L’Agència del Medicament avala amb nota la candidatura de Barcelona

L’Agència Europea del Medicament (EMA, per les sigles en anglès) considera que Barcelona compleix amb nota tots els criteris tècnics necessaris per albergar la nova seu de la institució europea, que abandonarà la seva ubicació actual a Londres a causa del Brexit. En un informe publicat el 3 d’octubre passat, l’EMA ha constatat que la capital catalana està llesta per acollir la seva seu sense frenar el funcionament normal de l’organisme. Fonts del Ministeri de Sanitat asseguren que la tensió política a Catalunya no està afectant la candidatura. Amsterdam, Viena, Milà i Copenhaguen també han sortit ben parades en aquesta anàlisi de l’EMA.

Amb prou feines uns dies després que la Comissió Europea certifiqués que Barcelona compleix els criteris tècnics establerts per fer-se càrrec de l’EMA, la capital catalana entra en la recta final de la campanya —la decisió la prendrà el Consell d’Europa, a porta tancada, el 20 de novembre— amb el beneplàcit també de la mateixa Agència Europea del Medicament. En un informe en què s’analitzen les 19 candidatures presentades, l’EMA valora positivament tots els criteris tècnics exposats per Barcelona, des de la ubicació (la Torre Glòries), fins a la capacitat per acollir les famílies dels treballadors. El trasllat de l’agència significaria moure una infraestructura de 900 treballadors i 340 milions d’euros de pressupost.

“Per garantir que l’organisme segueixi funcionant i pugui complir la seva missió després de la reubicació, l’accessibilitat del nou lloc de delegats i experts i la retenció del personal són fonamentals, suportades per instal·lacions adequades”, explica l’EMA en el seu informe. i Barcelona compleix tots aquests indicatius.

Pel que fa a la ubicació de la institució, l’informe sosté que la Torre Glòries “satisfà les necessitats de l’EMA per a oficines i instal·lacions per a conferències” i compleix amb les mesures de seguretat adequades. També celebra el pla de reubicació ideat per la candidatura per recol·locar la infraestructura de l’EMA amb el mínim impacte possible. L’únic punt feble que té la candidatura en aquest sentit, segons l’organisme europeu, són les dimensions de les sales de reunions, que té estipulades diverses mesures específiques que la Torre Glòries, a priori, no compliria completament.

L’EMA també ha tingut molt en compte l’accessibilitat del lloc triat —“la proximitat dels hotels és un factor important a causa de les llargues sessions de treball a l’Agència, que acaben a última hora de la tarda”, afegeix—, l’existència de les instal·lacions educatives adequades per als fills dels treballadors i un accés adequat al mercat de treball i a la seguretat social per a les parelles dels empleats. La candidatura de Barcelona també compleix totes les expectatives en aquests termes i l’EMA, que per a l’informe ha analitzat les ofertes oficials i més documentació de què disposava, considera que la proposta espanyola és prou solvent com perquè un eventual trasllat de la seu a la capital catalana no afecti la continuïtat de les operacions de l’EMA. A més, Barcelona es troba entre les opcions preferides pels treballadors, per la qual cosa la retenció del personal de l’EMA seria molt alta, segons l’informe.

Amb tot, les candidatures d’Amsterdam, Viena, Milà i Copenhaguen, les quatre més ben acceptades entre els empleats també, segueixen molt de prop Barcelona. Totes, però, fallen també en un o més dels requisits exigits per l’EMA.

Al que no fa esment l’informe és a la situació sociopolítica dels candidats. A Catalunya, la tensió pel desafiament independentista ha provocat, com a dany col·lateral, el trasllat de la seu social de la biotecnològica Oryzon i l’empresa química Indurken. “La situació política no és un requisit i no ho estan tenint en compte”, concreten fonts del Ministeri en referència a l’impacte que pogués tenir la situació política a Catalunya. Les mateixes fonts apunten que cada país té els seus propis maldecaps polítics susceptibles d’afectar aquesta decisió i assenyalen, per exemple, que els principals partits de l’oposició a Àustria i Holanda són euroescèptics, i una eventual victòria d’aquests grups en unes eleccions també podria posar en escac l’estabilitat a la UE.

Fer lobby

Malgrat la bona imatge de Barcelona pel que fa a criteris tècnics, l’elecció final dependrà, en última instància, d’una decisió estrictament política. Fonts del Ministeri asseguren que, encara que el sistema de votació podria afavorir, a priori, grans aliances que no beneficien Espanya -com a Eurovisió-, el fet que es presentin 19 candidatures dificulta els grans acords.

Per això el paper diplomàtic i de lobby que facin els participants serà determinant en la recta final de la campanya. En aquesta línia, la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, es va reunir aquesta setmana amb l’exsecretari general de l’OTAN i exministre socialista Javier Solana, l’exministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia i l’exministre Josep Piqué, per parlar sobre la candidatura i reforçar la implicació de personalitats de tots els colors polítics per aconseguir més vots.