liceu de Barcelona i per la seva trobada el 1961 amb Joan Brossa, que li va encarregar la música del Concert irregular. Pianista, compositor i artista multidisciplinari, Santos va ser reconegut el 2008 amb el Premi Nacional de Música. Amb tantes facetes, va ser un artista genial que va transitar per variats camins musicals —veure’l tocar el piano i la seva relació amb l’instrument era tota una experiència— i escènics.

El 2017 ha estat un any en què ens han deixat reconeguts periodistes catalans amb dilatades trajectòries professionals. Rigorós fins a l’extrem i pacient amb els joves que aprenien l’ofici —m’hi incloc—, Carles Pastor —mort el 9 de novembre als 69 anys— va ser periodista integral, compromès amb la defensa de la llibertat durant la dictadura i va deixar empremta en les redaccions en què va estar, començant per Mundo Diario, El Periódico de Catalunya i El País. La veu de Carles Capdevila va estar associada durant anys al programa Eduqueu les criatures a Catalunya Ràdio, del qual va ser director. No obstant això, el periodista —mort l’1 juny als 51 anys— va tenir una llarga trajectòria en premsa, com a articulista als diaris Avui, El Periódico de Catalunya i El 9Nou, amb una etapa més marcada com a fundador del diari Ara, capçalera que va dirigir des del seu naixement al novembre de 2010 fins al 2015. Com a articulista, Patrícia Gabancho, va destacar per la seva visió crítica sobre Barcelona, ciutat que coneixia molt bé des que hi va arribar el 1974. La periodista —morta el 28 de novembre— va ser col·laboradora durant anys d’aquest diari, de l’Ara i de Nació Digital. Com a escriptora, Gabancho tenia en el seu haver una vintena de llibres escrits en català, entre ells La neta d’Adam o Les dones de 1714.

Expert en temes tan diferents com l’armament militar —especialment els avions—, política internacional i art, Juanjo Navarro Arisa —mort el 19 de gener— va ser un periodista amb una trajectòria singular que va iniciar molt jove al Catalunya Exprés, per passar després a El Correo Catalán, El País, El Mundo (on va ser subdirector de l’edició catalana) i l’Avui.

Pere Tàpies —que va morir el 22 d’abril—, el somriure de la Nova Cançó, va viure la seva darrera etapa bolcat a la ràdio i en la seva faceta com a gastrònom. Altres personatges de la vida cultural i política que van morir al llarg d’aquest any han estat el filòsof Salvador Pániker, Joaquim Molins, amb una àmplia trajectòria política lligada a Convergència i en la seva última etapa president del teatre del Liceu —l’òpera era una de les seves passions—, el fotògraf Joan Colom, l’editor Eduard Castellet o l’arquitecte Josep Maria Martorell, un dels fundadors de la signatura MBM.