Llombardia i el Vèneto reclamen més autonomia amb dos ‘sís’ rotunds al referèndum

La participació no ha estat desbordant, però suficient per començar el procés que totes dues regions s'havien proposat dur a terme si els seus ciutadans anaven a votar al referèndum celebrat diumenge per demanar més autonomia. Llombardia i el Vèneto, dues de les tres regions més riques i industrialitzades d'Itàlia, han aprovat mitjançant sengles referèndums sol·licitar al Govern d'Itàlia més autonomia. La consulta, a la qual estaven convocats uns 12 milions de ciutadans, no era vinculant i es feia dins del marc de la Constitució i la “unitat” d'Itàlia, com la mateixa pregunta subratllava, i havia de servir perquè els dos presidents regionals (de la Lliga Nord tots dos) tinguin més força a l'hora de negociar a Roma més competències.

No hi havia cap dubte de la victòria del sí —98% al Vèneto i 95,3% a Llombardia—, de manera que la participació era la clau. Llombardia, presidida per Roberto Maroni, no s'havia fixat un mínim legal per donar validesa al mandat que sortís de les urnes. El seu president havia assenyalat que es conformaria amb un 34% i, finalment, ha estat superat en sis punts (40%). No obstant això, la regió del Vèneto, liderada per Lucca Zaia, s'havia compromès a no prendre en consideració els resultats si no s'arribava al 51% de la participació i el resultat final ha estat del 57,2%.

El mateix Zaia s'ha felicitat pel resultat amb la idea que sigui només la Lliga Nord qui sol·licita més competències. "No existeix el partit de l'autonomia, sinó els ciutadans del Vèneto. Aquest referèndum no és una pallassada com deien molts. Avui guanya el desig de ser els amos de la nostra pròpia casa".

Tots dos processos, liderats per una Lliga Nord que ha insistit a separar-ho totalment del que passa a Catalunya, i amb el suport públic de Silvio Berlusconi i Forza Itàlia, començarien a executar-se abans de les eleccions de la primavera i serien, per tant, una peça important de la campanya electoral. Però avui dilluns cap ciutadà notarà la diferència. Tampoc en les properes setmanes o mesos. Perquè el que demanaran tots dos presidents és la transferència del màxim nombre possible de les 23 competències que poden passar a les autonomies segons la Constitució—educació, tutela de la sanitat, complement de pensions— i uns 27.000 milions d'euros per pagar-les (en el cas de Llombardia), ja que es tracta de la meitat del dèficit fiscal que al·leguen que existeix i que reclamaran. Zaia ja ha anunciat que a partir d'avui començaran a fer-ho.

Els crítics argumenten que això es podia demanar sense referèndum. De fet, Emília-Romanya, governada pel PD, seguirà aquest procediment. Però Roberto Maroni discrepava en una entrevista amb EL PAÍS la setmana passada. “En 16 anys, moltes regions ho han demanat, però el Govern sempre ho ha negat. Així que si molta gent vota ara, ens donaria més força per negociar”.

Més enllà de la xifra de participació, el referèndum reobre la polèmica sobre la falta de solidaritat del nord amb el sud i pot complicar el discurs en clau nacional de la Lliga Nord de Matteo Salvini. De fet, un dels seus principals aliats —Fratelli di Italia, de Giorgia Meloni— ja se n'ha desmarcat i l'ha criticat obertament. Sense un embargament, grans alcaldes del PD a la regió, com Giuseppe Sala (Milà) o Giorgio Gori (Bèrgam) s'han apuntat a la iniciativa i han mostrat obertament el seu suport, sempre desmarcant-lo del cas català.

De fet, Salvini, que ha qualificat les competències que es reclamen com a "política de quilòmetre 02, s'ha referit així a la consulta: "Mentre Barcelona i Madrid es barallen, aquí tenim un referèndum lícit". Tot i això, des dels salons polítics de Roma se segueixen veient aquestes iniciatives com la llavor per a una futura amenaça. Les dues regions, que sumen el 34% del PIB italià, volen reduir el seu dèficit fiscal, la bretxa entre el que aporten a l'Estat i el que aquest els retorna, una suma que alguns estudis xifren en 54.000 milions per a Llombardia i 18.000 milions per al Vèneto.