Les nuclears d’Ascó i Vandellòs volen arribar a 60 anys de vida

Es compleixen 30 anys des que la central nuclear Vandellòs II es va acoblar per primera vegada a la xarxa elèctrica. La planta opera gràcies a una pròrroga i s’apropa a l’edat que es va plantejar com a límit de la seva activitat. Al juliol del 2020 li venç la llicència, i la caducitat afectarà al setembre del 2021 a Ascó I i Ascó II. No obstant això, les empreses propietàries, tenen plans per allargar l’activitat unes quantes dècades més i creuen que no comportaria augmentar cap risc.

La Societat Nuclear Espanyola (SNE) apunta que la vida útil d’una central nuclear és “el temps durant el qual la instal·lació pot funcionar de forma segura i econòmicament viable”. L’ambigüitat domina quan es tracta de posar data per jubilar instal·lacions d’aquesta mena, però les empreses propietàries d’Ascó i Vandellòs, Endesa i Iberdrola, han iniciat els tràmits per mantenir-les obertes 60 anys. Les plantes catalanes operen en l’actualitat gràcies a les respectives pròrrogues que els va concedir el Ministeri d’Indústria, el 2010, a Vandellòs II i un any després a les dues unitats d’Ascó.

El Govern va allargar per deu anys l’autorització d’explotació després d’un informe favorable del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). El fet d’exigir aquesta avaluació i l’eventual vistiplau d’Indústria per seguir operant per més de 30 anys, reforça la tesi que defensa que les plantes es van projectar per produir energia durant un màxim de tres dècades. “Quan es van dissenyar les nuclears, els enginyers van decidir que cada central guardaria i gestionaria els seus residus. Les piscines per emmagatzemar els residus queden plenes en arribar als 30 anys”, diu Sergi Saladié, geògraf de la Universitat Rovira i Virgili i investigador dels impactes que genera l’energia nuclear. Saladié, exdiputat de la CUP, raona que “els problemes apareixen quan es pretén allargar l’activitat de les nuclears més enllà dels 30 anys”.

Les piscines

Eloi Nolla, d’Ecologistes en Acció, comparteix l’argument de la gestió dels residus. “La vida de les nuclears, ja sigui aigua en ebullició o aigua a pressió, ve determinada per la capacitat de les piscines en les quals s’emmagatzema el combustible gastat”. En aquest sentit, assenyala que “si les centrals haguessin estat dissenyades per funcionar 60 anys, les piscines tindrien el doble de capacitat”. Greenpeace també defensa que les plantes “es van dissenyar inicialment per a una vida de 25 a 30 anys”.

No obstant això, ANAV, l’empresa que gestiona Ascó i Vandellòs, ho veu diferent. El seu director general, José Antonio Gago, situa en els 40 anys la xifra de temps que se sol acceptar com a topall d’activitat. Però matisa que ni tan sols aquesta és una percepció encertada perquè “no hi ha cap condicionament tècnic per posar límit” a la vida d’una nuclear. Gago afirma que, malgrat sumar anys a les seves juntes i assemblatges, amb un manteniment adequat i una inversió escrupolosa, les plantes poden seguir operant sense incrementar el factor risc. ANAV assegura que gasta 40 milions d’euros a l’any en cada nuclear.