Lari i Hausson, dos aniversaris molt màgics a l’escenari

Aniversaris màgics. Lari i Hausson celebren aquest desembre dos aniversaris i ho fan de la mateixa manera, pujant a l'escenari. Lari fa 25 anys que es va presentar a l'Asil Hospital de la Garriga. Hausson fa 20 anys que anima l'Espai Brossa, primer al teatret d'Allada Vermell i ara a La Seca del carrer Flassaders. Són dues màgies diferents però igualment atractives. Lari estrena el 30 de novembre al Comtal. Hausson ho farà el 13 de desembre a La Seca.

Lari ha escollit 25 grans il·lusions de la seva carrera per presentar-les en 90 minuts, una densitat de màgia que sona extenuant per al seu principal practicant. Però, com avisa David Pintó, codirector de l'espectacle, no es tracta de fer arqueologia. "Més que repetir-los", explica Lari, "els revisito"; i incorpora elements que no hi eren quan els va presentar la primera vegada. L'escenografia, un patchwork de cortinatges, sí que recull "fragàncies i gustos" dels seus anteriors muntatges perquè són colors o teles que ja hi eren llavors.

Lari acostuma a presentar 13 o 14 números en cada espectacle. Aquí n'hi ha 25. Un repte per a un mag a qui li agrada no només provocar la sorpresa de l'efecte sinó, també, fer teatre. "Cal barrejar tendresa, humor, nostàlgia, diferents ritmes...", comenta Lari. Com a bon mag, la distribució dels clímaxs té algun petit truc. Per exemple, en els primers tres minuts realitza cinc grans efectes, cadascun dels quals té un cost de 10.000 euros. I així guanya temps per fer-ne uns altres amb més tranquil·litat. Jordi González, vicepresident d'Arts i Continguts de Focus, la productora, defineix l'espectacle com una simfonia amb diferents tempos: allegro, moderato, errante…

Amb aquest espectacle, confessa Lari, tanca una època en la qual ha practicat un determinat tipus de màgia. Ara es planteja alguna cosa diferent però, de moment, només avança el concepte sobre el qual investiga per pensar nous continguts: "Màgia contemporània". Un concepte, aclareix, que no implica l'ús de tauletes o mòbils.

El desembre del 1997 l'Espai Brossa del carrer Allada Vermell es va estrenar amb Poemància, un espectacle de màgia i poesia escènica escrit per Joan Brossa i per Hausson. Des de llavors, en aquell espai o al nou de Flassaders, Hausson ha presentat 13 espectacles amb 92 números diferents. Per celebrar-ho estrena al desembre. Com és habitual en Hausson, els seus espectacles tenen un fil conductor que ofereix alguna cosa més que una successió d'efectes. "En aquest cas són els jocs. La idea de muntar un espectacle a partir del concepte de joc em rondava pel cap des de feia temps, però la tenia aparcada", explica. Després d'un any de donar-hi voltes, presenta Jugant amb la màgia. El dòmino, el billar, la ruleta, els daus, el parxís, el Rubik o el bingo, entre d'altres, inspiren l'espectacle i fonamenten els jocs. Hausson ha estat fidel a una poètica i ha evitat les modes passatgeres. "La màgia ha de ser un acte d'emoció. L'espectador quan surti del teatre potser no sabrà explicar què ha passat, però ha de fer-ho amb la sensació que ha estat meravellós".

Hausson defensa una idea de màgia molt teatral. I ho demostra el fet que ha estat dirigit per noms d'aquest món com Lluís Solà, Calixto Bieito, Jordi Coca, Herman Bonnin i, ara, Ferran Madico. Jugant amb la màgia ofereix una combinació de tècniques que van des del gran aparell a la manipulació amb la participació, en alguns moments, del públic en la gestació de la il·lusió. Fidel a la idea brossiana que un mag és un actor que interpreta un il·lusionista, Hausson també aplica aquest principi a les partenaires, que no són unes auxiliars del joc. "Són personatges" que, com ell, jugaran amb la màgia.