Angela Davis: “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació”

Filòsofa, activista afroamericana, lluitadora històrica pels drets humans, feminista fins al moll de l'os, Angela Davis, que és a Barcelona per presentar el seu últim llibre, La libertad es una batalla constante (Capitán Swing), i fer una conferència, La revolució avui, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), no s'ho pensa ni un segon a l'hora d'afirmar que tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. I això inclou Catalunya: “Estic molt contenta de ser en aquests moments, que són difícils, a Barcelona. No sé si puc entendre tots els matisos del que està passant, però crec que la gent té dret a l'autodeterminació. Tots els pobles han de prendre les decisions i escollir el seu propi destí”. La professora va ser una de les personalitats internacionals que fa uns mesos va signar el manifest Let Catalans vote (Deixeu votar els catalans).

L'activista insisteix que no pot fer-ne una anàlisi perquè li falta conèixer “amb profunditat la complexitat de la situació”, però sí que deixa clar que ha vist les imatges de les càrregues policials de l'1-O, que “s'han vist a tot el món”, i ha comentat que “el més important és resistir davant la repressió”. Remetent-se a altres realitats en què la policia actua com a agent repressor, Davis s'ha referit als abusos de la policia nord-americana amb la població negra, i ha assegurat que a Espanya “hi ha històries incrustades, com la policial, que segueixen influint en el nostre present i el nostre futur”. “En el cas dels Estats Units, estan tornant els assassinats de negres per part de policies. Aquí les imatges de la repressió tornen del passat i treuen el vessant més espantós. Espero que aquí aquesta realitat es resolgui, malgrat que aquest país té un llarg historial de repressió”. També ha destacat que la història d'Espanya i dels seus moviments de lluita ha influït en altres moviments de tot el món: "Per mi han estat un exemple".

Davis ha comentat que no és la primera vegada que és a Espanya i li toca viure un moment delicat: “L'última vegada va ser a Bilbao, amb unes protestes molt importants pels presos bascos i, concretament, amb la petició de llibertat d'Arnaldo Otegi. Jo vaig anar a la presó i vaig intentar visitar-lo, però no em van deixar”.

Malgrat tot, Davis s'esforça a ser optimista i confia que les lluites faran efecte: “Potser nosaltres ja no ho veurem, però hem de confiar que això passi en un futur”. També ha recordat que com a activista del Partit Pantera Negra (Black Panther Party) i membre del Partit Comunista dels Estats Units, el que motivava la seva lluita i ho segueix fent és el mateix: la defensa del moviment d'alliberament negre als Estats Units, als quals ha sumat altres violències exercides pels estats, com la que pateix el poble palestí en mans d'Israel.

Amb els cabells completament blancs però l'energia intacta, Davis explica que la recent protesta dels jugadors negres de la NBA, que s'agenollen quan sona l'himne nord-americà, la van començar a fer les jugadores d'equips de bàsquet femenins. Davis, que va ser condemnada a pena de mort el 1972 sota l'acusació d'assassinat i segrest, preguntada sobre si avui dia defensaria la utilització de la lluita armada, ha dit que preferia parlar d'“ambient revolucionari del moviment d'alliberament africà; han passat 50 anys i jo els diria als qui pensen que s'està vivint un moment semblant que totes les revolucions impliquen una transformació profunda”.

Davis va ser jutjada i condemnada a pena de mort el 1972, acusada d'assassinat i segrest, i va esdevenir un dels símbols de la lluita pels drets civils de les persones negres. La filòsofa i professora considera que hi ha encara molta feina per fer i assegura que el racisme que es pot veure en l'actitud europea amb els refugiats o en el tracte que es dona als immigrants als centres d'internament d'estrangers (CIE) està íntimament lligat al capitalisme: “El racisme és un productor d'ingressos i de beneficis per al sistema”.