Clatellot a Rajoy

“Clatellot a Rajoy” és una de les expressions, original de Puigdemont, més reiterades a les cròniques de la premsa internacional. Així ho expliquen, entre d’altres, el Financial Times. The Washington Post, Libération o Frankfurter Allgemeine. Pràcticament tots titulen que el bloc independentista suma una majoria absoluta encara que més primeta que fa dos anys. La victòria d’Inés Arrimades s’explica a l’interior.

The Independent recull un resultat inesperat “que tindrà un gran impacte no només a Espanya, també a la Unió Europea”. Segons el diari, es tracta d’un “cop dur” per a Rajoy, “que havia convocat les eleccions amb l’esperança de reafirmar el control de Madrid sobre Catalunya amb una victòria emfàtica”. The Guardian explica que els independentistes donen un cop dur al Govern espanyol. El diari subratlla, però, que novament els secessionistes no arriben al 50% dels vots. El rotatiu britànic afirma que no serà fàcil reeditar la coalició separatista. Junts per Catalunya i ERC han viscut clares tensions i la CUP insisteix en la via unilateral. Restaurar l’autogovern i buscar la llibertat dels empresonats pot absorbir molta de l’energia del moviment independentista. La BBC no preveu que aquestes eleccions resolguin la crisi política. Ciutadans ha guanyat, però els partits separatistes insisteixen que tenen el dret de ser els primers a intentar formar govern. The Wall Street Journal considera que els resultats mantenen viva l’amenaça de secessió de la rica regió espanyola.

The New Yok Times afirma que l’esforç espanyol per frenar el procés independentista ha rebut un fort cop. “Rajoy es veurà afeblit fins i tot en l'àmbit nacional” després d’haver perdut la seva aposta perquè una majoria prou àmplia de catalans se sumés a la seva crida per la unitat d’Espanya i aturés el repte secessionista. El diari recull unes declaracions d’Elisenda Malaret, professora de Dret Administratiu, que afirma que el resultat no resol el conflicte: “Reforça els extremistes de tots dos bàndols”. El diari destaca que els independentistes han obtingut el 47% dels vots, però s'han beneficiat d’un sistema per atribuir escons que “afavoreix el seu domini a les zones rurals”. Jordi Sevilla, exministre socialista, critica la inactivitat de Rajoy durant els darrers anys i no descarta noves eleccions a Catalunya i eleccions a Espanya.

Per la seva banda, The Washington Post considera que l'estreta majoria absoluta del bloc independentista pot donar un nou impuls a la seva lluita, tot i que han perdut suport en comparació del 2015 i un partit constitucionalista s’ha convertit per primera vegada en la força única més àmplia al Parlament. Els resultats plantegen més preguntes que respostes. El diari puntualitza que un nou intent de secessió no serà benvingut per la Unió Europea i parla dels negatius efectes econòmics que poden provocar els resultats. Un expert en moviments secessionistes, Jason Rorens, escriu a Aljazeera que els casos del Kurdistan iraquià i de Catalunya demostren que, quan un Govern central vol trencar l’independentisme, la inestabilitat política i econòmica, fins i tot la violència, en són els resultats. Segons l’autor, l’actuació policial, l’empresonament de líders polítics, la persecució de la llibertat d’expressió “allunyen els moderats catalans” i alimenta l’agenda independentista. Bloomberg considera que els resultats no acosten els independentistes als seus objectius, però també exposen els defectes de l’estratègia de Rajoy i la divisió de la societat catalana. El diari esmenta que el risc d’inversió a Espanya ha pujat quatre punts bàsics.

La premsa internacional contempla una Catalunya dividida

El cap d’Internacional del diari belga Le Soir escriu a Twitter que la veritable lliçó d’aquestes eleccions és que la societat està dividida en dues meitats i cap de les dues no està legitimada per imposar la seva voluntat a l’altra. “Una única via = un gran compromís”. Le Monde contempla igualment una Catalunya dividida en dues parts i amb dificultats per constituir un govern. Libération titula “Estreta majoria per als independentistes”. “Aquests resultats enfronten Rajoy a un problema d’Estat d’envergadura (...) No podrà evitar el retorn de Junqueras i Puigdemont al davant de l’escena. Tot dependrà de l’estat d’ànim dels dos líders, aliats ahir, però rivals per obtenir la presidència del Govern regional”. Segons el diari, la crisi catalana és un problema nacional de primer ordre i, certament, també europeu. Le Figaro descriu com, per primera vegada, una força no nacionalista guanya les eleccions catalanes. “La victòria és bonica, però pot ser inútil”. Els independentistes, per la seva banda, si volen governar, hauran de demanar als líders empresonats o fugits que cedeixin el seu escó, tret que busquin la confrontació reclamant que no s’impedeixi al cap de files de presentar-se a la investidura. “La victòria, contra pronòstic, de la llista de Puigdemont per davant de la llista de Junqueras fa més difícil poder explicar una eventual renúncia". Abans de l’escrutini, Ernest Maragall explicava al diari que si els independentistes no arribaven al 50% dels vots s’hauria d’aparcar l’estratègia unilateral i afavorir un diàleg amb Madrid. Però ara és Puigdemont qui té el lideratge del bloc secessionista i “és més radical que determinats sectors el seu partit”, comenta el diari.

La Stampa també dibuixa una Catalunya dividida amb el bloc independentista conquerint la majoria. Subratlla que Inés Arrimadas, una andalusa de 36 anys, ha aconseguit portar Ciutadans a ser el primer partit de Catalunya, un èxit construït en dos anys d’oposició a l’aventura independentista. Que el PP, que domina Espanya, sigui l’últim partit a Catalunya, “és una bona fotografia de l’anomalia catalana”. Il Corriere creu que Puigdemont i Junqueras no s’han presentat junts per reservar-se la possibilitat d’altres aliances. Podria plantejar-se una coalició d’esquerres, però el PSC exigiria la renúncia a la secessió i una reforma federalista. El diari no exclou noves eleccions.

El Frankfurter Allgemeine porta el clatellot a Rajoy al titular. El diari destaca que els independentistes van arribar a poc menys del 48% dels vots i tenen majoria d’escons perquè el sistema electoral afavoreix el vot rural. Com fan la majoria dels diaris, també se subratlla l’altíssima participació. L’argentí Clarín descriu que els 18 candidats que son investigats per la justícia espanyola han aconseguit escó. El 7 d’abril, explica, és la data límit per trobar un nou candidat per presidir l’Executiu català si al febrer no hi ha investidura. Llavors, la convocatòria de noves eleccions seria immediata.