Microcirurgia urbana per crear habitatge social

És matar dos pardals d'un tret, o ajuntar la gana amb les ganes de menjar, però en versió habitatge públic. L'Ajuntament de Barcelona i un equip multidisciplinari d'arquitectes, urbanistes, juristes i economistes, han dut a terme un estudi que desemboca en una proposta per augmentar el parc de pisos socials a tota la ciutat. Es tracta de mirar amb lupa la trama urbana i localitzar solars o edificis que no han esgotat l'edificabilitat permesa i aprofitar-la per construir pisos de lloguer assequible.

El projecte —relativament senzill de materialitzar quan el sòl o els edificis són públics, i més complex si són privats—, aconseguiria a més alguna cosa complicada quan es parla d'habitatge públic: incloure'l en la trama existent, sense recórrer a promocions senceres d'habitatge social que agrupen només persones amb pocs recursos. Amb aquest exercici de microcirurgia, l'habitatge social s'integraria i es barrejaria a qualsevol zona de la ciutat.

El projecte es diu ATRI (Allotjaments tàctics de repoblació inclusiva) i els seus impulsors defensen que incrementaria la quantitat, però també la “qualitat” del parc públic. “L'Ajuntament treballa en aquest projecte en el marc de l'estudi de noves alternatives per aprofitar al màxim la capacitat de crear nous habitatges públics en una ciutat densa i amb dificultat de trobar espais per a noves edificacions com és Barcelona”, assenyalen fonts municipals.

I afegeixen: “L'objectiu és plantejar supòsits innovadors per donar resposta a una necessitat com és garantir el dret a l'habitatge digne”. I fer-ho, com diu l'equip extern, amb “repoblació inclusiva”, també als barris més pressionats per les pujades de preus. Un exemple per entendre l'estratègia ATRI és l'estació de metro de Fontana. És un equipament públic d'una única planta i seria el candidat perfecte per aixecar noves plantes amb pisos socials.

El pla d'habitatge de l'alcaldessa Ada Colau preveu que a la fi del mandat, el 2019, el parc de lloguers públics hagi passat de 6.500 pisos a 10.000. El pla preveu mitja dotzena de fórmules per augmentar un parc de lloguer que no arriba a l'1% del total d'habitatges, quan en ciutats europees com Berlín o Viena supera el 20%. Així, l'estratègia ATRI se sumaria a la construcció de pisos en solars municipals, la creació d'una empresa mixta inspirada en les housing associations europees per construir i gestionar lloguers públics o aconseguir cessions de particulars o bancs.

L'equip amb el qual ha treballat l'Ajuntament parla d'ATRI com “un mètode d'odontologia urbana que entén aquests buits com les càries que corquen una dentadura i proposa omplir-les amb empastaments residencials”. Omplir-les, a més a més, amb estructures barates, lleugeres, ràpides de construir i reversibles. Un altre exemple? Els contenidors amb els quals des de fa dècades es crea habitatge a Holanda.