El problema polític, policial i judicial és ara de Bèlgica, no d’Europa

En el seu intent d'internacionalitzar el conflicte amb Catalunya, l'expresident Carles Puigdemont s'ha refugiat a Brussel·les per ser “la capital de la Unió Europea”, però aquesta sortida no ha tingut cap èxit. Al contrari. Les seves últimes aparicions a la capital belga han provocat el silenci total de les institucions comunitàries, el rebuig gairebé unànime de la premsa internacional i el desmarcatge i malestar del complex Govern local. L'Executiu de Mariano Rajoy ha constatat, amb els seus contactes bilaterals discrets, que el Govern belga tem fins i tot per la seva possible caiguda com a efecte rebot d'aquest problema aliè. Les repercussions podrien afectar, a més de suposar un conflicte polític i diplomàtic, les complicades relacions existents també en el terreny judicial i policial.

Quan la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va signar i va emetre l'ordre europea de detenció de Carles Puigdemont es va activar un procés judicial ja molt contrastat en el qual la Policia Nacional espanyola va reclamar aquesta actuació a la seva homòloga belga a través de l'anomenada oficina Sirene de cooperació tècnica entre cossos policials d'Estats membres de l'espai Schengen.

Ara Puigdemont hauria de ser detingut i posat a la disposició d'un jutge belga, que té diversos terminis per prendre les seves decisions i per considerar les al·legacions de l'encausat i la possible repatriació a Espanya en el millor dels casos abans de dos mesos. El Govern belga té poc o res a dir en aquest procés, però en aquest moment s'obrirà un període més que previsible de possibles friccions amb diferents institucions de l'Estat espanyol.

Al Govern de Rajoy no s'enganyen. Fonts del màxim nivell aventuren que es podria produir una crisi, però especialment dins del Govern belga. Des del gabinet de Rajoy a la Presidència del Govern i des d'altres departaments s'estan mantenint contactes discrets aquests dies amb els seus homòlegs belgues i la conclusió obtinguda és que és el mateix Executiu de Bèlgica veu la residència de Puigdemont al seu país “com un gran problema”, segons diferents fonts consultades.

“Estan molt temorosos, no els agrada gens que sigui allà i voldrien treure's aquest problema de sobre al més aviat possible perquè pensen que si la crisi s'accentua podria provocar fins i tot la seva pròpia caiguda si al final el primer ministre o algun dels seus 18 ministres d'altres partits es decanten per un o altre bàndol”, afegeixen fonts implicades en aquestes converses.

La posició d'Espanya i de la jutgessa Carmen Lamela en aquest procés, a més, la defensarà a partir d'ara un membre de la Fiscalia belga perquè el Govern no pot personar-se directament, per la qual cosa des de la Fiscalia i des del Ministeri de Justícia s'han iniciat tràmits per enviar, arribat el cas, informes aclaridors sobre la situació. En aquestes converses s'ha aprofitat per corroborar el missatge que s'espera “coordinació i bona fe” de les autoritats belgues, segons les fonts consultades.

Però a l'Executiu espanyol admeten que Puigdemont no ha anat a Bèlgica per casualitat. El ministre d'Exteriors, el diplomàtic Alfonso Dastis, apuntava aquesta línia del problema dijous en una entrevista al diari francès Le Figaro: “L'elecció de Bèlgica no és trivial: els separatistes flamencs mostren simpatia per Catalunya, i el Govern belga també sembla inclinat a una certa entesa". Altres fonts governamentals afegeixen, com a avís, que si al final tot va malament i es denega la repatriació el ministre de Justícia, Rafael Catalá, aprofitarà una reunió amb els seus homòlegs de la Unió Europea per denunciar “la pèrdua de l'esperit de justícia i seguretat a Europa”.

La vigència de l'actual Govern belga del liberal primer ministre Charles Michel depèn d'un repartiment entre tres partits flamencs, un d'ells nacionalista (N-VA, amb cinc ministres), proper a les tesis separatistes a Catalunya i el més votat. Michel ha implorat aquests dies als membres del seu gabinet que s'abstinguin d'entrar a comentar l'assumpte català per evitar aquesta crisi interna, segons va informar el diari Le Soir.

El prestigiós portal Politico a Brussel·les ha resumit així la situació: “La febril política de Barcelona està contagiant el refredat a Bèlgica, i la informació que el líder català destituït és a Bèlgica per sol·licitar asil és una cosa que amenaça d'alterar el delicat equilibri polític entre els nacionalistes flamencs i altres partits al Govern”. El diari belga De Standard rebla que l'arribada de Puigdemont a aquest país “col·loca el primer ministre Michel en una situació delicada” i accentua la creença que Bèlgica se sent propera a la causa catalana davant del rebuig total de la Unió Europea.