Els clubs de futbol que somien amb els ‘Jordis’

Quan els últims aficionats a arribar s'instal·len sobre el formigó que serveix de seient al modest estadi municipal d'Olot, la primera sorpresa ja salta a la vista. El groc també juga aquest diumenge en la jornada 18 del grup tercer de la Segona Divisió B espanyola. Els futbolistes del Lleida han deixat al vestidor l'habitual samarreta blava per saltar al camp amb una del color que inunda Catalunya aquestes setmanes. "És una mostra de solidaritat amb els consellers empresonats", explica el club, que va sortir derrotat del partit contra la Unió Esportiva Olot, que també ha decidit sumar-se a les "protestes" contra "una injustícia". A la llotja, dos enormes llaços grocs envolten dues butaques durant el partit. Totes dues s'han reservat de manera indefinida. "Són per als Jordis. Per quan puguin venir", destaca el president del conjunt local, Joan Agustí.

En plena cursa electoral cap al 21-D, els gestos i les mobilitzacions a favor dels líders del procés formen part de la tònica habitual de l'esport català. Les pancartes, estelades i crits a favor de l'independentisme no només apareixen als grans escenaris, com el Camp Nou, sinó que s'estenen per moltes disciplines i camps de tota la comunitat. "És que nosaltres tenim socis que són independentistes i d'altres que no, però aquí ningú entén que empresonin dues persones que han organitzat sis manifestacions pacífiques d'un milió de persones", continua Agustí, màxim representant del club d'aquesta localitat gironina de 35.000 habitants, situada als marges del riu Fluvià i envoltada de verdes muntanyes.

Un municipi on les forces secessionistes van arrasar en les eleccions autonòmiques del 2015. Junts pel Sí (JxSí) va obtenir 11.848 vots, el 65,87% del total. La CUP va sumar 1.443 paperetes (8%) i va quedar tercera força política. El PSC, Ciutadans, el PP i Catalunya Sí que es Pot amb prou feines van obtenir 1.437 (8,1%), 1.223 (6,8%), 824 (4,5%) i 613 (3,4%), respectivament. Aquest resultat es reflecteix als carrers —aquí, desenes de llaços grocs pengen dels fanals; i s'han col·locat en una plaça, sota el lema "Un poble empresonat", dues cel·les de mida real que suposadament recreen les dels Jordis i els exconsellers— i també a l'estadi de futbol. 

La junta directiva de la Unió Esportiva Olot va aprovar al novembre enviar una carta a l'ANC i a Òmnium Cultural per "convidar" a l'estadi Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. "És el nostre humil gest davant de la greu situació que estan patint", afirma el club presidit per Agustí, que rebla: "És una mostra de solidaritat entre institucions. Ho vam decidir d'acord amb els nostres valors, entre els quals hi ha el respecte al rival i a les normes de convivència. La nostra màxima és la llibertat d'expressió i la tolerància zero amb la violència". "En el moment en què ens trobem, hem decidit actuar", afegeix un portaveu del Lleida.

“Reafirmar les nostres creences”

El procés ha desembarcat amb molta facilitat en aquest esport —majoritari a Catalunya i amb més de 130.000 llicències federatives—  perquè conforma, per si mateix, un imaginari ple de símbols i identitats: escuts, banderes, himnes... "Tendim a veure les samarretes de futbol, com la del Reial Madrid o el Barça o la Roja, com a símbols perquè els altres vegin d'on som, qui som i en què creiem. Però també es fan servir per activar dins d'un mateix certs sentiments i reafirmar les nostres creences", explica Verónica Benet-Martinez, professora de la Universitat Pompeu Fabra: "S'han fet estudis que conclouen que, quan un es posa la samarreta d'un equip, la seva identitat i conviccions s'activen".

Un món que no viu aliè a la societat de la qual forma part, i, de fet, l'independentisme s'ha esforçat, a més, a adreçar-s'hi durant molts anys. Amb projectes com la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes o amb les contínues convocatòries als camps per desplegar pancartes i lemes en suport al sobiranisme, es buscava crear vincles amb el públic i les institucions. L'estratègia ha resultat un èxit i s'ha evidenciat en la bona acollida que han tingut les iniciatives del secessionisme en aquesta última fase del procés. Per exemple, segons les dades de la Federació Catalana de Futbol, es van suspendre prop de 400 partits després de les càrregues policials de l'1 d'octubre. "Som més que un club i, per això, hem de donar suport a la nostra gent en unes circumstàncies tan difícils com les que estem vivint", va afirmar llavors Josep Maria Bartomeu, president del Barça, que ha qualificat d'"inadmissibles" els empresonaments dels Jordis.