La Fiscalia prepara una querella per rebel·lió contra Puigdemont si declara la independència

La Fiscalia General de l'Estat ha confirmat aquest dissabte que “s'està preparant una querella per rebel·lió” contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i uns altres dirigents independentistes “per al supòsit que es dugués a terme una declaració d'independència”. La rebel·lió, una versió més greu del delicte de sedició, castiga amb fins a 30 anys de presó els qui s'aixequin “violenta i públicament” per, entre altres objectius, “derogar, suspendre o modificar total o parcialment la Constitució” o “declarar la independència d'una part del territori nacional”.

Aquest delicte contra la Constitució seria, de produir-se, competència de l'Audiència Nacional, segons la Llei Orgànica del Poder Judicial, encara que en el cas d'aforats podria fer que s'investigués en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o en el Tribunal Suprem. Aquest delicte va ser el que es va aplicar, per exemple, als guàrdies civils i militars que van perpetrar el cop d'estat del 23 de febrer del 1981.

Els caps de la rebel·lió, segons el Codi Penal, es poden enfrontar a penes d'entre 15 i 25 anys de presó. En cas que l'alçament fos armat o si es produeix “combat entre la força del seu comandament i els sectors lleials a l'autoritat legítima, o la rebel·lió hagués causat estralls en propietats de titularitat pública o privada, tallat les comunicacions telegràfiques, telefòniques, per ones, ferroviàries o d'una altra classe, exercit violències greus contra les persones”, les penes s'eleven fins als 30 anys de presó.

En la seva última carta al president del Govern, Mariano Rajoy, en resposta al requeriment que aclarís si el 10 d'octubre va declarar de forma efectiva la independència abans d'aplicar l'article 155 de la Constitució, el president Puigdemont advertia que si l'Executiu central engegava les mesures de suspensió de les institucions autonòmiques, “el Parlament de Catalunya podrà procedir, si ho estima oportú, a votar la declaració formal d'independència que no va votar el dia 10 d'octubre”.