Ratko Mladic, condemnat a cadena perpètua pel genocidi de Srebrenica

Ratko Mladic, exgeneral al comandament de l'Exèrcit serbobosnià a la República Sèrbia durant el conflicte dels Balcans, ha estat condemnat a cadena perpètua pel genocidi de Srebrenica i per crims contra la humanitat comesos durant la guerra de Bòsnia (1992-1995). La sentència dels jutges del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII), que ha dedicat 24 anys a processar els principals responsables de les atrocitats que s'hi van cometre, ha estat llegida en absència de l'acusat, que ha estat expulsat de la sala després de demanar a crits un ajornament.

El tribunal considera que l'ara condemnat va ser un instrument decisiu per perpetrar els crims de guerra a Srebrenica, als quals va contribuir "de manera significativa". També explica que el seu pla era destruir tota la població bosniana musulmana de la ciutat. L'ara condemnat ha estat declarat culpable de 10 dels 11 càrrecs de crims contra la  humanitat pels quals se l'estava jutjant.

Detingut a Sèrbia el 2011 després de 16 anys de fugida, Mladic, de 74 anys, era l'últim fugitiu del Tribunal, que tancarà les portes el 31 de desembre. Sobre qui va ser batejat com el carnisser dels Balcans pesaven 11 càrrecs relatius a tres esdeveniments concrets: la mort d'uns 8.000 homes musulmans bosnians a Srebrenica el 1995, la persecució de bosnians i croats a Bòsnia i Hercegovina el 1992, i la campanya de terror desfermada durant els 44 mesos del setge de Sarajevo. A aquesta última va unit el segrest de cascos blaus de l'ONU.

El judici s'ha allargat sis anys, i Mladic ha passat de presentar-se amb gorra militar i posats amenaçadors a moderar el to i dir que està molt malalt i vol rebre tractament a Rússia. El seu cap polític directe, l'expresident serbobosnià Radovan Karadzic, va ser condemnat el març del 2016 a 40 anys de presó pels mateixos crims.

El president del TPII, el jutge Alphons Orie, ha hagut d'interrompre la lectura de la sentència, que ha començat sobre les 10.00, perquè l'acusat pogués anar al lavabo. El que en principi havia de ser una pausa de cinc minuts s'ha allargat durant més d'una hora. El fill de Mladic, Darko, ha explicat a Reuters que el seu pare s'ha hagut de prendre la tensió i que la tenia alta. "Estem molt preocupats (...) Ja ha tingut quatre infarts", ha explicat. Posteriorment, ha estat expulsat de la sala.

La Fiscalia havia demanat cadena perpètua perquè, segons el seu escrit, no hi ha cap dubte que Mladic perseguia la "destrucció física" de bosniocroats i musulmans bosnians.

Després de la consternació causada el 2006 per la mort de l'expresident serbi Slobodan Milosevic sense que el TPII pogués dictar sentència, el destí de Mladic agafa avui més rellevància. Milosevic estava acusat també de genocidi per Srebrenica, però en morir no es va poder demostrar la relació directa de Sèrbia amb el que havia passat, el que els juristes anomenen “empresa criminal conjunta”.

El polític desaparegut era el president de Sèrbia, però a la pràctica el consideraven seu totes les comunitats sèrbies de l'ex-Iugoslàvia. Així que ara, als 74 anys, Mladic, que només va aparèixer a la localitat de Lazarevo, al nord de Sèrbia, quan Belgrad va entendre que havia de col·laborar amb el TPII si volia negociar amb la Unió Europea, és més que un símbol viu de la pitjor matança perpetrada en territori europeu des de la Segona Guerra Mundial.

“Si la sentència abasta el genocidi entre el 1992 i el 1995, és a dir, abans de Srebrenica, quedarà clar que no va ser per la bogeria d'una persona, sinó un procés iniciat tres anys abans i que va afectar els croats bosnians. A més, establiria un precedent, perquè el genocidi és un crim que implica coordinació a escala estatal; en aquest cas, Sèrbia”, assenyala Nevenka Tromp Vrkic, membre en el seu moment de l'equip d'investigació adscrit a la Fiscalia en el cas de Milosevic. Per contra, “si la sentència queda limitada a l'actuació de Mladic com a comandant en cap de les tropes a la República Srpska, l'entitat sèrbia a Bòsnia, ell seria el principal responsable de l'intent de destrucció sistemàtica i deliberada d'un grup social per motius racials, polítics o religiosos”.