Inspector Cale: de cap antidroga a líder dels narcos

Pocs policies poden presumir de l'olfacte de l'inspector Calixto M. G. Algunes de les operacions més sonades contra el tràfic de drogues al port de Barcelona són obra seva. Calixto M. G. movia com ningú els seus confidents per trobar el contenidor precís del vaixell adequat. Oculta entre mercaderia legal, la cocaïna aflorava en grans quantitats. Curiosament, gairebé mai hi havia detinguts: els narcotraficants quedaven impunes, encara que es quedaven sense carregament ni beneficis.

Calixto M. G. no només complia amb la seva feina com a sotscap del grup I de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (UDYCO) de la Policia Nacional, que té el rècord de confiscacions a Catalunya. També estava eliminant la competència. Un dels seus últims èxits va ser al gener, amb l'aprehensió de 450 kilos de cocaïna al port de Barcelona. Tampoc hi va haver detinguts. El 27 de setembre passat, mentre els seus companys esperaven en el vaixell Piolín per actuar contra el referèndum independentista, l'inspector antidroga de més èxit de Barcelona era discretament detingut en sortir de casa. Està a presó provisional, acusat de tutelar una banda de traficants que va planejar portar al port, des de Colòmbia, dues enormes partides de contraban de 1.100 i 600 quilos de cocaïna.

“No és el primer ni l'últim grup mafiós de narcotraficants i policies que es forja al port de Barcelona”, expliquen fonts judicials sobre una operació que va culminar amb la detenció de Calixto M. G. i d'un altre policia de la seva mateixa promoció, encara que ja retirat: Francisco L. M. Els dos policies estan acusats de donar “empara” i dirigir les activitats dels narcotraficants. Francisco L. M. (àlies Paco i Ruso) tocava la cocaïna amb les mans, feia els lliuraments i rebia els diners. A casa seva, els agents van trobar mig quilo de cocaïna, 190.000 euros i una llibreta en la qual anotava “guanys, quantitats i repartiments” amb Cale o Justo, els dos malnoms de Calixto M. G. L'inspector en actiu –que té almenys dos amarratges al port– es mantenia en segon pla, es deixava veure poc. “Tirava de placa i feia servir la seva ascendència al port”, assenyalen fonts de la investigació, que continua sota secret de sumari.

Prudents al telèfon, al cotxe parlaven pels descosits. No sabien que els investigadors els havien col·locat un micròfon ocult. Al Mercedes de Paco, ell i Calixto M. G. parlen de “repartiment de diners”, de “fer un bon negoci” i de treure's “una pasta”. L'inspector arriba a il·lusionar-se amb la idea de “comprar-se un vaixell, anar-se’n al Carib, comprar allà a uns mil [entén la jutgessa que es refereixen al preu de la cocaïna]”, invertir 100.000 i 150.000 [en droga] i portar-ho cap aquí”.

El Kia Sorrento d'un altre dels detinguts, Saki B. –un albanès que movia la droga obtinguda a bon preu pels policies– també es va convertir en el seu “confessionari”. Allà, “en la intimitat de l'habitacle”, xerraven “sense por ni embuts” i presumien d'estar "tot el dia mercadejant", relata la jutgessa en les seves interlocutòries. El 15 d'octubre del 2016, els dos policies es reuneixen amb Saki B. i Rafael P. Cali els diu que vol ocupar el lloc de cap de la Policia Nacional al port i substituir un company que es jubila. Paco, que es vanta d'aconseguir la droga a més bon preu que d’altres (a 25.800 euros el quilo, respecte als més de 26.000 d'altres proveïdors) agrega que, quan Cale tingui el comandament al port, “anirà a agenciar-se i a controlar la importació en origen, encara que sigui a Santo Domingo”.

Els inspectors estaven organitzant presumptament l'arribada a Barcelona de dos vaixells carregats de droga mitjançant un intermediari colombià, Carlos Alberto G., vell conegut del narcotràfic que, després de complir una llarga condemna, havia tornat al negoci. Carlos Alberto G. és una peça clau perquè, després de ser detingut, va admetre els plans de la banda i va assenyalar que gaudia de la cobertura de dos comandaments de la policia. Gràcies al micròfon del Kia Sorrento, els investigadors van poder seguir els plans de la banda gairebé a temps real: el vaixell vindria del Perú, la seva arribada es preveia per a novembre, necessitarien cotxes per anar a Galícia...

Però passen els mesos i la partida de contraban no arriba. El projecte es refreda. A la primavera del 2017, la banda admet que ja ha invertit “140.000 euros” i que continua enviant diners “a una adreça de Bogotà” perquè Carlos Alberto gestioni la compra. Aquest contacta amb persones a Colòmbia y el Panamà, però els diu que hi ha problemes perquè han de pagar-se “comissions en origen”. A alguns els assalten dubtes sobre la seva lleialtat. Poc després, Carlos Alberto anuncia que té preparat “el iot” amb una gran autonomia de navegació (8.000 litres) i que podria situar-lo al Mediterrani al juliol. Però el gran carregament mai arribarà.

La banda, mentrestant, teixeix altres plans. A la tardor del 2016, els policies organitzen el viatge de Saki B. a Itàlia per vendre 10 quilos de cocaïna. L'albanès diu que viatjarà junt amb la seva filla menor d'edat per “aixecar menys sospites”. Paco continua parlant al Kia. Diu preus, tipus de cocaïna (ròlex, àguila) i maneres de transportar la droga al cotxe de la patrulla. Diu que ell i Cale rebutgen fer servir caleta, un habitacle ocult al cotxe. “Si ens intercepten, llancem el producte a la cantonada”.