La crisi de Catalunya dispara Ciutadans i el col·loca a l’altura del PSOE

Ciutadans va néixer el 2006 amb un objectiu ineludible: combatre el nacionalisme català. L'esclat del conflicte institucional i social que es viu a Catalunya coincideix ara amb el millor resultat del partit en els sondejos de Metroscopia —22,7%, gairebé deu punts més que en les últimes eleccions generals—; amb la seva consolidació com la formació més ben avaluada pels espanyols —el 53% aprova la seva tasca política— i amb un nivell de fidelització dels seus votants sense precedents —el 76% els tornaria a votar—. Aquestes tres dades mostren que els enquestats premien la fermesa amb la qual Rivera es va posicionar en contra del referèndum il·legal de l'1 d'octubre; el paper protagonista que ha jugat en la crisi Inés Arrimadas; i el suport de Ciutadans al Govern espanyol en l'activació de l'article 155 de la Constitució.

“Des de fa onze anys defensem sense complexos que el nacionalisme sempre és divisió”, va insistir aquest cap de setmana Arrimadas, líder de l'oposició a l'independentisme a Catalunya, que espera aprofitar l'impuls dels sondejos per a les eleccions autonòmiques que es faran a Catalunya el 21 de desembre.

Ciutadans sustenta la seva millora en el fet que és el partit que rep més suports procedents d'altres opcions: el 14% són anteriors votants del PP; el 9%, del PSOE i fins a un 4%, d'Units Podem. El 22,7% dels vots que obtindria aquest partit, unit al seu primer lloc en la intenció directa de vot (18,8%), el situarien de ple en la batalla amb el PSOE pel lideratge de l'oposició. Aquesta pugna directa entre les dues formacions no es produïa des del novembre del 2015, ja a les portes de les eleccions generals del 20-D. Llavors, les expectatives favorables a Rivera no es van complir. En tot cas, la lluita per aquesta posició no és l'única conseqüència important que té ara el pronunciat repunt del seu partit.

La suma del PP i de Ciutadans —que van pactar la investidura com a president de Mariano Rajoy— representaria avui el 48,8% dels vots, respecte al 37,4% que acumularien el PSOE i Units Podem. La distància entre els dos blocs ideològics que estan marcant el dia a dia de la política nacional no ha estat tan àmplia des de les eleccions generals de juny del 2016. La bretxa oberta reflecteix el desgast que ha patit Units Podem durant la crisi de Catalunya.

Iglesias, únic líder que baixa en valoració

Els líders dels quatre principals partits d'Espanya milloren la seva avaluació amb l'excepció de Pablo Iglesias, d'Units Podem. El secretari general de la formació d'esquerres ni tan sols aconsegueix que una majoria dels votants del seu partit aprovin la seva gestió, ja que només el 49% li donen suport, davant del 65% de l'agost.

Albert Rivera (Ciutadans) és l'únic que aprova (7), cosa que no aconseguia des de l'abril. El segueix Pedro Sánchez (PSOE), amb un -20 de valoració que millora el -34 que havia obtingut anteriorment. Mariano Rajoy (PP) es queda en un -22, que suposa un avançament respecte al -35 del sondeig previ. Iglesias arriba fins al -65.

Mentre que Rajoy, Sánchez i Rivera milloren les seves notes tant entre els seus propis votants com entre els de la resta de formacions, Iglesias cedeix en els dos apartats. Això li suposa una caiguda de 16 punts. En aquests moments, només aprova la seva tasca el 17% dels espanyols, un percentatge 22 punts inferior al de Rajoy i Sánchez; i 35 punts pitjor que el que recull Rivera.

Què ha passat? Que aquest partit s'ha enfonsat fins a la quarta posició, i ha perdut un total de cinc punts i registra el seu pitjor resultat en la sèrie històrica dels sondejos de Metroscopia. Cal remuntar-se a l'octubre del 2015, quan la formació de Pablo Iglesias encara no s'havia aliat amb IU, per trobar una estimació pitjor (14,1%). Units Podem, que va somiar amb el sorpasso al PSOE durant la campanya electoral de juny del 2016, ja és a vuit punts dels socialistes.

No és l'única dada preocupant per als seus interessos. Sánchez continua atraient exvotants d'Iglesias a un ritme vertiginós, segons les dades recollides per la companyia demoscòpica, i per això ha posat la diana en el seu rival.

“Quina esquerra és aquesta que justifica que hi hagi presos polítics en altres països i es posa les mans al cap amb el fet que a Espanya hi ha polítics presos per saltar-se la llei?”, va lamentar aquest cap de setmana el líder del PSOE en referència a Podem. “Ara el que toca és defensar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, i l'únic partit d'esquerres que ho ha entès és el PSOE”.

L'enquesta —realitzada entre el 6 i i 8 de novembre— recull les conseqüències que Albano Dante Fachin dimitís com a líder de Podem mentre estripava el seu carnet de militant; que la fundadora Carolina Bescansa es desmarqués del full de ruta del partit per Catalunya; o les crítiques d'Iglesias a l'aplicació de l'article 155 per intervenir el Govern català i frenar el desafiament independentista.

Tots aquests esdeveniments han tingut conseqüències impactants. Podem és el partit que té un percentatge superior d'electors desmobilitzats —un 21% ara està indecís sobre si anar o no a votar o directament es declara abstencionista— i de votants infidels —un 28% diu en aquests moments que votaria un altre partit—. És, també, la formació que més rebuig genera entre els espanyols: un 56% diuen que en cap cas el votaria, pel 45% que mai donaria suport al PP; el 18% que mai donaria suport a Ciutadans i el 14% que rebutja el PSOE.