“Sense l’independentisme Barcelona ho tindria molt fàcil per l’Agència del Medicament”

Dilluns la UE decideix quina serà la seu de l'Agència del Medicament (EMA), que deixa Londres arran del Brexit. I com en l'elecció de la seu d'uns Jocs Olímpics, la diplomàcia i les negociacions van a tota vela. En el cas d'Espanya, per aconseguir que Barcelona sigui l'escollida. "Ja tenim altres punts", diu la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, abans de començar oficialment l'entrevista —cenyida només a aquest assumpte, segons s'ha acordat amb el seu gabinet—. Amb el mòbil a les mans, contesta un missatge. "És del president [ella no diu Marianoni Rajoy], que està a Göteborg i ha aconseguit els vots d'un altre país", explica. "Després telefonaré el ministre per tancar-ho".

Amb gairebé mil treballadors i un pressupost de 340 milions, l'organisme encarregat d'aprovar els nous fàrmacs a Europa té una "importància que no és només econòmica". "Hi ha 1.600 empreses relacionades, i té gran impacte en la innovació, la investigació, els assajos clínics. És un gran focus. Quan un laboratori, per exemple japonès, vulgui instal·lar-se a Europa, buscarà ser-hi a prop perquè és on ha de tramitar les autoritzacions", explica la ministra.

Montserrat, natural de Sant Sadurní d'Anoia, està convençuda que "la de Barcelona és la millor candidatura tècnicament". "I no ho diem nosaltres; ho diuen els informes de la mateixa EMA i de la Comissió Europea. Van fer un mapa amb les 19 candidatures indicant quin complia els requisits que es demanaven i va ser l'única ciutat que els tenia tots".

Però la decisió de la futura seu no és només política. I aquí hi ha l'obstacle de la situació catalana. "Si no fos per l'independentisme, Barcelona ho tindria molt fàcil perquè és la millor", diu de manera contundent. "Ens hauria estat més fàcil tenir més vots". I ho acompanya amb un gest que podria traduir-se col·loquialment per "ho tindríem xupat". Però els secessionistes "amb la bogeria de l'últim mes han compromès un projecte que és bo per a Barcelona, per a Espanya i per a Europa. Aquestes quatre setmanes només han posat obstacles al camí", afirma, i posa aquesta situació com l'exemple del mal que poden fer a Europa "les idees populistes, en lloc de les que busquen la unió".

El dilluns, a les 15.30, el Grup d'Assumptes Generals (GAG) de la Unió —"una espècie de comissió de sotssecretaris", explica— farà l'elecció. Serà en tres voltes. En la primera, cada país atorga tres, dos i un punt. D'aquí en sortirà una terna que es reduirà a dues per a la votació definitiva. Montserrat és optimista. "Com que hi ha 19 candidatures, i cadascú es donarà els tres punts, estem treballant a tenir molts dosos", diu. I quan es refereix a "estem", parla del seu departament, però també dels d'Exteriors, Economia, Presidència i, també, la Casa del Rei. "I altres suports, com el PSOE, que ha intervingut en països amb Governs o Parlaments socialistes", afirma.

Segons els seus comptes, les preferides per al primer sedàs són Amsterdam, Milà, Bratislava i Barcelona. Montserrat nega que Espanya triés la capital catalana per una decisió política, que tingués a veure amb l'Operació Diàleg que va impulsar Rajoy aquest any com a gest cap a Catalunya, i també descarta que podia haver-se triat una altra ciutat d'una altra comunitat que no estigués sotmesa a tanta inestabilitat. "Simplement, és la millor, concentra la indústria farmacèutica espanyola, està a tres hores d'avió de totes les capitals europees, té col·legis internacionals, instal·lacions com l'Institut de Genòmica i el Parc Científic, hotels, tenim un edifici per a la seu que podem lliurar-lo de seguida... És la ciutat espanyola millor posicionada, i no podem deixar que els independentistes ens marquin l'agenda. Igual que per a l'agència de pesca vam defensar que fos Vigo, en aquest cas Barcelona era la ideal", afirma encantada.

Sobre la situació política, lamenta que un dels actius de la candidatura —"Europa valorava molt que fos un projecte de país, que hi estiguessin involucrades les tres Administracions, l'Ajuntament de Barcelona en Comú, la Generalitat de Junts pel Sí i el Govern central, del PP"— s'hagi perdut. "Mentre uns han compromès el futur, uns altres apostem per la unitat i per guanyar", afirma.

Però també creu que les mesures recents de l'Executiu, com l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i la convocatòria d'eleccions autonòmiques el 21 de desembre, són un punt a favor. "El missatge per a Europa és que el Govern està fent la seva feina i ha recuperat la normalitat", afirma.

Si el dilluns no s'aconsegueix la seu, "estaré molt trista, com a ministra, catalana i espanyola. I s'haurà vist el mal que fa cada dia l'independentisme a Catalunya, Espanya i Europa".