‘Incerta glòria’ i ‘Estiu 1993’, les més nominades als Premis Gaudí

Segueix la cursa de Carla Simón amb la seva òpera prima, Estiu 1993, una pel·lícula nominada als Goya, premiada a la Berlinale i a Màlaga, que va ser seleccionada inicialment per representar Espanya als premis Oscar, i que ara acapara 14 de les nominacions dels Premis Gaudí, només superada per Incerta glòria, d'Agustí Villaronga, amb 16. En la desena edició dels premis de l'Acadèmia del Cinema Català s'hi han presentat 58 films, dels quals 30 competiran pels guardons gaudinians, que es lliuraran a la gala del 28 de gener. Una elecció de les cintes nominades que, per primera vegada, és paritària en les categories prèmium: millor pel·lícula en català, millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció i millor guió. “La veritat és que no n'era conscient, però és bon senyal perquè això vol dir que pel·lícules dirigides per dones estan arribant a competir en igualtat de condicions i que el jurat les aprecia”, ha apuntat Isona Passola, la presidenta de l'Acadèmia que aquesta vegada és, també, productora d'una de les pel·lícules més ben situades, Incerta glòria. "No crec que existeixi un cinema de dones i un altre d'homes. El que sí que és cert és que les mirades són diferents, que la sensibilitat és diferent i això es nota en els temes, en els enfocaments. Per exemple, fem un cinema amb més actrius, i això és bo", afegia Simón.

No deixa de ser lògic perquè en els últims anys, malgrat les dificultats econòmiques, el cinema català té més nom de dona i a Simón cal sumar-hi altres joves valors, com Elena Martín, directora de Júlia ist –una de les nominades a millor pel·lícula en llengua no catalana–; Roser Aguilar, directora de Brava –nominada a millor pel·lícula– i la ja consolidada Isabel Coixet, que és un altre dels noms propis d'aquesta edició, perquè La llibreria és la tercera pel·lícula més nominada (12) en les diferents categories, entre les quals hi ha la de millor pel·lícula no catalana, millor direcció i millor guió. Tierra firme, de Carlos Marques-Marcet, competeix en les mateixes categories que Coixet amb una nominació menys, 11.

Les actrius nominades com a millor protagonista són Laia Artigas, la nena d'Estiu 1993; Laia Marull, la dona assaltada a Brava; Núria Prims, la inquietant Carlana d'Incerta glòria, i Oona Chaplin, una de les peces clau de la comèdia amb tints dramàtics a Tierra firme. I en la categoria de protagonistes masculins, el premi se'l disputen Antonio de la Torre (Abracadabra), David Verdaguer (Tierra firme), Marcel Borràs (Incerta glòria) i Ricardo Darín (Nieve negra). En aquesta edició hi ha algun doblet, com el de l'actriu Bruna Cusí, en la categoria d'actriu secundària, pels seus papers a dues pel·lícules: Estiu 1993 i Incerta glòria. “No està gens malament perquè totes dues i Ardara, que està pendent d'estrenar-se, han estat la meva estrena al cinema”, comentava l'actriu. I una cosa semblant li passa a Verdaguer, que també opta a l'actor secundari pel seu paper a Estiu 1993 i que, a més, serà el presentador de la gala.

Malgrat que enguany el nombre de produccions ha caigut de manera significativa en relació amb altres anys, de 74 el 2016 a 58, la presidenta de l'Acadèmia, Isona Passola, prefereix mirar la qualitat de les pel·lícules i una altra dada important: el bon resultat que han tingut a la taquilla, cosa que comparteixen Incerta glòria (més de 600.000 euros) i Estiu 1993 i La llibreria, que han superat el milió d'euros. I precisament per reconèixer al públic que és el que veu les pel·lícules, aquest any els Gaudí introduiran el premi del públic en la gala de lliurament dels guardons gaudinians.