La guardiola de les pensions només té diners per a una paga més

La Seguretat Social ha agafat aquest divendres 7.792 milions per poder fer front a la paga extra de les pensions del desembre. D'aquests, 3.586 milions s'han extret del Fons de Reserva, l'anomenada guardiola de les pensions. Després d'aquesta retirada, només resten 8.095 milions al Fons enfront dels 66.815 milions que va arribar a acumular el 2011. És a dir, li queda amb prou feines el just per abonar una sola mensualitat més. A més, la Seguretat Social ha utilitzat 4.206 milions més que li faltaven per agafar del préstec de 10.192 milions que li va concedir el Govern als últims Pressupostos. Al juny ja havia usat 5.986 milions per abonar l'extra d'estiu. I ara s'esgota la resta per poder pagar la de desembre, incloent-hi la liquidació de l'IRPF.

En aquests moments, els pagaments mensuals de les pensions es financen pràcticament amb el que s'ingressa al mes per cotitzacions de treballadors. Però aquests recursos no són suficients per pagar les pagues extra. Al juny i al desembre, la nòmina mensual es duplica. Passa d'un desemborsament que ronda els 8.800 milions d'euros fins als 17.470 milions que es gastaran aquest desembre. Per a aquestes mensualitats no n'hi ha prou amb el que es recapta de les cotitzacions. Així que el Govern ha de buscar fons addicionals per finançar-la. Igual que va passar al juny, aquesta vegada s'ha optat per combinar dues fonts de finançament: una és sostreure més diners de la guardiola de les pensions. I l'altra és agafar part del crèdit finançat a càrrec dels Pressupostos, un préstec que no reporta interessos i que s'ha de retornar en deu anys a partir del 2018.

La bona notícia consisteix que les necessitats de finançament de la Seguretat Social es redueixen, interrompent una ratxa alcista que va començar el 2012. Només el 2015 va descendir puntualment perquè es va disposar dels romanents que tenien les mútues per valor de 2.777 milions. Però des que el 2011 va començar el desfasament entre despeses i ingressos, la xifra que cal finançar ha anat en augment. L'any passat es van necessitar 20.136 milions. No obstant això, aquest any s'han utilitzat 17.292 milions, un 14% menys, això és: una millora de 2.844 milions. Si es compara amb els 10.496 milions que es van agafar al desembre de l'any passat, la necessitat baixa un 25%. El Ministeri d'Ocupació sosté que aquesta millora es deu al fet que els ingressos estan pujant substancialment. Fins al punt que, segons Ocupació, aquest any la Seguretat Social podria tancar amb una recaptació rècord.

No obstant això, ja queda molt poc del Fons de Reserva. Amb prou feines prou com per afrontar una altra paga extra. Encara que segueixi baixant el dèficit, el Govern haurà de continuar recorrent a préstecs tret que es reformi el sistema. L'Executiu de Mariano Rajoy es va enginyar aquest préstec per evitar-se els titulars que s'acabava la guardiola de les pensions. En el fons, no revesteix tanta importància esgotar el Fons de Reserva, ja que el deute es comptabilitza en termes nets, és a dir, actius menys passius. Cada vegada que es treuen diners de la guardiola de les pensions, l'endeutament públic puja perquè es deixa de tenir un actiu. O el que és el mateix, augmenta igual que si es pren prestat. L'avantatge del fons és que genera rendibilitats i permet finançar-se a cost baix quan els mercats exigeixen tipus alts per als seus préstecs. Però aquest no és ara el cas en un entorn de tipus d'interès ultrabaixos. A la pràctica, s'ha estat tot el temps finançant el dèficit de les pensions a cop de deute.

Des que el Govern de Mariano Rajoy va aterrar a la Moncloa, s'han extret 74.437 milions d'euros del Fons de Reserva. Entre el 2000 i el 2010, gràcies al superàvit de la Seguretat Social, es van aportar a la guardiola 52.113 milions, als quals cal sumar 28.932 milions pels rendiments que aquests recursos, invertits en deute públic, han generat. En el millor moment es van registrar 66.815 milions. Ara només resten 8.095 milions a preu d'adquisició o 8.084 milions valorats a preus de mercat.

Aquest desplom de les quantitats guardades a la guardiola és producte d'un dèficit entre ingressos i despeses que es va iniciar el 2011 i que ha engreixat tots els anys. El 2016 va aconseguir un màxim de 18.701 milions, l'1,67% del PIB. Segons es desprèn de l'evolució dels comptes de la Seguretat Social, aquest any podria ser el primer en què aquest dèficit no augmenta en relació al PIB. Probablement es quedi al tancar l'exercici just en l'1,6%. Encara que en euros probablement pugi alguna cosa malgrat la recaptació rècord.

A finals del 2017, el forat de les pensions representarà aproximadament la meitat de tot el dèficit de l'Estat i serà el principal repte pressupostari que calgui abordar. Sobretot quan en els propers anys es començarà a jubilar la generació del baby boom, pressionant encara més a l'alça sobre les despeses. Reunits al Pacte de Toledo, els partits polítics i agents socials tenen la missió d'acordar una reforma que, entre d'altres coses, busqui ingressos addicionals.