El Ministeri d’Educació amplia els advertiments a les escoles per “adoctrinament”

El Ministeri d'Educació ha enviat a la conselleria d'Ensenyament un segon requeriment per presumptes delictes i violació de la llei per “adoctrinament ideològic” als centres escolars. El Departament assegura que les denúncies s'han incrementat “exponencialment” després del referèndum il·legal i les càrregues policials de l'1 d'octubre. El ministre Íñigo Méndez de Vigo va amenaçar aquest dimecres d'acudir als tribunals si no rep resposta. La Generalitat assegura que respondrà, encara que són “acusacions infonamentades”.

Más información

Declaració d’independència a Catalunya, últimes noticies en directe

Puigdemont declara la independència de Catalunya, però proposa deixar-la en suspens

La Generalitat intenta guanyar temps amb una mediació

Entre els nous casos recollits al requeriment, a l'esborrany del qual ha tingut accés aquest diari, hi figura el de l'institut Palau de Sant Andreu de la Barca, un municipi a la província de Barcelona, on hi ha una caserna de la Guàrdia Civil. EL PAÍS va explicar la història de dos professors que van criticar el fill d'un agent després de l'1-O. “Estaràs content amb el que ha fet el teu pare”, li van retreure. Els professors van animar els alumnes a sortir al pati a “fer un minut de silenci en protesta per la violència policial, davant la qual cosa molts dels fills dels efectius de la Guàrdia Civil es van sentir pressionats i van secundar la condemna per no quedar-se a classe i ser assenyalats”, assenyala el text del ministeri.

El departament que dirigeix Méndez de Vigo assenyala en el seu escrit que “agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional estan denunciant casos d'assetjament escolar que tenen com a víctimes als seus fills i filles menors d'edat en algunes escoles i instituts de Catalunya”. I assegura que “s'ha constatat que, des de les aules i les direccions dels centres educatius, es permet i fomenta l'adoctrinament de l'alumnat menor d'edat, incitant al rebuig cap a Espanya i utilitzant l'horari lectiu per portar a terme activitats carregades d'ideologia política”.

Entre la dotzena de casos assenyalats hi ha la situació viscuda a l'escola Albert Vives de la Seu d'Urgell (Lleida), on tres mares de nenes de quart de primària (9 anys) van presentar denúncies davant del jutjat de guàrdia i la Fiscalia. Segons el requeriment del ministeri, els professors van explicar als alumnes “que la Guàrdia Civil és dolenta i pega la gent”. També reprodueix la carta d'una adolescent de 13 anys del Col·legi la Mercè de Martorell (Barcelona), filla d'un guàrdia civil. Al text, l'alumna diu que li fa “molta pena” que culpin el seu pare del que ha passat i que ell “només fa la seva feina”. “No sé com acabarà tot això, tal vegada em quedi, potser me'n vaig i no torni, qui sap. Però el que demano és que, per favor, passi el que passi tracteu-me com sempre perquè som companys”.

“Nens assenyalats”

Aquest és el segon requeriment —que va enviar el ministeri el 5 d'octubre a la Generalitat— amb nous casos apareguts a la premsa entre el 28 de setembre i el 2 d'octubre i altres que ha “detectat l'Alta Inspecció”, segons un portaveu oficial. Méndez de Vigo va revelar la seva existència aquest dimecres en ser interpel·lat al ple del Congrés pel diputat de Ciutadans Toni Cantó sobre l'“adoctrinament ideològic” als centres educatius.

Segons un portaveu del ministeri, no han rebut resposta per part de la conselleria a cap dels documents. Un portaveu del Departament d'Ensenyament va assenyalar que han rebut el segon escrit, que assegura que contestaran, però no el primer. I va afegir que les acusacions “són infonamentades”, va informar Jessica Mouzo.

Segons el ministre, alguns nens “s'han vist assenyalats per la professió dels seus pares”. El 27 de setembre Educació va enviar el primer requeriment signat pel seu número dos, el secretari d'Estat d'Educació, Marcial Marín. Al text s'enumeraven una dotzena de centres, majoritàriament instituts, en els quals els alumnes van faltar a classe per les mobilitzacions i demandava a la Generalitat que “depuri responsabilitats”. Els casos són dispars. A Olot  desenes d'alumnes van protestar davant de l'Ajuntament, autoritzats per les seves famílies. Aquestes havien rebut una carta dels centres amb intenció de “fer-se sentir” perquè consideraven que els seus drets havien estat “calcigats”.