La llista unitària, pendent dels processos judicials
Les decisions judicials poden provocar que l’independentisme concorri unit a les eleccions
La possibilitat que l’independentisme concorri a les eleccions del 21 de desembre en una llista unitària està condicionada per les decisions judicials que es produeixin aquests dies. El primer capítol es viurà a partir d’avui a l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, on està citat tot el Govern destituït de la Generalitat i alguns membres de la Mesa del Parlament. El seu empresonament podria forçar el secessionisme a unir-se en una candidatura.
Els partits polítics que vulguin concórrer als comicis del 21 de desembre en coalició electoral tenen de termini fins al 7 de novembre per registrar-se amb la seva marca i per designar les persones titulars dels òrgans de direcció. Deu dies després, el 17 de novembre, han de registrar-se les candidatures de partits, federacions, coalicions o agrupacions electorals a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Seria un simple tràmit burocràtic si no fos perquè en aquest calendari s’intercala l’inici de la investigació de les querelles presentades per la Fiscalia per rebel·lió, sedició i malversació contra 20 persones que estan citades a declarar entre avui i demà per promoure la declaració d’independència del passat 27 d’octubre: Carles Puigdemont, tot el seu Govern i sis membres de la Mesa del Parlament.
L’expresident de la Generalitat ha anunciat des de Brussel·les que no acudirà a declarar davant la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela i queda per veure què fan alguns dels qui van ser consellers del seu Govern. Alguns també estan a la capital belga. Si es confirma aquest anunci d’incompareixença, la justícia espanyola enviarà a la d’aquell país una ordre europea de detenció i s’iniciarà un procés paral·lel que podria trigar a resoldre’s dos mesos, una vegada passades les eleccions.
A més d’això, queda per veure també si la Fiscalia reclama la presó preventiva per a algunes persones citades a declarar com a investigades i si els magistrats encarregats de tramitar les dues causes acorden aquesta mesura cautelar. En aquest cas, l’independentisme no només faria de la decisió judicial un argument polític de cara a la campanya electoral, sinó que possiblement invocaria l’“excepcionalitat” del moment per anar unit a les eleccions de desembre, almenys en el cas d’Esquerra Republicana, el PDeCAT i algunes incorporacions de persones a títol individual. La CUP encara no ha decidit si s’hi presentarà i el més probable és que, si ho fa, hi vagi amb les seves sigles per separat.
Tots junts
Miquel Buch, president de l’Associació Catalana de Municipis i alcalde de Premià de Mar, va advocar aquest diumenge per la necessitat de presentar una llista unitària. En una entrevista a Nació Digital, Buch va proposar una candidatura en la qual figuressin Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras, així com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els presidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural, empresonats des del 16 d’octubre per les concentracions realitzades davant del Departament d’Economia de la Generalitat el 20 de setembre durant uns escorcolls de la Guàrdia Civil.
Ni l’ordre de detenció que pogués acordar la justícia contra Puigdemont, ni la presó preventiva contra alguns dels qui van ser els seus consellers, ni l’empresonament en què es troben Sànchez i Cuixart impediria que poguessin ser candidats a les eleccions, ja que en tots els casos es tractaria d’una mesura cautelar. Per tant, no estarien condemnats en sentència ferma a la pena d’inhabilitació, que és l’únic escenari previst en la Llei d’enjudiciament criminal que impedeix ser candidat en les eleccions.
El PDeCAT i Esquerra diuen des de fa mesos que no reeditarien la candidatura electoral de l’any 2015 que va cristal·litzar en Junts pel Sí, però les circumstàncies actuals els poden acabar conduint a fer de la necessitat virtut. Puigdemont va anunciar en assumir el seu mandat el gener del 2016 que no tornaria a repetir com a candidat i que la seva tasca consistia a conduir Catalunya des de l’autonomia fins a les portes de la independència. Ningú pensava llavors que la reclamació de l’amnistia per als membres del Govern català pugui acabar convertint-se en un dels eixos del programa electoral dos anys després. “Si poden tornar a casa no hi ha llista única”, asseguren de manera taxativa fonts de Junts pel Sí.
Aquest escenari de la llista unitària acabaria amb les aspiracions personals d’alguns dirigents d’encapçalar la llista del PDeCAT, com el cas de l’exconseller Santi Vila, que va dimitir hores abans que el Parlament proclamés la independència, encara que això no li ha servit per evitar que la Fiscalia es querelli també contra ell i que hagi estat citat a declarar.
Sense llei electoral pròpia després de 37 anys
Catalunya és l’única comunitat autònoma que no té una llei electoral pròpia després de més de 37 anys des de la constitució del primer Parlament de la democràcia. Això obliga a aplicar la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG) per regular l’organització i el calendari de les eleccions autonòmiques del 21 de desembre. A més d’això, amb l’autonomia catalana intervinguda per aplicació de l’article 155 de la Constitució, correspon al Govern del PP per primera vegada en democràcia, engegar tot l’aparell administratiu per a la jornada electoral.
L’explicació al fet que Catalunya no disposi d’una llei electoral pròpia cal buscar-la en les discrepàncies que mantenen des de fa dècades els partits catalans i que fan impossible la seva aprovació si no és amb una majoria de dues terceres parts del Parlament (90 de 135 diputats), la mateixa que es necessita per reformar l’Estatut. El criteri a seguir en l’atribució dels escons i la divisió de Catalunya en circumscripcions electorals diferents de les actuals quatre províncies han impedit un acord que va estar a punt de produir-se abans de les eleccions del 2015.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
- Procés Independentista Catalán
- Miquel Buch
- Declaració Unilateral Independència
- Article 155
- Llei Referèndum Catalunya
- Constitució espanyola
- Legislació espanyola
- Legislació autonòmica
- Independentisme
- Referèndum 1 d'octubre
- Parlament
- PdeCat
- Autodeterminació
- Generalitat Catalunya
- Catalunya
- Referèndum
- Partits polítics
- Eleccions
- Govern autonòmic
- Conflictes polítics
- Comunitats autònomes
- Política autonòmica
- Espanya
- Administració autonòmica
- Política