140 anys reflectint l’art català a la Parés

És la galeria d’art amb la trajectòria més llarga d’Espanya i una de les més antigues del món que segueix en actiu, sense haver interromput mai les seves activitats. La va fundar el 1877, al cor del barri gòtic de Barcelona, Juan Bautista Parés, que va tenir el valor de reconvertir el consolidat negoci familiar d’estampes, marcs i materials per a pintors en una galeria d’art, i endinsar-se així en un territori fins llavors del tot desconegut. 140 anys després a l’edifici on va començar el seu camí, l’actual director, Joan Anton Maragall, celebra aquesta longeva trajectòria i la nova fase marcada per la unificació amb la Galeria Trama, amb l’exposició Memòria 140 anys, comissariada per Sergio Fuentes i oberta fins al 13 de febrer.

La mostra, que es divideix en tres grans etapes, reuneix obres dels grans representants de l’art català i se centra en els primers 110 anys d’història de la galeria. “La selecció d’obres arriba fins al 1988, quan la Parés s’obre a les noves tendències de l’art contemporani, que ja ha depassat els límits de les disciplines tradicionals, i du a terme una gran remodelació arquitectònica que li permet introduir fotografia, instal·lació i videoart”, explica Maragall, que indica que tots els autors representats han estat en el seu moment artistes de la galeria, malgrat que, per raons d’espai, no tots els que han estat importants hi són presents.

La primera etapa aplega obres dels artistes que van protagonitzar les primeres monogràfiques de la sala com Eliseu Meifrén i Josep Cusachs. “Els quadres de Cusachs, especialitzat en temàtica militar, es van convertir en objectes anhelats per la burgesia catalana de gust aristocràtic. Arran de la seva primera mostra el 1889 es va convertir en una de les firmes més cotitzades del mercat barceloní i va seguir exposant regularment fins a la seva mort”, recorda Maragall, que dirigeix la sala des del 1990. En aquest bloc s’exposa la primera tela que Ramon Casas va presentar a la Sala Parés el 1882, pintada quan tenia tan sols 16 anys.

Casas, Rusiñol i Clarasó són els protagonistes de la segona etapa. “D’ells, Rusiñol va ser el primer a exposar a la Sala Parés. El 1879 va presentar Interior d’un taller, després va exposar paisatges de manera regular i a partir del 1891 es va centrar en els patis de Sitges, com el que s’exhibeix juntament amb un jardí de Granada”, indica Maragall. El comissari ha seleccionat també dos Julias, els retrats de Casas, de la seva model, amant, i finalment esposa. Aquesta fase s’acaba el 1925 amb l’adquisició de la galeria per part dels germans Joan Anton i Raimon Maragall, que modernitzen la sala adequant-la als models de gestió europeus i plantegen una línia estètica molt més definida, basada en la figuració. “En aquesta època es comencen a signar contractes d’exclusivitat amb els artistes”, recorda Maragall, que destaca que, per a aquest període, el comissari ha decidit exposar només la vintena d’artistes ja morts com Josep de Togores, Josep Mompou, Josep Amat, Miquel Villà i Josep Roca Sastre.

A més de celebrar l’aniversari de la seva creació, la Sala Parés inicia una nova etapa que es caracteritza per la fusió amb la Galeria Trama. Oberta el 1991 al mateix carrer Petrixol, just davant de la casa mare, Trama va néixer per promoure l’obra dels artistes contemporanis. “Aleshores era difícil compatibilitzar segons quina obra actual amb la de la majoria de pintors de la galeria històrica. No obstant això, durant aquests 26 anys ha mantingut un estret diàleg amb la Sala Parés, i ha contribuït a l’enriquiment i actualització de les seves propostes”, assegura Maragall, que explica que la Parés ha evolucionat i la diferència entre les línies de les dues galeries ha deixat de ser significativa. Per això des del novembre passat totes dues s’han unificat i Trama ha deixat d’existir, tot i que es conserva el seu espai. “La Sala Parés es dedica plenament a l’art del segle XXI i estem convençuts que la concentració d’esforços contribuirà a la qualitat de les propostes”, comenta Maragall de la fusió amb la Galeria Trama. “Continuarem treballant tant amb pintors figuratius com abstractes i també amb creadors que utilitzen mitjans com l’escultura, la fotografia i el videoart, i explorarem cada vegada més propostes interdisciplinàries”, conclou el galerista.