Una escalada de tensió

El Govern i el moviment independentista han redoblat el seu pols a l'Executiu central des que el Parlament va aprovar, en el convuls ple dels dies 6 i 7, la llei del referèndum i la llei de la transitorietat, les dues ja suspeses pel Tribunal Constitucional. Aquesta és la cronologia d'uns fets que encaren ara la setmana decisiva.

La Diada. Sota el lema de la Diada del sí, centenars de milers de persones, per sisè any consecutiu, surten al carrer l'11 de setembre en defensa del referèndum i la independència.

Llei suspesa. El Constitucional suspèn, un dia després de la Diada, la llei de ruptura que senti les bases de la hipotètica república catalana. La fiscalia cita al cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i l'insta a investigar el referèndum. El president, Carles Puigdemont, insisteix: “Hi haurà paperetes i urnes”.

La fiscalia cita els alcaldes. La fiscalia anuncia el dia 13 que cita com investigats més de 700 alcaldes que van signar el decret en suport al referèndum. Un jutge tanca la web sobre la consulta però hores després el Govern fa publicitat de “clons” d'aquesta pàgina allotjats a l'estranger. El Rei augura que la Constitució prevaldrà sobre “els qui amenacin la convivència”.

Míting d'inici de campanya. 7.500 persones assisteixen a Tarragona el dia 14, en un ambient d'eufòrica rebel·lió, al míting d'inici de la campanya del referèndum. El Govern adverteix al responsable del recinte que pot incórrer en un delicte. Puigdemont i Ada Colau pacten que els barcelonins puguin votar. El Ministeri de l'Interior comença a ordenar el trasllat massiu de guàrdies civils i policies a Catalunya per avortar la consulta. El Govern deixa d'enviar els informes mensuals de despeses al Ministeri d'Hisenda.

Acompanyat per la mobilització, el Govern manté el pla de la consulta

Intervenció dels comptes. En resposta al vice-president Oriol Junqueras, el Consell de Ministres aprova el dia 15 la intervenció dels comptes de la Generalitat i assumeix els pagaments dels serveis essencials. Rajoy llança un avís a Puigdemont a Barcelona: “Ens obligaran al que no volem arribar”.

El gir dels ‘comuns’. Més de 700 alcaldes es concentren el dia 16 a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Colau els saluda: “No esteu sols”. Un dia abans, els comuns voten participar en la “mobilització” de l'1 d'octubre per replicar “la lamentable ona repressiva del PP”.

Operació policial. La Guàrdia Civil, per ordre d'un jutge de Barcelona, dona un cop logístic a la consulta el dia 20: deté 14 persones, entre elles tres col·laboradors de Junqueras, i requisa quasi deu milions de paperetes. Puigdemont acusa Rajoy de decretar “de facto” l'Estat d'excepció i la suspensió de l'autonomia. Rajoy replica: “Són a temps d'evitar mals majors”. 40.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es concentren davant la seu d'Economia durant els registres. La protesta, que acaba amb quatre cotxes de la Guàrdia Civil destrossats, impedeix sortir els agents durant hores. La fiscalia presenta una denúncia per sedició i apunta a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, líders sobiranistes, que acaben la protesta dempeus sobre el sostre de les patrulles. “L'1 d'octubre votarem, si ens lleven les urnes, les construirem”, afirma Sánchez.

Rajoy ha avisat dues vegades en cinc dies del risc de seguir amb el desafiament

Desafiament del president. Malgrat l'ordre expressa del Tribunal Superior, Puigdemont fa publicitat en el seu compte de Twitter de successives pàgines web perquè els ciutadans localitzin el seu col·legi electoral. “No es poden posar portes al camp”, diu. La Sindicatura Electoral es dissol perquè els seus membres no hagin de pagar cada dia 12.000 euros de multa.

Un coronel de comandament policial. La fiscalia ordena al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos que es posi al capdavant de l'operatiu policial, inclosos els Mossos. El Govern ho rebutja i la policia catalana encarrega un estudi sobre la legalitat d'aquesta ordre. Milers de persones es mobilitzen de nou a tota Catalunya. L'ANC anuncia que ha repartit un milió de paperetes.