Les pluges no dissipen la sequera ni l’amenaça de restriccions
L’Agència Catalana de l'Aigua manté l'activitat excepcionalment elevada a les plantes dessaladores
En ple octubre, la pluja es rep com aigua de maig. Els ruixats de les últimes hores no alleugen la sequera que afecta Catalunya i que des de principis d'estiu ha llimat una quarta part de les reserves d'aigua. Els nivells de rius i pantans estan al 53%, molt per sota de la mitjana dels últims deu anys: 69%. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) manté activada en fase de prealerta l'alarma per sequera i ha accelerat l'activitat de les plantes dessaladores per evitar seguir esbandint les reserves hídriques, una situació que obligaria a imposar restriccions de consum diari a empreses i particulars.
Més de 100 litres per metre quadrat en zones de la Terra Alta i del Baix Penedès i volums propers als 90 litres per metre quadrat al Garraf i al Baix Llobregat. És, en poques hores, una tercera part de tota la pluja que va caure a la ciutat de Barcelona durant tot l'any 2015. Els registres són notables però improductius. L’ACA adverteix que el fugaç però intens temporal de dimecres i dijous no serveix per pal·liar el dèficit de precipitacions que pateix Cataluña. A més, insisteix l’ACA, la pluja ha caigut bàsicament a la zona litoral, el que ajuda poc a res a emplenar els embassaments. "On interessa que plogui és en les capçaleres dels rius", assenyalen fonts de l’agència.
La mecànica plujosa tampoc ha ajudat a aplacar la sequedat. Les precipitacions en tromba reguen el sòl ressecat però no ajuden a nodrir els corrents subterranis que van cap a rius i pantans. "L'òptim és que la pluja sigui moderada però continuada en el temps", puntualitza l’ACA. En aquest context, ni tan sols els 121 litres caiguts a la zona del pantà de Siurana (Priorat), que està al 13% de la seva capacitat i és el que té les reserves més baixes de totes les conques, ajudessin a curt termini a elevar ostensiblement els seus nivells.
El règim pluviomètric anual comptabilitza les pluges caigudes entre l'inici de la tardor d'un any i el final de l'època estival de l'any següent. El període 2016-2017 ha estat qualificat com un any “sec” ja que la mitjana de pluges ha quedat un 30% per sota del que és habitual a Catalunya. Només en zones del Pirineu i del Prepirineu la pluja va aconseguir els registres estàndard conforme a la mitjana climàtica que es ve recopilant des del 1961. Es dona la circumstància afegida que l'any anterior ja va ser excepcionalment sec i que, per exemple, l’Observatori Fabra de Barcelona va registrar un rècord negatiu: 94 dies consecutius sense pluja.
L’ACA assegura que, en el context actual, la demanda d'aigua està garantida fins als inicis del 2018. Els tècnics confien que la tardor trenqui amb l'escassetat de pluges dels últims mesos i que les precipitacions ajudin a omplir les reserves per allunyar el fantasma de les restriccions en el consum. No obstant això, l’agència ha activat els mecanismes de prevenció i s'ha accelerat l'activitat de les plantes dessaladores. La del Llobregat, la més gran que està activa a Catalunya, ha incrementat la seva producció en les últimes setmanes amb l'objectiu de subministrar més aigua i contribuir a retardar la reducció de reserves dels embassaments. La instal·lació habitualment funciona en paràmetres mínims d'activitat, això és un 10% de la seva capacitat, però donada la situació actual ha estat posada a treballar al 30%.
L’ACA admet que en cas de perllongar-se la manca de pluges i d'aportacions als embassaments, la dessaladora incrementaria la seva producció. El 2012 va ser necessari posar-la a treballar al 50% de la seva potència. Dona cobertura a la demanda d'aigua de Barcelona i l'àrea metropolitana, això és una població de 4,5 milions de persones. L'altra planta dessaladora, que es troba entre Tordera i Blanes, està funcionant al 25%. La instal·lació garanteix les demandes d'aigua al nord del Maresme i sud de la Selva, una zona amb alta densitat turística i molt estrès hídric durant els mesos d'estiu. Sobre el paper, a partir de l'octubre la planta podria operar a un ritme baix. No obstant això, a la fi de l'any passat la Generalitat va anunciar que la instal·lació treballaria a ple rendiment per ajudar a proveir Barcelona. D'aquesta forma, el Govern tractava de calmar les crítiques creixents que, des de Girona, denunciaven una sobreexplotació del riu Ter per desviar l'aigua cap a la capital catalana.
La dessalinització no repercuteix en el rebut de l'aigua
La dessaladora del Llobregat està situada al Prat i va ser inaugurada el 2009 amb una inversió de 230 milions d'euros. Va arribar després d'una una època de sequera desesperant en la qual qui era conseller de Medi ambient, Francesc Baltasar, va reconèixer “resar a la Moreneta” perquè plogués. L'alt cost energètic que representa potabilitzar l'aigua del mar penalitza l'activitat de les plantes dessaladores. Són, de mitjana, 3 kilowatts/hora per cada metre cúbic, això és mil litres d'aigua o l'equivalent a rentar el cotxe amb mànega i posar dues rentadores. L’ACA assegura que, amb independència de la quantitat de litres que s'hagin de processar en planta, el consumidor no pagarà ni un euro de sobrecost en el seu rebut.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
